Vídeo educatiu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El vídeo educatiu és un material didàctic audiovisual que, juntament amb l'animació, té un gran poder per atraure l'atenció als usuaris al presentar continguts dinàmics i significatius. Cada vegada més la realitat se'ns presenta com a audiovisual i en l'àmbit educatiu s'han donat moltes aplicacions pedagògiques a aquest ja tant conegut recurs.

El seu objectiu o finalitat és educatiu i pretén provocar sensacions, conscienciar i/o ensenyar. Es tracta d'un recurs TIC (tecnologies de la informació i comunicació) que a partir d'Internet i la reducció de costos, actualment té més fàcil accés i distribució universal. Gràcies a la Web 2.0,[1] avui dia tothom pot accedir a multitud de vídeos a la xarxa, compartir-los i fins i tot crear-los de la manera més creativa.  

Característiques[modifica]

Algunes de les principals característiques del vídeo educatiu són les següents:

  • És un recurs que es pot obtenir i/o desenvolupar amb un cost baix.
  • La seva facilitat d'ús possibilita que tothom hi pugui tenir accés.
  • El suport digital permet que el vídeo es pugui reproduir un número il·limitat de vegades.
  • Inclou amenitat i dinamisme que produeixen una millor assimilació del contingut del vídeo.
  • Permet l'adaptació al públic receptor. La selecció del llenguatge visual i verbal és important a l'hora de fer arribar el missatge audiovisual correctament, s'ha d'adequar a l'oient i espectador.
  • Reforça els coneixements previs i potencia la construcció de nous. 
  • Aporta l'aspecte interdisciplinar al poder incloure continguts de diferents àmbits. 
  • Té utilitat com a reforç, antecedent o complement d'una activitat docent.[2] 
  • Il·lustra, esquematitza i aporta senzillesa a les classes explicatives.[2] 
  • És un suport tecnològic multimèdia motivador i amb una gran potencialitat expressiva.
  • Afavoreix a l'atenció dels alumnes i al seu rendiment acadèmic al provocar més interès per la matèria.

Funcions[modifica]

El vídeo aplicat a l'àmbit educatiu pot complir les següents funcions:

  • Informativa
  • Instructiva
  • Motivadora
  • Avaluativa
  • Insvestigadora
  • Expressiva
  • Innovadora
  • Metalingüística
  • Lúdica
  • Testimonial
  • Innovadora

Tipus[modifica]

Atenent a la seva estructura i als objectius que tenen previst cobrir els vídeos educatius poden ser:

  • Documentals: mostra de manera ordenada informació sobre un tema concret.
  • Narratius: tenen una trama narrativa a través de la qual es presenta la informació rellevant.
  • Lliçó monoconceptual: de petita durada que presenta un únic concepte.
  • Lliçó temàtica: vídeo didàctic clàssic que presenta els diferents apartats d'un tema concret de manera sistemàtica i gradual.
  • Motivador: pretén impactar, motivar i interessar als estudiants, generalment té una estructura narrativa

Usos[modifica]

El vídeo com recurs didàctic pot estar present en diferents moments del procés educatiu com mitjà d'observació, d'expressió, d'autoaprenentatge i d'ajuda a l'ensenyament o recurs d'aula. Tenint en compte aquests mitjans els seus usos són:

Mitjà d'observació[modifica]

El vídeo no fa ús del seu potencial expressiu, es limita a reproduir allò que esta passant, és a dir, amb independència total i sense cap tipus de muntatge. Es pot fer servir per:

  • Formació i perfeccionament del professorat.
  • Observació de l'alumnat.
  • Observació directa, com mitjà d'enregistrament de dades en processos d'investigació.
  • Observacions de conductes amb finalitat avaluativa.

Mitjà d'autoaprenentatge[modifica]

El vídeo esdevé un eina autònoma d'aprenentatge amb la que l'alumnat pot dominar un determinat contingut que li pot servir com:

  • Complement curricular.
  • Autoensenyament.
  • Ensenyament ocupacional.
  • Ensenyament a distància.
  • Divulgació.

