V505 Sagittarii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicV505 Sagittarii
Tipusnana groga, binària eclipsant, estel, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2IV-V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra115,375 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,48 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.050 K[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi8,6674 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−51,119 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−5,922 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar101 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial16.000 cm/s²[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 53m 6.386s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-15° 23' 48.512''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V505 Sagittarii (V505 Sgr / HD 187949) és un sistema estel·lar a la constel·lació del Sagitari.[6] De magnitud aparent mitjana +6,46, es troba aproximadament a 398 anys llum del sistema solar.

El sistema V505 Sagittarii està compost per almenys tres components. Dos d'aquells formen una binària eclipsant –semblant a Algol (β Persei) o a ζ Phoenicis– amb un període orbital de 1,1827 dies. La component principal és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A2V amb una temperatura efectiva de 8.860 K. Té una massa de 2,20 masses solars, un radi 2,2 vegades més gran que el del Sol i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 106 km/s. La seva companya és una estrella subgegant més freda de tipus G5IV amb una temperatura aproximada de 4.820 K. Té una massa d'uns 15% major que la del Sol i és 2,4 vegades més gran que aquest.[7] La lluentor d'aquesta binària disminueix una mica més d'una magnitud quan té lloc l'eclipsi principal, mentre que també hi ha un eclipsi secundari que provoca un descens de lluentor de 0,17 magnituds.[8] L'eclipsi principal es produeix quan la subgegant –2,7 vegades més lluminosa que el Sol– passa per davant de l'estel A2, la lluminositat del qual és 24,7 vegades superior a la lluminositat solar. A més, el parell és molt brillant en longituds d'ona de rajos X on mostra una lluminositat que aconsegueix els 6.866 × 1020 W.[9]

Al voltant del parell interior orbita una tercera component amb un període orbital que no és ben conegut (diverses fonts donen valors de 38 i 60,1 anys). Hom pensa que, amb una massa un 20% superior a la del Sol, és una nana groga de tipus espectral F7-8V. L'òrbita d'aquesta tercera component, mesurada per interferometria de clapejat, suggereix la presència d'un quart objecte, massa tènue per haver estat observat encara.[10][11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Christopher J. Corbally «The Discovery of λ Bootis Stars: The Southern Survey I». Astronomical Journal, 1, juliol 2017. DOI: 10.3847/1538-3881/AA6D5E.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. Mario Perinotto «A catalogue of stellar rotational velocities» (en anglès). Contributi dell'Osservatorio Astrofisica dell'Universita di Padova in Asiago, 1970, pàg. 1.
  5. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  6. «V505+Sgr» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 desembre 2020].
  7. Lázaro, C.; Arévalo, M. J.; Antonopoulou, E. «Absolute parameters of the Algol binary V505 Sgr from infrared JK light curves». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 368, 2, 2006. pp. 959-964.
  8. Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics, 446, 2, 2006. pp. 785-789.
  9. Hubrig, S.; North, P.; Schöller, M. «Evolution of magnetic fields in stars across the upper main sequence: II. Observed distribution of the magnetic field geometry». Astronomische Nachrichten, 328, 6, 2007. p. 475.
  10. Zasche, P.; Wolf, M.; Hartkopf, W. I.; Svoboda, P.; Uhlař, R.; Liakos, A.; Gazeas, K. «A Catalog of Visual Double and Multiple Stars With Eclipsing Components». The Astronomical Journal, 138, 2, 2009. pp. 664-679.
  11. Brož, M.; Mayer, P.; Pribulla, T.; Zasche, P.; Vokrouhlický, D.; Uhlář, R. «A Unified Solution for the Orbit and Light-time Effect in the V505 Sgr System». The Astronomical Journal, 139, 6, 2010. pp. 2258-2268.