Vaca tremolosa
Torpedo marmorata  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 20 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 161328 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Torpediniformes |
| Família | Torpedinidae |
| Gènere | Torpedo |
| Espècie | Torpedo marmorata Risso, 1810 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
La vaca tremolosa, tremoló, tremoloia, vaca, vaca comuna, vaca enrampadora, vaca morena, vaca tremoladora[1] o vaca marbrada (Torpedo marmorata) és un peix de la família dels torpedínids[2] present a l'Atlàntic oriental des de les illes Britàniques[3][4] i la mar del Nord fins a Sud-àfrica.[5] Viu a tota la Mediterrània,[6] però és absent a la mar Negra.[7]
Es podria confondre amb la vaca comuna (Torpedo torpedo), però aquest darrer té unes taques blaves molt característiques a l'esquena, les quals són absents a la vaca tremolosa.[8] No té valor comercial, tot i que és pescada de manera accidental mitjançant bous d'arrossegament, tresmalls i soltes.[9] Disposa d'un curiós sistema per a orientar-se: pot emetre petits polsos elèctrics, els quals reboten al relleu del fons o als obstacles del voltant. Llavors, rep de nou el rebot de l'estímul elèctric que havia fet i així sap el que li envolta. Aquest sistema és com una mena d'autèntic radar i això li permet nedar en aigües molt tèrboles o de nit, i detectar les seues preses.[8]
Morfologia[modifica]
Els exemplars més vells solen fer uns 60 cm de llargada total (encara que en alguns casos poden arribar als 100) i 3 kg de pes.[10] Té el cos aplanat dorsiventralment. Les aletes pectorals, el cap i el tronc formen un disc pla i gairebé arrodonit. A falta d'escates, el cos és recobert per una abundant mucositat. La cara ventral és blanquinosa, mentre que la dorsal és tacada de diferents tons ocres i marronosos. No té un morro definit i se li uneix amb les aletes laterals. Té entre 104 i 108 vèrtebres. Els mascles presenten un parell d'òrgans copuladors externs. Té la capacitat de produir descàrregues elèctriques d'entre 45 i 220 volts gràcies a uns òrgans electrògens que són, en realitat, un conjunt de plaques motores muntades en sèrie que actuen com una pila elèctrica. Es localitzen darrere els ulls, a la zona central del disc. Els fa servir per matar o paralitzar les seues preses, però també com a sistema de defensa.[7]
Ecologia[modifica]
És un peix d'aigua marina i salabrosa, nocturn, associat als esculls, el qual viu molt a prop del fons o colgada a la sorra, fina o gruixuda, fins als 370 m de fondària. Evita les temperatures per damunt dels 20 °C.[7]
Es nodreix a la nit, a base de petits mol·luscs, crustacis i peixos bentònics (Trachurus, Mugil, Mullus, Dicentrarchus, Spondyliosoma, Boops, Labrus, Dascyllus i Pomacentrus) que captura sobre els fons de sorra, fang o roques on viu.[9]
És ovovivípar i la fecundació interna ocorre durant els mesos de novembre i desembre. Després d'uns deu mesos de gestació, les femelles donen a llum de 5 a 32 exemplars joves, d'uns 10–14 cm de longitud, i molt semblants als adults.[9]
-
Exemplar de Còrsega -
Exemplar de Turquia -
Exemplar de Portugal -
Il·lustració de l'any 1810 -
Exemplar en actitud defensiva fotografiat a Còrsega.
Referències[modifica]
- ↑ TERMCAT (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.), 1990. The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, la Gran Bretanya. ISBN 0198573561. 627 pàgines.
- ↑ Howson, C.M. & Picton, B.E. (ed.), 1997. The species directory of the marine fauna and flora of the British Isles and surrounding seas. Belfast: Ulster Museum.
- ↑ Fricke R., 1999. Annotated checklist of the marine and estuarine fishes of Germany, with remarks of their taxonomic identity. Revue française d'Aquariologie et Herpetologie, núm. 587: 1-67.
- ↑ Aldebert, Y., 1997. Demersal resources of the Gulf of Lions (NW Mediterranean). Impact of exploitation on fish diversity. Vie et Millieu 47: 275-284.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 Club d'immersió biologia (català)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. Pàgina 46-47. ISBN 9788498090505
- ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
Enllaços externs[modifica]
- AsturNatura (castellà)
- AQUATAB (anglès)
- ION (anglès)
- Immune Epitope Database and Analysis Resource (anglès)