Vaca tremolosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuVaca tremolosa
Torpedo marmorata Modifica el valor a Wikidata
Torpedo marmorata2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima20 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN161328 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreTorpediniformes
FamíliaTorpedinidae
GènereTorpedo
EspècieTorpedo marmorata Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Narcacion marmoratus (Risso, 1810)
  • Narcobatus marmoratus Risso, 1810)
  • Torpedo diversicolor (Davy, 1834)
  • Torpedo galvani (Risso, 1810)
  • Torpedo immaculata (Constantine Samuel Rafinesque
Distribució
Torpedo marmorata rangemap.png
Modifica el valor a Wikidata

La vaca tremolosa, tremoló, tremoloia, vaca, vaca comuna, vaca enrampadora, vaca morena, vaca tremoladora[1] o vaca marbrada (Torpedo marmorata) és un peix de la família dels torpedínids[2] present a l'Atlàntic oriental des de les illes Britàniques[3][4] i la mar del Nord fins a Sud-àfrica.[5] Viu a tota la Mediterrània,[6] però és absent a la mar Negra.[7]

Es podria confondre amb la vaca comuna (Torpedo torpedo), però aquest darrer té unes taques blaves molt característiques a l'esquena, les quals són absents a la vaca tremolosa.[8] No té valor comercial, tot i que és pescada de manera accidental mitjançant bous d'arrossegament, tresmalls i soltes.[9] Disposa d'un curiós sistema per a orientar-se: pot emetre petits polsos elèctrics, els quals reboten al relleu del fons o als obstacles del voltant. Llavors, rep de nou el rebot de l'estímul elèctric que havia fet i així sap el que li envolta. Aquest sistema és com una mena d'autèntic radar i això li permet nedar en aigües molt tèrboles o de nit, i detectar les seues preses.[8]

Morfologia[modifica]

Els exemplars més vells solen fer uns 60 cm de llargada total (encara que en alguns casos poden arribar als 100) i 3 kg de pes.[10] Té el cos aplanat dorsiventralment. Les aletes pectorals, el cap i el tronc formen un disc pla i gairebé arrodonit. A falta d'escates, el cos és recobert per una abundant mucositat. La cara ventral és blanquinosa, mentre que la dorsal és tacada de diferents tons ocres i marronosos. No té un morro definit i se li uneix amb les aletes laterals. Té entre 104 i 108 vèrtebres. Els mascles presenten un parell d'òrgans copuladors externs. Té la capacitat de produir descàrregues elèctriques d'entre 45 i 220 volts gràcies a uns òrgans electrògens que són, en realitat, un conjunt de plaques motores muntades en sèrie que actuen com una pila elèctrica. Es localitzen darrere els ulls, a la zona central del disc. Els fa servir per matar o paralitzar les seues preses, però també com a sistema de defensa.[7]

Ecologia[modifica]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, nocturn, associat als esculls, el qual viu molt a prop del fons o colgada a la sorra, fina o gruixuda, fins als 370 m de fondària. Evita les temperatures per damunt dels 20 °C.[7]

Es nodreix a la nit, a base de petits mol·luscs, crustacis i peixos bentònics (Trachurus, Mugil, Mullus, Dicentrarchus, Spondyliosoma, Boops, Labrus, Dascyllus i Pomacentrus) que captura sobre els fons de sorra, fang o roques on viu.[9]

És ovovivípar i la fecundació interna ocorre durant els mesos de novembre i desembre. Després d'uns deu mesos de gestació, les femelles donen a llum de 5 a 32 exemplars joves, d'uns 10–14 cm de longitud, i molt semblants als adults.[9]

Referències[modifica]

  1. TERMCAT (català)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.), 1990. The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, la Gran Bretanya. ISBN 0198573561. 627 pàgines.
  4. Howson, C.M. & Picton, B.E. (ed.), 1997. The species directory of the marine fauna and flora of the British Isles and surrounding seas. Belfast: Ulster Museum.
  5. Fricke R., 1999. Annotated checklist of the marine and estuarine fishes of Germany, with remarks of their taxonomic identity. Revue française d'Aquariologie et Herpetologie, núm. 587: 1-67.
  6. Aldebert, Y., 1997. Demersal resources of the Gulf of Lions (NW Mediterranean). Impact of exploitation on fish diversity. Vie et Millieu 47: 275-284.
  7. 7,0 7,1 7,2 FishBase (anglès)
  8. 8,0 8,1 Club d'immersió biologia (català)
  9. 9,0 9,1 9,2 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. Pàgina 46-47. ISBN 9788498090505
  10. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.

Enllaços externs[modifica]