Va, pensiero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Va, pensiero (vola pensament) és una obra coral del tercer acte de Nabucco, de Giuseppe Verdi, amb la lletra escrita pel poeta Temistocle Solera. Es tracta d'un passatge on els esclaus jueus, davant d'un possible destí fatal, canten un salm a la seva terra natal. La peça es va convertir en un himne per als patriotes italians que es varen identificar amb el poble hebreu.[1]

El cor ha estat interpretat com una metàfora de la situació d'Itàlia, subjecte en aquell moment al domini austríac; la censura de Viena hauria impedit la circulació de la cançó,

Es va proposar també com a himne nacional italià, amb alguns canvis en el text, o amb el text original, però es va considerar que no era adient perquè és el cant d'un poble diferent de l'italià (els antics hebreus). No obstant això, es canta en el concert d'Any Nou en el teatre La Fenice de Venècia, com la penúltima peça.

En el funeral de Giuseppe Verdi, als carrers de Milà la gent va cantar el "Va, pensiero" de forma espontània.

El cantant Zucchero ha reinterpretat la canço en una versió bilingüe italià-anglès, amb les paraules parcialment modificades.

El text[modifica | modifica el codi]

Italià
Traducció al català

Va, pensiero, sull'ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l'aure dolci del suolo natal!

Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate...
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!

Arpa d'or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!

O simile di Sòlima ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t'ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.

Vola, pensament, sobre ales daurades;
vola i posa't sobre els turons i els pujols,
on exhalen la seva suau i tèbia olor
els dolços aires de la terra natal!

Saluda les ribes del Jordà,
les torres derruïdes de Sió...
Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda!
Oh, record estimat i fatal!

Arpa d'or dels profetes fatídics,
per què penges muda dels salzes?
Revifa els records en el teu pit
i parla'ns dels temps passats!

Tot recordant el destí de Jerusalem
toca el so d'un trist lament
O que el Senyor t'inspiri un cant
que infongui coratge al patiment!

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Modern History Sourcebook: Music and Nationalism». Fordham University, Agost 1997, revisat juliol 1998. [Consulta: 17 gener 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Va, pensiero a Viquitexts, la biblioteca lliure.