Víctor Torres i Perenya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Víctor Torres)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVíctor Torres i Perenya
 Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
1948 – 1954
President Josep Irla i Bosch
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 d'abril de 1980 – 16 de juny de 1988
← -
- →
President Jordi Pujol i Soley
 Senador per designació autonòmica
Escudo del Senado de España.svg
5 de juny de 1980 – 26 de juny de 1984
Dades biogràfiques
Naixement 19 de gener de 1915
Lleida (Segrià)
Mort 19 de juny de 2011(2011-06-19) (als 96 anys)
Lleida (Segrià)
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació polític
Altres dades personals
Partit polític ERC
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 19 de gener de 1915 - 19 de juny de 2011)[1][2] fou un polític català, fill d'Humbert Torres i Barberà, germà del poeta Màrius Torres i Perenya i nebot d'Alfred Perenya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou membre de la Joventut Republicana de Lleida,[3] fundada pel seu pare el 1915, i milità a ERC des de la seva fundació el 1931. També va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on s'afilià a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Va lluitar a la guerra civil espanyola en la Columna Macià-Companys i fou comissari polític d'ERC abans d'exiliar-se a França el 1939. Amb la seva família va viure a Oceja, Lió i finalment a Montpeller, on es diplomà en civilització francesa a la seva universitat.

A l'exili fou Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant el mandat de Josep Irla i Bosch (1948-1954) i, més tard, col·laborà extraoficialment amb el president Josep Tarradellas i Joan. Ha estat membre de l'Ateneu Popular de Ponent, d'Òmnium Cultural, del Centre Comarcal Lleidatà, del Canigó (Montpeller) i de l'Agrupació Sardanista de Lleida.[4]

El 1976 va tornar a Catalunya i es reincorporà a la direcció d'ERC. Va ser vocal de la Comissió mixta de traspassos Generalitat-Estat el 1977. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya, on fou designat com a senador a Madrid el 1980 i el 1982, on fou vocal de la Comissió de Defensa.[5] També ha estat conseller general de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]