Víctor Palomo i Juez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Víctor Palomo)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVíctor Palomo
Biografia
Naixement 25 de maig de 1948
Barcelona
Mort 11 de febrer de 1985(1985-02-11) (als 36 anys)
Girona
Causa de mort Aturada cardíaca a causa d'un coma diabètic mentre era a Cadaqués
Residència Vivia habitualment a
Can Forn, Eivissa
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació Motociclista i esquiador aquàtic
Període d'activitat 1959 - 19710 (Esquí Nàutic)
1972 - 1982 (Grans Premis)
Marques CZ, OSSA, Norton, Yamaha
Equips Freddy Swaep, Sonauto Yamaha
Títols internacionals en Velocitat
Fórmula 750 1 (1976)
Palmarès en Grans Premis
GPs Victòries Podis Poles F. Lap Punts
35 1 7 1 202
Títols estatals en Velocitat
C. Esp. F-750 1 (1978)
C. Esp. Resist. 1 (1978)
Palmarès en altres disciplines
Esquí nàutic
Diversos • Campió d'Espanya infantil (1963)
• Campió d'Europa Júnior
(1964 - 1966)
Eslàlom Campió del Món (1969)
Família
Parents Germà de Josep Maria Palomo, Campió d'Espanya de ral·lis
[més dades]

Víctor Palomo i Juez (Barcelona, 25 de maig del 1948[1]Girona, 11 de febrer del 1985[2]) va ser corredor i campió d'esquí nàutic i de motociclisme. El seu germà, Josep Maria Palomo, va ser campió d'Espanya de ral·lis el 1969.[3]

Biografia[modifica]

S'inicià a l'esquí nàutic al Club Nàutic Arenys de Mar, l'any 1959. Als quatre anys es proclamà campió d'Espanya infantil i el 1964 esdevingué Campió d'Europa Júnior, títol que guanyà dos cops més. A finals dels anys seixanta ja corria en curses de motos de caràcter local, però la Federació Espanyola d'Esquí li ho va prohibir després d'un accident a Massana. L'any 1968 va participar en els jocs olímpics de Grenoble en l'especialitat de bobsleigh i possiblement, en altres (segons la pàgina web del COE, a biatló, bobsleigh i tobogganing, curling, esquí, hoquei sobre gel, luge i patinatge sobre gel).[1] Va quedar Campió del Món d'Esquí Nàutic l'any 1969,[4] en l'especialitat d'eslàlom. L'any següent es va trencar els dos genolls en un entrenament. Un cop recuperat, i encara sense deixar l'esquí, va anar a Bèlgica on comprà una CZ i participà en algunes curses de motocròs.

En tornar a Espanya, segueix practicant l'esquí i participant en algunes curses de motocròs amb una OSSA. Una petita fractura a la columna el fa decidir a canviar d'especialitat i a passar-se a les carreres en pista. Abandona definitivament l'esquí nàutic i, a partir de 1971, es dedicarà plenament a les curses de motos un cop acabats els estudis de Dret.

Ja el 1971 participa en algunes pujades de muntanya, guanya a Vallvidrera, així com en proves tipus ral·li amb una Ossa Enduro. Corre el Bol d'Or amb una Norton, debuta amb una Yamaha al Gran Premi a Estoril i participa en diverses carreres internacionals amb una Norton Gus Khun.

1972, debut al Mundial de motociclisme[modifica]

L'any següent debuta al Mundial de Motociclisme amb una Yamaha TZ 250 privada. El 1973 aconsegueix el seu primer podi al GP d'Alemanya (Circuit de Hockenheim) de 350cc, rere Teuvo Lansivouri i al GP d'Itàlia, a Monza, es veu involucrat en la greu caiguda que costaria la vida a Jarno Saarinen i Renzo Pasolini. Una caiguda al GP de Iugoslàvia fa que es perdi gran part de la temporada 1973 i part de la de 1974, en què aconsegueix el triomf al Gran Premi d'Espanya a Montjuïc en la categoria de 350. L'any 1975 segueix els campionats de 250 i 350, amb la revolucionària Yamaha Smac monocasc d'Eric Offenstad, i el de F-750, combinant diversos podis amb nombroses incidències mecàniques.

Comença 1976 amb l'equip de Freddy Swaep, amb actuacions desiguals a les categories de 250, 350 i 500. Segueix també el campionat de F-750, aconseguint un segon lloc a la cursa disputada al Jarama. A la darrera part de la temporada, una discussió amb l'equip fa que es quedi sense motos, just abans de la cursa de Silverstone. Sonauto Yamaha li cedeix les motos del lesionat Patrick Pons i guanya. Les victòries a les dues següents curses a Assen i a Hockenheim fan que s'adjudiqui el campionat d'Europa de Fórmula 750, amb dos punts d'avantatge sobre l'americà Gary Nixon i la seva Kawasaki.

Inicia la temporada de 1977 amb bones motos, bon equip i un patrocinador potent. Els primers resultats són prometedors, però una caiguda a més de 200 kilòmetres per hora als entrenaments del Moto Journal 200 li provoca greus lesions a la columna vertebral. Veient com se li escapava la que havia de ser la seva millor temporada, una precipitada tornada al circuits amb motiu del Gran Premi de França acaba amb una nova caiguda que l'obliga a deixar la competició temporalment.

