Völundarkvida
Völundarkviða (Poema de Völundr, també conegut com a Völundarkvitha, Völundarkvidha, Völundarkvida o Volundarkvida) és un dels poemes mitològics de l'Edda poètica. En els idiomes escandinaus continentals és conegut com a Volundkvadet (noruec), Vølundkvadet (danés), i Völundskvädet o Kvädet om Volund (en suec), on kvadet/kvädet significa 'poema' o 'balada'.
Sinopsi[modifica]
El poema relata la història del ferrer mític Völundr, a qui es relaciona amb els álfar (elfs). Un personatge de la balada (Nítotr) es dirigeix a Völundr com "vísi álfa" ('príncep dels álfar' o 'savi entre els álfar'), així com álfa ljóði ('membre del poble dels álfar' o 'cap dels álfar').[1][2] El context suggereix que aquests follets són dökkálfar, 'álfar foscos', això és, dvärgar (nans). També es diu que és un de tres germans "synir finnakonungs", és a dir, fills del rei dels finnar (segurament els "lapons" del nord d'Escandinàvia). La seua esposa, una valquíria, l'abandona, i després és capturat per Nítotr o Nidud, un mesquí rei dels njarar (o nerikjar de Närke, Suècia) que cobejava el seu or. Völundr és capturat com a esclau i l'obliguen a treballar creant eines per al rei. En acabant troba mitjans per venjar-se i fugir. Mata els fills de Niðoðr, viola i deixa embarassada la seua filla Bodvild i després s'allunya rient i volant en un aparell que s'havia construït. El reietó Niðoðr, frustrat i humiliat, diu a Völundr: "No hi ha home tan alt que et puga baixar del cavall; no hi ha punys tan forts que et claven una fletxa des d'ací baix, allà penges volant per la part alta dels núvols".[3]
El poema vessa imatges evocadores:
- En la nit van ser homes,
- amb petos tatxonats,
- els seus escuts brillaven
- en la lluna minvant.
- Völundarkviða 6, Edda poètica[4]
El mite de Völundr, pel que sembla, es va dispersar entre els germànics. Apareix a la Saga de Thidrek i s'hi al·ludeix en el poema anglosaxó El plany de Dear. A més a més, es representa en un panell del "cofre de sir Augustus Wollaston Franks" del s. VII, escrit en runes anglosaxones, i en la pedra rúnica VIII d'Ardre, a Gotland, del segle VIII o IX.[5][6]
L'obra sencera es conserva en els poemes mitològics del Codex Regius i el començament del pròleg en prosa. També apareix en el fragment AM 748 I 4to.
Referències[modifica]
- ↑ Slocum, Jonathan; Krause, Todd. «Old Norse Online». University of Texas at Austin, Linguistics Research Center. Arxivat de l'original el 2016-07-02. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Alaric Hall (2007). Elves in Anglo-Saxon England: Matters of Belief, Health, Gender and Identity (Anglo-Saxon Studies, 8). Boydell & Brewer: Cambridge.
- ↑ Traducció lliure de Kvädet om Volund, versió sueca d'Erik Brate (1913).
- ↑ Traducció lliure de: Sturluson, Snorri. «Völundarkviða». Edda poética. trad. Benjamin Thorpe. Arxivat de l'original el 30 de setembre de 2007.
- ↑ «The British Museum - The Franks Casket».
- ↑ «Die Entwicklung der Wielandsage».
Enllaços externs[modifica]
- Völundarkviða. Traducció i comentaris en web del COI.
- Völundarkvitha. Traducció i comentaris per Henry A. Bellows. (en anglés)