V. Volodarsky

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaV. Volodarsky
V. Volodarsky (Moisei Markovich Goldshtein, 1891-1918), Russian revolutionary.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) В. Володарский Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Моисей Маркович Гольдштейн Modifica el valor a Wikidata
11 desembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Ostropol (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 1918 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Intent d'assassinat Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaField of Mars (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitBund
Partit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 març 1918VII Congrés del Partit Comunista Rus
8 agost 19176è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia Modifica el valor a Wikidata

V. Volodarsky —en rus В. Волода́рский— de naixement Moisei Markowitsch Goldstein (Ostropol, Ucraïna, Imperi Rus, 11 de desembre de 1891 - Petrograd, 20 de juny de 1918) fou un comissari del poble durant la revolució russa.

Fill d'uns artesans israelites, no va rebre cap instrucció dels seus pares, havent après per si sol a llegir i escriure. Als disset anys fou perseguit per fer propaganda socialista i anarquista en el govern de Moscou. De 1909 a 1911 assolí amagar-se a les indagacions de la policia imperial. Però, detingut per fi, fou deportat a Sibèria. D'allà aconseguí escapar i emigrar als Estats Units, on formà part activa en el moviment socialista mentre treballava de sastre en un petit taller de Filadèlfia.

En esclatar la revolució Russa (març de 1917) retornà a Europa, dirigint-se a Petrograd i ingressant en el Comitè central del partit bolxevic, del qual arribà ser un dels caps principals. El juliol del mateix any, quan la primera temptativa de Lenin per apoderar-se del Govern, Volodarsky organitzà gran nombre de mítings, arribant a dirigir el barri industrial de Viborg i tenir a les seves ordes una sèrie de fàbriques importants. Arran del cop d'Estat del mes d'octubre entrà a formar part de la presidència del Comitè central executiu dels Soviets.

Ocupada després la ciutat de Pskov i anats a Moscou els comissaris del poble, Volodarsky fou nomenat (març de 1918) comissari de Premsa i Propaganda. Per la severitat en què perseguia tots els diaris burgesos i socialistes no maximalistes, es creà un gran nombre d'enemics. Malgrat tot continuà amb gran ardor la campanya de propaganda bolxevic, tendent sempre a influir en les noves eleccions dels Soviets, l'iniciador del qual havia estat ell mateix, i que haurien de conduir a l'exclusió dels òrgans executius de tots els menxevics i socialistes revolucionaris de dretes.

Estava tan segur de la victòria maximalista, que al cap de poc autoritzà la reaparició dels diaris suspesos per les seves tendències anomenades contrarevolucionàries. El 20 de juny de 1918, al sortir d'un míting, Volodorsky es dirigia en automòbil, per l'avinguda Schlusselburg, als tallers Nevsky (on havia de pronunciar un discurs), quan un obrer li disparà sis trets de revòlver, matant-lo. La notícia de l'atemptat causà gran emoció a Petrograd. El comissari Uritzki, prefecte de policia, declarà que els anglesos havien estat els instigadors i suspengué el diari aliadòfil Echo.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: V. Volodarsky