Víctor Rahola i Aguadé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVíctor Rahola i Aguadé
Biografia
Naixement1945 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalana
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Víctor Rahola i Aguadé (Barcelona, 1945) és un arquitecte català.

La seva obra es caracteritza per generar un diàleg entre l’avantguarda arquitectònica contemporània, el paisatge vernacle i l’arquitectura tradicional i popular. En aquest sentit, els seus projectes cerquen una connexió entre el passat i el present a partir de la mescla i la reinterpretació de les formes arquitectòniques i les tècniques constructives autòctones d’un context cultural en particular, tenint per objectiu el respecte i la cura dels valors culturals i paisatgístics del lloc on es desenvolupa el projecte arquitectònic.[cal citació]

En conseqüència, en la seva producció arquitectònica és recurrent la coexistència de formes orgàniques procedents de l’arquitectura popular amb ordres i sistemes geomètrics procedents de l’arquitectura moderna; coexistència que assoleix el detall constructiu, tot combinant elements industrialitzats amb tècniques de construcció artesanals.[cal citació]

Trajectòria professional i acadèmica[modifica]

Graduat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1973, col·labora amb Josep Antoni Coderch durant dos anys abans d’establir el seu propi estudi, l’any 1975.[1] Entre el 2008 i el 2015, desenvolupa la seva activitat professional associat amb Jorge Vidal.[cal citació]

D’entre les seves obres, en destaquen les diverses cases unifamiliars realitzades a Jesús (Eivissa); l’Escola Oficial d’Idiomes de Girona (1994), el Centre Cívic de Sant Esteve de Sesrovires (1994), el Centre Cultural Teresa Pàmies (2007) i el Celler a Mont-ras (2015), aquestes dues últimes desenvolupades conjuntament amb Jorge Vidal.[cal citació]

L’any 1977 inicia la seva activitat docent a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), tasca que desenvoluparà fins l’any 2010. Durant aquest període, forma part de la càtedra de Projectes Arquitectònics, essent president de tribunal de projectes de final de carrera entre l’any 1996 i l’any 2000 i director del programa de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya “Arquitectura i Turisme” l’any 1995.[2]

Paral·lelament, ha estat professor convidat a l’ETH Zürich, a l’Accademia di Architettura de Mendrisio, a la Facultat d’Arquitectura de la PUC de Santiago de Xile i a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de los Andes a Bogotà. Ha impartit conferències als principals col·legis professionals i escoles d’arquitectura espanyoles.[2]

A més de la seva activitat docent i professional, ha sigut autor de nombrosos articles i publicacions sobre arquitectura. En aquest sentit, convé destacar la seva activitat com a  membre de l’equip redactor de la revista “Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme” entre els anys 2006-2010.

La seva obra ha estat reconeguda en diverses ocasions, entre les que es destaquen les seleccions a finalista dels premis FAD (1985,1989, 1990, 2011, 2012) o la selecció al Premi Europeu d’Arquitectura Mies van der Rohe (1990).[2]

Obra seleccionada[cal citació][modifica]

1971-1974: Casa Clos-Rahola (Roses)

1975-1983: Casa Ca na Putxa (Santa Eulària des Riu)

1985-1987: Casa Mayte (Jesús, Santa Eulària des Riu)

1986-1988: Escola d’Hosteleria de Cambrils (Ampliació 2008)

1988-1989: Hotel Sal Rossa (Eivissa)

1989-1990: Casa Carmen (Jesús, Santa Eulària des Riu)

1990-1992: Urbanització de la Pl. Alfonso Comín (Barcelona)

1990-1994: Centre Cívic de Sant Esteve Sesrovires

1991-1994: Escola Oficial d’Idiomes de Girona

1991-1992: Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona)

1993-2011: Ampliació de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (Barcelona)

1994-1997: Casa Abel (Jesús, Santa Eulària des Riu)

1994-1997: 36 Habitatges de protecció oficial a Ciutat Vella (Barcelona)

1995: Casa Stella (Jesús, Santa Eulària des Riu)

1997-1999: Centre d’Atenció Primària al Guinardó (Barcelona)

1997-1999: Escola d’Enginyeria de Vic

2003-2005: Col·legi d’Advocats de Girona

2014-2016: Hotel OD Talamanca (Eivissa)

Realitzada amb Jorge Vidal[modifica]

2007-2012: Subcentral elèctrica del 22@ (Barcelona)

2008-2020: Jardins de Ca l’Aranyó (Barcelona)

2009-2011: Centre Cultural Teresa Pàmies (Barcelona)

2014: Casa Alegre (Eivissa)

2010-2015: Celler a Mont-ras

Bibliografia[modifica]

  • Márquez, Fernando i Levene, Richard (eds.) Revista El Croquis n. 21. Madrid, Ed. El Croquis, 1985
  • Márquez, Fernando i Levene, Richard (eds.) Revista El Croquis n. 24. Madrid, Ed. El Croquis, 1985
  • Márquez, Fernando i Levene, Richard (eds.) Revista El Croquis n. 43. Madrid, Ed. El Croquis, 1990
  • V.V.A.A. Documentos Arquitectura n. 26. Dedicado a: Víctor Rahola. Almería, Colegio Oficial de Arquitectos de Almería, 1993
  • Rahola i Aguadé, Víctor. Víctor Rahola Aguadé: Works. Pamplona, Publicaciones de la Universidad de Navarra, 2001
  • Rahola i Aguadé, Víctor. Víctor Rahola i Aguadé. Barcelona, Actar, 2006
  • V.V.A.A. Edificio Collage. Barcelona, Actar, 2006

Referències[modifica]

  1. «Víctor Rahola i Aguadé» (en català). [Consulta: 11 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Castelló Martínez, Marià. «Rahola Aguadé, Víctor». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 11 juny 2021].