La possibilitat d'interactuar amb el vídeo (aturar-lo, fer marxa enrere, revisionar,...) adequa l'aprenentatge a les possibilitats personals, solucionant les possibles dificultats que poden sortir durant el procés.

Recurs d'aula[modifica]

Un dels usos més comuns del vídeo dins dels procés d'ensenyament-aprenentatge és a la fase de transmissió d'informació. Un vídeo pot servir com antecedent, reforç o complement d'una activitat docent. Així, qualsevol vídeo és sensible a ser emprat didàcticament sempre que doni resposta als objectius prèviament formulats. D'aquesta manera, dins de les aules el vídeo es pot utilitzar com:

  • Vídeo-suport o complement docent.
  • Instrument de transmissió de coneixements
    • Lliçons magistrals o conferències.
    • Videolliçons.
    • Enregistrament de pràctiques de laboratori.
    • Enregistrament de temes generals o de continguts descriptius.
    • Documents científics o tecnològics.

Mitjà d'expressió[modifica]

Sorgeix de la necessitat de deixar a banda l'observació i la passivitat per donar pas a l'acció. Tant els docents com els discents són protagonistes actius i esdevenen els creadors de materials audiovisuals.

La competència comunicativa audiovisual en els nous currículums.[modifica]

Primer de tot cal definir un parell de conceptes:

  • Competències bàsiques: Són moltes les definicions de competències donades per diversos autors o currículums en funció d'una o altra administració educativa, però aquí farem referència a aquesta en concret "entenem per competència la capacitat de resoldre problemes reals, aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds en contextos diversos. Els continguts de les diferents àrees del currículum contribueixen a l'adquisició de les competències bàsiques." 
  • Ser competent: Una persona “competent” és aquella capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d'actuació. Aquest mateix concepte implica la idea que la competència suposa un domini complet de l'activitat en qüestió, per tant s'inclouen habilitats al costat d'actituds i d'elements cognitius. (Jaume Serramona)
  • Competència en el tractament de la informació i competència digital: Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Aquesta seria una competència transversal, per tant s'usa de manera transversal a totes les àrees de l'ensenyament.
  • Competència comunicativa audiovisual: És la capacitat d'un individu per interpretar i analitzar, des de la reflexió crítica, les imatges i els missatges audiovisuals i per expressar-se amb una mínima correcció en l'àmbit comunicatiu. Aquesta competència està relacionada amb el coneixement dels mitjans de comunicació i amb l'ús bàsic de les tecnologies multimèdia necessàries per produir-la.

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha fet una aportació pionera per definir amb rigor disciplinari els marcs referencials que delimiten el concepte de persona competent en comunicació audiovisual (CAC):

“Al llarg del segle XX les formes de comunicació audiovisual anaren guanyant terreny, no només pel que fa al lleure, sinó també com a vehicle de cultura, per sobre de les estrictament verbals, fins a arribar a convertir-se ja en el marc de la societat de la informació, en hegemòniques. En contrapartida, en el món acadèmic la comunicació audiovisual era primer negligida i oblidada, en benefici de la cultura verbal imperant i, finalment, amb l'adveniment de les noves tecnologies, el concepte de comunicació audiovisual quedava diluït (i, en conseqüència, també marginat i oblidat) deglutit en el concepte confús de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Sembla deduir-se que l'alfabetització audiovisual queda resolta en l'actualitat per l'alfabetització digital. Actualment, una persona no es pot considerar alfabetitzada ni verbalment ni audiovisual sense una certa alfabetització digital, però la sola alfabetització digital no confereix cap mena de competència ni en la comunicació verbal ni en l'audiovisual”.

Què és exactament ser competent en la comunicació audiovisual? La competència en comunicació audiovisual comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb el que podrien considerar-se les sis dimensions fonamentals d'aquesta competència.

