Víktor Vinogràdov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVíktor Vinogràdov
Biografia
Naixement31 desembre 1894 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Zaraisk (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Redactor en cap
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióQ4146802 Tradueix
institut d'histoire et de philologie de Saint-Pétersbourg (fr) Tradueix
The Imperial Saint Petersburg Archaeological Institute (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiAleksey Shakhmatov (en) Tradueix, Nikolay Mikhaylovich Karinsky (en) Tradueix i Lev Shcherba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballRussian linguistics (en) Tradueix, eslavística, lexicografia i ciència de la literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLingüista i especialista en literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat de Filologia de la Universitat Estatal de Moscou
Universitat Estatal Pedagògica de Moscou
Institute of Linguistic Studies (en) Tradueix
Russian Language Institute (en) Tradueix
Universitat Estatal Lingüística de Moscou
Universitat Estatal de Sant Petersburg
Universitat Estatal de Moscou
Pushkin House (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAleksey Shakhmatov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSergey Ozhegov (en) Tradueix, Vera Beloshapkova (en) Tradueix, Galina Zolotova (en) Tradueix, Leonid Krysin (en) Tradueix, Vladimir Lopatin (en) Tradueix, Natalia Shvedova (en) Tradueix, V. P. Vomperskiĭ (en) Tradueix, B. N. Golovin (en) Tradueix, A. I. Gorshkov (en) Tradueix, Valery Ivanov (en) Tradueix, V. G. Kostomarov (en) Tradueix, Alla Priyatkina (en) Tradueix, Yuri Rozhdestvensky (en) Tradueix, Igor Ulukhanov (en) Tradueix, Alexander Chudakov (en) Tradueix i Dmitry Shmelev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralNatalia Shvedova (en) Tradueix, Nikita Ilitx Tolstoi, Sergey Ozhegov (en) Tradueix, Vera Beloshapkova (en) Tradueix, B. N. Golovin (en) Tradueix, Galina Zolotova (en) Tradueix, Tatyana Ivanova (en) Tradueix, N. A. Kozhevnikova (en) Tradueix, Leonid Krysin (en) Tradueix, Vladimir Lopatin (en) Tradueix, Yuri Rozhdestvensky (en) Tradueix, Igor Ulukhanov (en) Tradueix, Dmitry Shmelev (en) Tradueix, V. P. Vomperskiĭ (en) Tradueix i Alla Priyatkina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Víktor Vladímirovitx Vinogràdov (en rus Ви́ктор Влади́мирович Виногра́дов; 1895, Zaraisk, Imperi Rus - 1969, Moscou, URSS) fou un lingüista i filòleg soviètic que va presidir la lingüística soviètica posterior a la Segona Guerra Mundial.

Alguns dels seus professors de Vinogràdov a l'Institut d'Història i Filologia de Petrograd van ser Lev Sxerba i Aleksei Xakhmàtov, però foren les idees de Charles Bally les que l'influiren més profundament durant els seus anys de formació. Va deixar la seva marca com a estudiós de literatura russa amb una sèrie de treballs que examinaven l'estil i la llengua emprada pels escriptors russos clàssics, com Aleksandr Puixkin (1935, 1941), Nikolai Gógol (1936), Mikhaïl Lérmontov (1941), i Anna Akhmàtova. El 1926 va contreure matrimoni amb Nadezhda Malixeva (Надежда Матвеевна Виноградова-Малышева, 1897-1990), una professora de cant.[1]

En el terreny lingüístic, Vinogràdov va començar com un crític dels formalistes russos, amb molts dels quals compartia una relació cordial. Després de traslladar-se de Leningrad a Moscou l'any 1929, es trobava implicat en la "Conspiració dels eslavistes" i es va exiliar a Vyatka l'any 1934. Dos anys després va poder establir-se més a prop de la capital, a Mozhaysk, exiliant-se a Sibèria després de la invasió de Rússia de Hitler l'any 1941. El seu pare, un sacerdot ortodox, va ser expulsat el 1930.

Després de l'alarma que despertà en Stalin la pèssima gestió de la lingüística soviètica duta a terme per Nicholas Marr i els seus seguidors, Vinogràdov va ser designat director de l'Institut de Lingüística (1950). Se li van atorgar honors amb profusió: va ser elegit per formar part de l'Acadèmia Soviètica de Ciències, i se li van atorgar el Premi Stalin (1951), un orde de Lenin i dos ordes de la Bandera Roja del Treball. Aquest sobtat cop de sort i de reconeixement li va fer voler gratificar les autoritats, com va fer amb la seva participació en el destacable Procés de Sinyavsky-Daniel. L'ascens al poder de Vinogràdov va consolidar els seus seguidors (Sergei Ozhegov, Natalia Shvedova) dins l'escola acadèmica dominant de la lingüística soviètica. L'Institut de la Llengua Russa, que va administrar des del 1958, encara porta el seu nom.

Referències[modifica]

  1. V.V. Vinogràdov, Cartes a la seva dona, Novy Mir, 1995, No. 1.