L'any 1978 es dedica a córrer els Campionats d'Espanya de F-750 i de Resistència. Els guanya tots dos, amb una gran cursa en companyia de Benjamí Grau a les 24 Hores de Montjuïc. L'any següent, ja recuperat completament de les seves lesions, afronta de nou el Campionat del Món de 250 i 350, així com el Campionat d'Europa de resistència amb Ducati i Mario Lega de company. Però a les 24 Hores de Montjuïc pateix de nou un greu accident quan es troba, després de la rasant de l'estadi i anant a més de 190 kilòmetres per hora, un altre pilot que estava empenyent la moto al mig de la pista. L'accident li destrossa la cama i les operacions i les complicacions posteriors en la recuperació el mantenen fora dels circuits durant els anys 1980 i 1981, tornant als circuits a la tardor d'aquest any amb motiu de la cursa de 500 disputada al Jarama, amb el nom de Trofeo Banco Atlántico, com a homenatge a Ángel Nieto.

La temporada de 1982 disputa diverses curses al Campionat del Món de 250 i 500, amb bones actuacions, però un nou accident el fa deixar definitivament les motos.

1985, mort a Cadaqués[modifica]

Les complicades operacions, els tractaments per afavorir la recuperació òssia, els potents analgèsics per poder suportar el dolor, combinat amb la seva condició de diabètic, li varen causar greus efectes secundaris, amb insuficiències cardíaques i hepàtiques, que el portaren a la mort l'hivern de 1985, als 36 anys, víctima d'una aturada cardíaca a conseqüència d'un coma diabètic.[5] Encara que residia habitualment a Can Forn, a Eivissa, la mort el trobà en una estada de cap de setmana amb la família a Cadaqués,[5] a la Costa Brava.

L'època de Víctor Palomo[modifica]

Víctor Palomo, lluitador i aventurer, va estar 10 anys corrent el Mundial de Motociclisme en circuits mítics, molts dels quals ja no existeixen, com ara Brno, Opatija, Imatra -amb els seus famosos passos a nivell- o Anderstorp i lluitant, i a vegades guanyant, a grans llegendes del motociclisme dels anys 70 i 80. La llista és inacabable, però no podem obviar noms mítics, com ara Jarno Saarinen, Renzo Pasolini, Phil Read, Dieter Braun, Barry Sheene, Patrick Pons, Giacomo Agostini, Teuvo Lansivouri, Walter Villa, Jack Findlay, Kenny Roberts, Gary Nixon, Michel Rougerie, Chas Mortimer, Takazumi Katayama, Yvon Duhamel, Johnny Cecotto, Pentti Korhonen, Steve Baker, Franco Uncini, Kork Ballington, Marco Lucchinelli, Pat Hennen, John Newbold, Olivier Chevalier, Christian Sarron, Jon Ekerold, Greg Hansford, Gianfranco Bonera, Christian Estrosi, Boet Van Dulmen, Mike Baldwin, Grazziano Rossi, Randy Mamola, Anton Mang, Carlos Lavado o Freddie Spencer, entre altres.

Palmarès internacional en motociclisme[modifica]

Resultats al Mundial de motociclisme[6][modifica]

Any Categoria Moto Curses Victòries Podi Pole Fast lap Punts Posició
1972 250cc Yamaha 1 0 0 0 0 4 27è
1973 250cc Yamaha 2 0 0 0 0 4 34è
350cc Yamaha 1 0 1 0 0 12 16è
1974 250cc Yamaha 3 0 0 0 0 11 18è
350cc Yamaha 3 1[a 1] 0 0 0 24
500cc Yamaha 2 0 0 0 0 6 26è
1975 250cc Yamaha 2 0 1 0 0 18 11è
350cc Yamaha 3 0 1 1 0 22 11è
1976 250cc Yamaha 5 0 0 0 0 25
350cc Yamaha 4 0 2 0 0 29
500cc Yamaha 3 0 0 0 0 13 18è
1977 250cc Yamaha 1 0 1 0 0 10 20è
350cc Yamaha 2 0 1 0 0 18 14è
1979 350cc Yamaha 1 0 0 0 0 3 28è
1982 500cc Suzuki 2 0 0 0 0 3 26è
Total 35 1 7 1 0 202
  1. Guanyador al GP d'Espanya celebrat al Circuit de Montjuïc.

Resultats al Trofeu FIM 750[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Víctor Palomo Juez» (en castellà). coe.es. COE. [Consulta: 1r juliol 2008].
  2. «Don Víctor Palomo Juez» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 12-02-1985. [Consulta: 1r juliol 2008].
  3. «Los inicios del Campeonato de España 1967-1971» (en castellà). forocompeticion.com, novembre 2006. [Consulta: 1r juliol 2008].
  4. «L'inici de l'esquí nàutic al llac de Banyoles». esquinautic.org. FCEN. [Consulta: 1r juliol 2008].
  5. 5,0 5,1 «El ex campeón de esquí náutico y motociclismo, víctima de un paro cardíaco como consecuencia de un coma diabético» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 12-02-1985. [Consulta: 1r juliol 2008].
  6. «Victor Palomo» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 20 juny 2011].
  7. Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Motos de competición velocidad - Víctor Palomo». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 11 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3. 

Enllaços externs[modifica]