Aquestes sis dimensions són:

  1. El llenguatge: Coneixement dels codis que fan possible el llenguatge audiovisual i capacitat d'anàlisi dels missatges.
  2. La tecnologia: Coneixement teòric del funcionament de les eines que fan possible la comunicació audiovisual i la capacitat d'utilització de les més senzilles per poder comunicar-se de manera eficaç en l'àmbit audiovisual.
  3. Els processos de producció i programació: coneixement de les funcions, tasques assignades als principals agents de producció, tasques que formen part del procés de producció i programació dels diferents tipus de producció i la capacitat d'elaborar missatges audiovisuals.
  4. La ideologia i els valors: capacitat de lectura comprensiva i crítica dels missatges i en conseqüència com a portadors d'ideologia i valors.
  5. La recepció i audiència: capacitat de reconèixer-se com a audiència activa, especialment a partir de l'ús de les tecnologies digitals que permeten la participació i la interactivitat. Capacitat de valorar críticament els elements emotius racionals i contextuals que intervenen en la recepció i valoració dels missatges audiovisuals.
  6. La dimensió estètica: capacitat d'analitzar i de valorar els missatges audiovisuals des del punt de vista de la innovació formal i temàtica i l'educació del sentit estètic.

Tota la informació sobre les competències bàsiques, i més concretament la competència comunicativa audiovisual, la podem consultar en els currículums oficials de les diferents administracions educatives del país:

«Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915»

«Currículum educació primària obligatòria - Decret 142/2007 DOGC núm. 4915»

«Enseñanzas mínimas decretadas por el Ministerio de Educación del Reino de España - Real Decreto 1513/2006 por el que se establecen las enseñanzas mínimas de la Educación Primaria»

La TV educativa[modifica]

Què és la televisió educativa?

Podem dir que la televisió és un mitjà de comunicació massiu i que, a l'afegir-li la paraula educativa, es transforma en un mitjà didàctic. Ha de ser capaç de mostrar determinats continguts amb una forma de representació diferent a les que utilitzen altres mitjans, deixant d'interessar la distància de superació espacial entre el docent i l'estudiant, mantenint l'interès pels continguts.

Abrego, 2000 p.10. ens diu "La televisió educativa persegueix objectius molt definits en el camp educatiu, que contribueixen de manera eficaç en el procés d'ensenyament-aprenentatge. El seu interès i intenció és bàsicament el d'educar en un sentit ampli, oferint a través de la televisió una sèrie de continguts immersos en cada un dels nivells educatius, incorporant a més a més coneixements, valors i habilitats.

La televisió educativa és una expressió àmplia que inclou tots els tipus de programació educativa, per la seva part, la televisió instructiva és només un aspecte de la televisió educativa i consisteix en un servei especialitzat que proporciona una instrucció formal i organitzada de tipus integral.

Com han deixat escrit diferents autors (Clermont, 1992; Martínez, 1992; Tiene, 1994) dins de la denominació genèrica de televisió educativa es poden incloure tres tipus diferenciats:

  1. La televisió cultural: és la més genèrica i es marca com onjectius prioritaris la divulgació i l'entreteniment, trobant-se el plantejament educatiu immers dins del mateix programa, no requerint per tant de materials complementaris.
  2. La televisió educativa: que contempla continguts que tenen algun tipus d'interès formatiu i/o educatiu, però que per alguna raó no formen part del sistema escolar formal.
  3. La televisió escolar: persegueix la funció bàsica de suplantar al sistema escolar formal, marcant-se com a objectius els mateixos que el sistema educatiu general, des de nivells de primària fins cursos d'actualització universitaris.

Després d'aquestes definicions, anem a fer un llistat amb els avantatges i desavantatges d'aquesta eina educativa.

Avantatges:

  • Possibilita una alternativa d'ensenyament diferent al tradicional, trencant la rutina i motivant als estudiants.
  • Ajuda al desenvolupament de la capacitat d'escoltar, observar i relacionar.
  • Possibilita ilustrar continguts curriculars.
  • Aporta una base per al desenvolupament del pensament conceptual.
  • Permet la connexió amb llocs i societats diferents difícils de visitar.
  • El seu bon ús permet desenvolupar una actitud crítica i selectiva per l'observació de la televisió fora de l'àmbit educatiu.
  • Crea connexions d'informació entre professors i estudiants en relació al sistema educatiu.

