Vòmit

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaNom del signe/símptoma:
Vòmit
Vomiting Erbrechen drunk.jpg
Tipus signe clínic
Medicació prochlorperazine Tradueix, clorpromazina, haloperidol, metoclopramida, promethazine Tradueix, trimethobenzamide Tradueix, triflupromazine Tradueix, dexametasona, Dolasetron Tradueix, diphenidol Tradueix, promazine Tradueix, tetrahidrocannabinol, nabilona, ciclizina, thiethylperazine Tradueix, perphenazine Tradueix, dimenhidrinat, buclizine Tradueix, hydroxyzine Tradueix, chlorcyclizine Tradueix, benzquinamide Tradueix i lorazepam
Causat per quimioteràpia, gastroparèsia, migranya, rotavirus i apendicitis
Classificació
CIM-10 R11
CIM-9 787
Recursos externs
MeSH D014839
UMLS CUI C0042963
Modifica dades a Wikidata
Il·lustració del segle XIV del Tacuinum Sanitatis

El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.

Encara que possiblement es desenvolupà evolutivament com un mecanisme per expulsar del cos verins ingerits, pot aparèixer com a símptoma de moltes malalties no relacionades amb els verins, des de gastritis fins a tumors cerebrals.

De la sensació que algú té just abans de vomitar se'n diu nàusees, que poden precedir el vòmit o bé poden aparèixer aïllades. Existeixen medicaments antiemètics per a la supressió de les sensacions de nàusea i el vòmit.

Centre del vòmit[modifica]

L'èmesi està controlada pel centre del vòmit en la formació reticular del cerebel. Aquesta pot rebre senyals d'estimulació de diversos orígens, a saber:

Tractament[modifica]

Independentment del tractament de la causa:[2][3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vòmit Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hornby PJ. Central neurocircuitry associated with emesis. Am J Med 2001;111:106S-12S
  2. Daza Asumendi, P. semFYC. Náuseas y vómitos. Guía de Actuación en Atención Primaria. semFYC, 2011, p. 297. ISBN 84-96216-99-3. 
  3. AEMPS. 2013 [1]