Víktor Ianukòvitx
4t 
9è Víktor Ianukòvitx (en ucraïnès: Ві́ктор Фе́дорович Януко́вич, transcrit: Víktor Fèdorovitx Ianukòvitx (
? i escolteu-ne la pronunciació en ucraïnès), Ienàkieve, província de Donetsk, Ucraïna, URSS 9 de juliol de 1950) és un polític ucraïnès, que fou president d'Ucraïna. També fou primer ministre en tres ocasions i líder del Partit de les Regions, un dels principals partits polítics del país.
Ianukòvitx va ser governador de la Província de Donetsk de 1997 a 2002. Va ser primer ministre d'Ucraïna en dos períodes: des del 21 de novembre de 2002 fins al 31 de desembre de 2004, i des del 4 d'agost de 2004 fins al 16 de novembre de 2007, quan renuncia després de les eleccions del 2007.
Va ser el segon candidat més votat en les eleccions presidencials ucraïneses de 2004 i el seu partit el més votat en les eleccions legislatives de 2006 i 2007.
En les eleccions presidencials de 2004 Ianukòvitx, sent Primer ministre d'Ucraïna, va ser candidat a president amb el suport del president Leonid Kutxma, contra el candidat opositor Víktor Iúsxenko. Per evitar la imminent victòria de Iúsxenko, els partidaris de Ianukòvitx van recórrer al frau electoral massiu a favor seu, declarant-lo el guanyador. Aquest fet va provocar la Revolució taronja i la revocació per decisió del Tribunal Suprem d'Ucraïna dels resultats de les eleccions, designant noves eleccions, en les quals va guanyar Iúsxenko, i Ianukòvitx es va veure obligat a dimitir com a primer ministre d'Ucraïna.
Alguns anys després però, fou el vencedor de la segona volta de les eleccions presidencials ucraïneses de 2010 celebrades el 7 de febrer, per un estret marge (inferior al 4%). Va obtenir un 48,95%, enfront del 45,47% de Iúlia Timoixenko.
Arran de la revolta de l'Euromaidan i dels esclats de violència el president ucraïnès va fugir entre el dia 21 i 22 de febrer.[1] A conseqüència, per decisió de la Rada Suprema, Ianukòvitx fou destituït del seu càrrec el 22 de febrer del 2014. Probablement refugiat a la segona ciutat més gran d'Ucraïna, Khàrkiv, es negà a reconèixer les decisions del Parlament. El Parlament va nomenar Oleksandr Turtxínov com a nou president d'Ucraïna de manera interina, i va convocar eleccions anticipades per al maig del 2014.[2][3][4][5] Les noves autoritats van decretar una ordre de crida i cerca contra ell, amb l'acusació d'haver ordenat assassinats massius.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ «VIDEO. Ukraine : la fuite de Ianoukovitch aurait été filmée» (en francès). Le Parisien, 23-02-2014. [Consulta: 21 març 2022].
- ↑ «Turxinov, mà dreta de Timoixenko, nou president en funcions d'Ucraïna». Vilaweb, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «La revolta triomfa a Ucraïna, amb un Ianukòvitx desaparegut i una Timoixenko aclamada com a nova líder de l'oposició» (en català). 324.cat, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «L'oposició aprofita la marxa de Ianukòvitx de Kíev per destituir-lo i convocar eleccions el 25 de maig». 324.cat, 23 febrer del 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «El nou poder a Ucraïna accelera els canvis i nomena un president interí» (en català). El Periódico de Catalunya, 23 febrer del 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «Ordre de crida i cerca contra el deposat president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, acusat d'assassinat massiu». 324.cat, 24 febrer del 2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ «Interpol receives official request from Ukraine to arrest Yanukovich» (en anglès). ITAR-TASS, 6 març del 2014. [Consulta: 7 març 2014].[Enllaç no actiu]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Víktor Iúsxenko |
President d'Ucraïna 2010–2014 |
Succeït per: Oleksandr Turtxínov |
| Precedit per: Anatoli Kínakh |
Primer Ministre d'Ucraïna 2002-2004 |
Succeït per: Mikola Azàrov (Interinament) |
| Precedit per: Mikola Azàrov (Interinament) |
Primer Ministre d'Ucraïna 2004-2005 |
Succeït per: Mikola Azàrov (Interinament) |
| Precedit per: Iuri Ekhanúrov |
Primer Ministre d'Ucraïna 2006-2007 |
Succeït per: Iúlia Timoixenko |
| Precedit per: Serhí Poliakov |
Governador de la Província de Donetsk 1997–2002 |
Succeït per: Anatoli Blizniuk |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
| Precedit per: Volodímir Seminójenko |
President del PR 2003–2010 |
Succeït per: Mikola Azàrov |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víktor Ianukòvitx |