Desavantatges:

  • Existeixen pocs programes amb continguts educatius ajustables al currículum.
  • El seu ús excessiu pot restar temps a altres activitats importants com la lectura i la producció de textos.
  • En alguns nivells, com l'Educació Infantil, pot generar dificultats a l'hora de comprendre continguts.
  • Els horaris de transmissió no solen coincidir amb els horaris lectius.

Procés de creació: Producció audiovisual[modifica]

Per la creació d'un producte audiovisual amb finalitats educatives hi ha un ampli ventall de possibilitats quant a formats i llenguatges així com dels aspectes tècnics que se'n deriven. En aquest apartat l'aproximació se centra a descriure les possibles vies de creació d'aquests continguts en l'àmbit de la tecnologia educativa. És a dir, el procés per crear un document audiovisual fent ús de les TICs amb finalitats formatives, des de la presentació seqüencial d'imatges amb so, fins al producte pensat per a l'entreteniment educatiu. També és possible integrar els processos següents com a part  instruccional per l'aprenentatge en una proposta d'activitat de creació per part del discent.


Alhora d'iniciar la producció, cal establir la tipologia del vídeo resultant. Aquesta tipificació permetrà planificar-ne els diferents elements que intervindran en el procés de creació:

  • video lectura o video lliçó: es caracteritza per un orador que ofereix una exposició parlada entorn d'una temàtica podent utilitzar presentacions gràfiques per reforçar el missatge del seu discurs. Per la seva realització el guió segueix les propietats d'una presentació o lliço (unidireccional) i s'acostumen a utilitzar eines com la webcam, programes per captura de pantalla (screencast) i programes de presentació d'imatges (slideshow).
  • Tutorial en vídeo (video tutorial): fent ús de les mateixes eines que una vídeo lectura, el tutorial acostuma a tenir un guió més elaborat on el conductor prioritza l'ús de veu en off per donar major rellevància gràfica de la mateixa descripció de processos que es volen plantejar amb el vídeo. Els tutorials en video incorporen propietats de ramificació cap a altres nivells del tòpic o espais de debat.

Els tutorials en video i les video lliçons, poden incorporar propietats síncrones via la retransmissió en viu amb plataformes per al webcasting unidireccionals o bé interactives com les utilitzades per als webseminar (webminar ) que incorporen, a més del propi video eïnes per la comunicació a temps real entre els participants

  • obra narrativa audiovisual: tota producció audiovisual que realitzi un ús intensiu del llenguatge audiovisual amb l'objectiu de proporcionar la transferència de coneixement. En funció de la proposta, el procés de creació pot incloure determinats elements propis de la producció associada als gèneres cinematogràfics o televisius. Per tant seria el procés amb més complexitats en fases producció i requisits tècnics. En funció d'aquestes premisses es pot valorar la contractació d'un servei profesional per la creació de l'obra audiovisual.

Tot i que un vídeo tutorial, una vídeo lliçó o una càpsula audiovisual educativa no té per què requerir les complexitats d'una producció cinematogràfica o televisiva, cal ser coneixedor de les diferents fases de producció audiovisual per tal d'utilitzar-ne les que correspongui i valorar-ne la viabilitat alhora de dur a terme el procés de creació del vídeo educatiu:

  • Preproducció: mitjançant la creació del guió establir les estructures narratives adaptades a l'audiència objectiva amb intencionalitats pedagògiques fent ús dels termes del llenguatge audiovisual. En aquesta fase a més de l'argument didàctic s'establiran aspectes relatius a l'enregistrament (plans, so) que poden ajudar tant a reforçar la missió pedagògica com a racionalitzar-ne els costs en les següents fases de producció.

