Vaca de Sent Gironç i de l'Aura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

A la Vall d'Aran hi hauria hagut la Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, també anomenada Vaca del Pirineu Central.[1] Les relacions ancestrals entre la Vall d'Aran i la Gascunya[2]fan pensar en la possibilitat de ramificacions locals de races occitanes, sense arribar a tindre una raça pròpiament indígena.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Sansón la descriu així:

  • Cap fort.
  • Gran papada.
  • Musell de color negre.
  • Punta de les banyes de color negre.
  • En el brau: fons de la bossa testicular i voltant de l'anus de color negres ("cúpula").[3]
  • En la vaca: llavis de la vulva, negres ("escarapel·la").
  • Capa sovint ennegrida al cap, coll i extremitats, en els braus.
  • Ratlla dorsal més clara.
  • Pes inferior als 890 kg.
  • Alçada al carenar: 118-120 cm.
  • Pes viu: de 300 quilos (vaca) a 425 quilos (brau).
  • Banyes en lira molt oberta, inclinat cap avall i enrere.
  • Capa castanya, més clara en els animals de la plana i més enfosquida en els de muntanya.

Cal suposar aquesta raça com un ecotip de la Gascona (alçada al carenar de 135 cm, perfil cefàlic recte, capa uniformement grisa, pell del braguer amb pèls, mugrons voluminosos, unglots i mucoses negres...). Però se'n diferenciava per tindre l'alçada més petita i ésser més lletera (atès el clima més sec i el seu règimen pastoral diferent).

L'entrada de bestiar occità en territori aranès no té res d'estrany. Cal pensar que l'aspecte fonamental de l'activitat ramadera aranesa era l'arrendament a bestiar forà de les grans zones de pastures disponibles i no aprofitables pels veïns. Hi acudien molts ramats tant de la banda aragonesa i catalana com de l'Arieja. Un tractat hispanofrancès de 1863, per exemple, fa constar una sèrie d'intercanvis recíprocs de dret de pasturatge de bestiar aranès en terrenys occitans limítrofs, i de bestiar francès en terrenys de l'Aran, així com franquesa de pastors i de bestiar.

Durant el primer terç del segle XX, aquesta vaca ja estava molt encreuada, i és possible que s'extingís pel mestissatge amb altres races -sobretot amb la Gascona.[4]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Martí, Xavier: Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 143-147.
  • Còts, P. (2002). Evolucion deth Bestiar e er Amontanhatge ena Val d'Aran pendent era Darrèra Decada. IBIX, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2000-2001: 247-278.
  • Diffloth, P. (1922). Razas Bovinas. Enciclopedia Agrícola. Salvat. Barcelona.
  • Faelli, F. (1927). Razze Bovine-Equine-Suine-Ovine-Caprine. Ulrico Hoepli. Milà.
  • Rossell, P. M. (1916). La ganadería de la Cerdaña. Asociación General de Ganaderos. Madrid.
  • Sanllehy, M. A. (1996). Comunitats, Veïns i Arrendataris a la Val d'Aran (s. XVII-XVIII): dels Usos Comunals a la dependència econòmica. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història, UB. Barcelona.
  • Sansón, A. (1911). Traité de zootechnie. Volums III a V. Lib. Agricole de la Maison Rustique. París.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Sent Gironç es troba a l'Arieja, i la Vath d'Aura, als Alts Pirineus, ambdós al vessant francès dels Pirineus. Dins aquesta agrupació Pirinenca també hi hauria les races de Lorda i d'Urt o basca
  2. Les dues vies històriques d'entrada fàcil a l'Aran havien estat, fins fa relativament poc, Eth Pont de Rei -cap a Fòs i Sent Godenç- i Eth Portilhon -cap a Luchon-.
  3. Els bous d'aquesta raça s'empraven per al treball agrícola. Sovint es castraven els braus als 2 anys, quan havien estat muntant les vaques, i aleshores es destinaven al treball agrícola.
  4. "Se constate un descens progressiu deth nombre de caps de bestiar bovin ath long des ans: a mejans deth sègle passat, eth numerò ena Val d'Aran se calculaue en uns 9000, que passen a uns 8000 eth 1962. Ei en dètzeni des 60 quan se produsís era reduccion mès forta. Devarèren significatiuament eth 1968 a 4721." (P. Còts).