Vacúol vegetal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Estructura de cèl·lula vegetal

Un vacúol és un orgànul cel·lular present en totes les cèl·lules de plantes i fongs. També apareix en algunes cèl·lules de protists i d'altres eucariotes. Els vacúols són compartiments tancats o limitats per membrana plasmàtica que contenen diferents fluids, com aigua o enzims, encara que en alguns casos pot contenir sòlids. La majoria dels vacúols es formen per la fusió de múltiples vesícules membranoses. L'orgànul no posseeix una forma definida, la seva estructura varia segons les necessitats de la cèl·lula en particular.

Els vacúols que es troben en les cèl·lules vegetals són regions envoltades d'una membrana (tonoplast o membrana vacuolar) i plenes d'un líquid molt particular anomenat suc cel·lular.

La cèl·lula vegetal immadura conté una gran quantitat de vacúols petits que augmenten de mida i es van fusionant en un sol i gran, a mesura que la cèl·lula va creixent. Quan la cèl·lula és madura, el 90% del seu volum pot estar ocupat per un vacúol, amb el citoplasma reduït a una capa molt estreta atapeïda contra la paret cel·lular.

Origen de les vacúols vegetals[modifica | modifica el codi]

Des de fa molt temps s'ha considerat que els vacúols es formen del reticle endoplasmàtic. Quan es va evidenciar que eren molt semblants als lisosomes de les cèl·lules animals es va arribar a la conclusió que els vacúols d'almenys algunes cèl·lules vegetals tenien un origen similar al dels lisosomes animals.

La formació dels lisosomes està associada a una regió del citoplasma molt especialitzada anomenada GERL, format per l'aparell de Golgi, el reticle endoplasmàtic i els lisosomes. Aquesta associació de membranes s'ha trobat també en algunes cèl·lules vegetals, de manera que l'origen dels vacúols podria ser el mateix que el dels lisosomes animals.

Contingut vacuolar[modifica | modifica el codi]

A l'interior dels vacúols, en el suc cel·lular, es troben una gran quantitat de substàncies. La principal d'elles és l'aigua, al costat d'altres components que varien segons el tipus de planta en què es trobin. A més d'aigua, els vacúols contenen típicament sals i sucres, i algunes proteïnes en dissolució.

A causa del transport actiu i la retenció de certs ions per part del tonoplast, els ions es poden acumular en el líquid vacuolar en concentracions molt superiors a les del citoplasma exterior. A vegades la concentració d'un determinat material és prou gran com per formar cristalls, per exemple, d'oxalat de calci, que pot adoptar diferents formes: drusa, amb forma d'estrelles, i rafidis, amb forma d'agulla. Alguns vacúols són àcids, com ara la dels cítrics.

El vacúol és sovint un lloc de concentració de pigments. Els colors blau, violeta, porpra i vermell de les cèl·lules vegetals es deuen generalment a un grup de pigments anomenats antocianines (responsables del color de fruites i verdures).

Funcions[modifica | modifica el codi]

Gràcies al contingut vacuolar i a la seva grandària, la cèl·lula aconsegueix una gran superfície de contacte entre la capa fina del citoplasma i el seu entorn. L'increment de la mida del vacúol dóna com a resultat el creixement de la cèl·lula. Una conseqüència d'aquesta estratègia és el desenvolupament d'una pressió de turgència, que permet mantenir la cèl·lula hidratada, i el manteniment de la rigidesa del teixit, unes de les principals funcions dels vacúols i del tonoplast.

Altres de les funcions són la desintegració de macromolècules i el reciclatge dels seus components dins de la cèl·lula. Tots els orgànuls cel·lulars, ribosomes, mitocondris i plastidis poden ser dipositats i degradats en els vacúols. Causa de la seva gran activitat digestiva, són comparats als lisosomes de les cèl·lules animals.

També aïllen de la resta del citoplasma productes secundaris tòxics del metabolisme, com la nicotina (un alcaloide).

Existeixen altres estructures que es diuen també vacúols però la funció és molt diferent:

  • Vacúols pulsàtils: aquestes extreuen l'aigua del citoplasma i l'expulsen a l'exterior per transport actiu.
  • Vacúols digestius: digereixen substàncies nutritives, que un cop digerides passen a l'interior de la cèl·lula i els productes de rebuig són eliminats cap a l'exterior de la cèl·lula.
  • Vacúols alimentaris: tenen una funció nutritiva i es formen a partir de la membrana cel·lular i del reticle endoplasmàtic.

Observació microscòpica[modifica | modifica el codi]

Al microscopi fotònic es pot observar la cèl·lula vegetal, i en ella plastidis (cloroplasts, amiloplasts, etc...) I referint-se a la vacúol, no es pot albirar la seva membrana (tonoplast), però es dedueix la seva ubicació perquè es poden veure les cristal·litzacions (druses i rafidis) d'algunes substàncies que componen el suc cel·lular i també serveix com una forta substància que combat el virus del VIH.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vacúol vegetal Modifica l'enllaç a Wikidata