V404 del Cigne
 V404 del Cigne | |
|---|---|
 | |
| Tipus | estrella binària, font astrofísica de rajos X, nova, Binària d'alta massa emissora de raigs X, estel, estrella variable cataclísmica, font propera a infrarrojos i estrella variable  |
| Tipus espectral (estel) | G9/K0III/V[1] |
| Constel·lació | Cigne |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 2.390 pc |
| Magnitud aparent (V) | 12,7 (banda V)[2] |
| Paral·laxi | 0,4387 mas[3] |
| Moviment propi (declinació) | −7,845 mas/a [3] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −5,769 mas/a [3] |
| Ascensió recta (α) | 20h 24m 3.8254s[3] |
| Declinació (δ) | 33° 52' 1.9622''[3] |
| Catàlegs astronòmics | |
2MASS J20240382+3352021 (2MASS) V404 Cyg (Catàleg General d'Estrelles Variables) 1RXS J202405.3+335157 (1RXS) INTREF 1021 (High-energy sources before INTEGRAL. INTEGRAL reference catalog) AAVSO 2020+33 (AAVSO) TIC 136874944 (TESS Input Catalog) Gaia DR2 2056188624872569088 (Gaia Data Release 2)
| |
V404 del Cigne és un microquàsar i un sistema estel·lar binari de raigs X[4] que està format per un petit forat negre amb una massa d'aproximadament 12 ± 3 masses solars[5] i un estel de classe K que orbita al seu voltant, amb una massa una mica menor que la del Sol situat a la constel·lació del Cigne. El sistema té un període orbital de ±6.47129 dies a una distància d'aproximadament 8.000 anys llum. A causa de la seua proximitat i a la intensa gravetat del forat negre, l'estel company va perdent massa a un disc d'acreció al voltant del forat negre i per finalitzar dins del forat negre.[6] La "V" en el nom indica que és un estel variable, que amb el temps es torna més brillant i després més feble. Se'l considera alhora nova, perquè almenys en tres ocasions durant el segle xx va produir brillants explosions d'energia. A vegades també ha estat qualificat com una font transitòria de raigs X tous perquè periòdicament emet ratxes curtes de raigs X.
L'any 2009, es va convertir en el primer forat negre a ser mesurat amb paral·laxi precís a causa de la seva distància des del sistema solar. Observat pel Very Long Baseline Interferometry calculat des de l'observatori compost per 10 radiotelescopis Very Long Baseline Array, la distància és de 2,39 ± 0,14 kiloparsecs, o (7,80 ± 0,46) ×10 × 103 anys llum.[7]
Descobriment[modifica]
El 22 de maig de 1989 l'equip japonès que manejava el satèl·lit ASTRO-C (Ginga = galàxia en japonès) va descobrir una nova font de raigs X que va ser catalogada com GS 2023+338. Posteriorment es va identificar aquesta font com que coincidia en posició amb una nova que estava catalogada com V404 Cygni.[8]
Explosió l'any 2015[modifica]
.jpg)
V404 del Cigne a YouTubeEl 15 de juny de 2015, el satèl·lit Swift de la NASA va detectar els primers signes d'activitat novament. Es va iniciar una campanya mundial d'observació i el 17 de juny, l'observatori INTEGRAL de raigs gamma de l'Agència Espacial Europea va començar a fer un seguiment de l'esclat. L'observatori va detectar "repetits centelleigs brillants de llum en escales de temps més curts d'una hora, cosa poques vegades vist en altres sistemes de forat negre, i és durant aquests centelleigs, l'objecte més brillant del cel de raigs X, fins a cinquanta vegades més brillant que la Nebulosa del Cranc" segons paraules de Erik Kuulkers, científic del projecte INTEGRAL de l'ESA.[9] Aquest esclat és el primer que es produeix des de l'any 1989. Va haver-hi altres esclats que van ocórrer el 1938 i 1956, probablement causats pel material amuntegat al disc d'acreció fins que s'aconsegueix un punt d'inflexió.[10] L'esclat va ser un succés inusual perquè es pensava que aquests processos físics fotomètrics dins del disc d'acreció no eren detectables per petits telescopis; sempre hom va creure que podrien ser detectats per telescopis els components dels quals estaven preparats per detectar raigs X únicament des de l'espai.[6] Una anàlisi detallada de les dades INTEGRAL va revelar l'existència del denominat plasma parell prop del forat negre. Aquest plasma està format per de electrons i la seva contrapart d'antimatèria, els positrons.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Optical studies of V404 Cyg, the X-ray transient GS 2023+338 - III. The secondary star and accretion disc» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1993, pàg. 834–852. DOI: 10.1093/MNRAS/265.4.834.
- ↑ «A catalogue of low-mass X-ray binaries in the Galaxy, LMC, and SMC (Fourth edition)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 11-04-2007, pàg. 807–810. DOI: 10.1051/0004-6361:20077303.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «V* V404 Cyg -- High Mass X-ray Binary» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ Shahbaz, T.; Ringwald; Bunn; Naylor; Charles «The mass of the black hole in V404 Cygni». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. Bibcode: 1994MNRAS.271L..10S.
- ↑ 6,0 6,1 Kimura «Repetitive patterns in rapid optical variations in the nearby black-hole binary V404 Cygni». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. Bibcode: 2016Natur.529...54K. DOI: 10.1038/nature16452. PMID: 26738590.
- ↑ Miller-Jones, J. A. C.; Jonker; Dhawan «The first accurate parallax distance to a black hole». Astrophysics. arXiv: 0910.5253. Bibcode: 2009ApJ...706L.230M. DOI: 10.1088/0004-637X/706/2/L230.
- ↑ R. M. Wagner; S. Starrfield; A. Cassatella; R. Gonzalez-Riestra; T. J. Kreidl «The 1989 outburst of V404 cygni: A very unusual x-ray nova». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. Bibcode: 1990LNP...369..429W. DOI: 10.1007/3-540-53500-4_162.
- ↑ «Agujero negro se despierta luego de 26 años» (en castellà). [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ «Monster Black Hole Wakes Up After 26 Years». integral. ESA. [Consulta: 26 juny 2015].
- ↑ «Gamma rays reveal pair plasma from a flaring black hole binary system». Max Planck Institute for Extraterrestrial Physics, 29-02-2016.