Per exemple, la forma més simple de produir una vídeo lectura és confeccionar un guió per ser enregistrat com a pla seqüència fent un ús seqüenciat dels recursos gràfics. D'aquesta forma reduïm requisits tècnics (podem centrar-nos en elements com la il·luminació i presa de so) de la fase de producció i eliminem la necessitat de postproducció.

  • Producció i enregistrament: Posada en pràctica de la planificació a partir del guió creat en la fase prèvia. Ús de l'equipament tècnic per a l'enregistrament (il·luminació i so) a les localitzacions, on cal tindre en compte l'attrezzo i el maquillatge entre altres detalls que influiran en el producte final.

Per exemple, en el cas d'un vídeo tutorial sobre manipulació d'aliments, caldrà enregistrar en localitzacions on es desenvolupen certes tasques vinculades a la temàtica. Caldrà a partir del guió fer una planificació de l'enregistrament, il·luminar i captar el so directe, ...

  • Postproducció: aquesta fase es caracteritza per el muntatge que generarà el producte audiovisual final. Durant aquest procés s'utilitzara programari per a l'edició no lineal que seleccionarà i organitzarà de forma seqüencial seguint el guió el material enregistrat. En aquesta fase es poden afegir components gràfics i sonors sota uns criteris de disseny per tal de reforçar-ne la finalitat educativa del producte.
  • Publicació: codificació i compressió de l'arxiu per adaptar-se al suport, canal o plataforma de distribució més adient per garantir l'accés als destinataris. Cal també aplicar una llicència sobre l'obra creada com pot ser la que facilita l'organització Creative Commons.

Publicació i distribució[modifica]

Tot i que existeixen formes de distribució basades en suports físics com poden ser el CD, el DVD o dispositius d'emmagatzemament digital com els llapis USB, la forma més eficient per la distribució del vídeo educatiu és via plataformes de vídeo en línia.

Aquestes plataformes poden ser de tipologia repositori com ho són els sistemes de gestió de continguts (CMS)  basats en vídeo (Wikimedia, youtube, vimeo….) on es publica el video i s'utilitza el seu enllaç per compartir-ho o be incorporar-ho per exemple en el disseny didàctic d'una proposta formativa (Moodle, Blackboard, ...). Una altra plataforma per a la seva publicació és la utilització d'un sistema per la gestió de l'aprenentatge (LMS) com podrien ser els MOOC (coursera, udacity, ....) o plataformes de vídeo educatiu específiques que han sorgit de la necessitat de classificar els recursos audiovisuals per àrees de coneixement, etapes educatives o llengües.

Una visió diferent de la modalitat de distribució del vídeo educatiu és aquella que dins de l'àmbit de la tecnologia educativa i els nous paradigmes educatius el tracta com a Objecte d'Aprenentatge (OA). Per convertir l'arxiu audiovisual en objecte, ha de respondre a uns aspectes metodològics en la seva constitució incorporant metadades que permetin la seva localització. Si el vídeo es publica amb una llicència de tipus 4R (reutilitzar, Revisar, Remesclar i Redistribuir) com la que ofereix Creative Commons (BY-NC-SA) i la seva reproducció es pot realitzar amb programari lliure, l'objecte es convertira a més en un Recurs Educatiu Obert (OER).

Cal no confondre les metadades (Learning Object Metadata) associades a un Objecte Educatiu (OA) amb aquelles que estan orientades als cercadors de vídeo i que responen a la indexació audiovisual genèrica.

Finalment, un altre factor important a tenir present alhora de publicar el vídeo educatiu i la plataforma per on es distribuirà és des del punt de vista del terminal on es visualitzarà. Depenent si el discent visionarà el vídeo en un mòbil, tauleta, PC o bé en un centre multimèdia a pantalla o projecció en auditori, el vídeo haurà de complir certs requeriments per garantir una resolució, compressió i duració que garanteixin la qualitat d'experiència i per tant, l'atenció i transferència de coneixent estimada cap al discent.

Referències[modifica]

  1. O'Reilly, 2004
  2. 2,0 2,1 Bravo Ramos, Juan Luis, 2000. El video educativo. Madrid. pp.5.

Bibliografia[modifica]