Vaccaria hispanica

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuVaccaria hispanica Modifica el valor a Wikidata
Illustration Vaccaria hispanica0.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCaryophyllaceae
GènereVaccaria
EspècieVaccaria hispanica Modifica el valor a Wikidata
Rauschert, 1966
Nomenclatura
BasiònimSaponaria hispanica Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Vaccaria segetalis Modifica el valor a Wikidata
ExautorMill. Modifica el valor a Wikidata

Vaccaria hispanica és la única espècie del gènere monotípic Vaccaria, pertanyent a la família de les cariofil·làcies. És originària d'Euràsia i Macaronèsia.

IL·LUSTRACIÓ
Antic dibuix de la planta

Descripció[modifica]

És una planta glauca, glabra. Té tiges que atenyen 14-65(70) cm d'altura, simples o ramificats -sobretot en la inflorescència-, ± engrossits en els nusos, fistulosos. Fulles (30)40-90(160) x (3)5-20(40) mm -de grandària progressivament menor de baix a dalt, fins a transformar-se en petites bràctees en la inflorescència-, uninèrvies, amb el nervi ben marcat, agudes; les inferiors, oblongues, quelcom atenuades a la base; les superiors, ovado-lanceolades, sèssils, subcordades a la base. Les inflorescències amb pedicels florals de fins a 40(60) mm, fins. Calze 12-17 x 5-10(13) mm, amb ales de c. 1 mm d'amplària i de color verda més intensa que el de la resta del calze. Pètals rosats, amb làmina de (3)6-8 x 5-7 mm, obovada, emarginada, i ungla de 15 mm. Llavors 2-2,5 mm, negres.[1]

Distribució i hàbitat[modifica]

N'hi ha a les terres conreades o terrenys incults circumdants, preferentment calcícola; a una altitud de 0-1800 metres a Europa, C i SW d'Àsia, Nord d'Àfrica, Madeira, Canàries; introduïda a Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Està present en tota la Península Ibèrica i Mallorca, essent més rara a les regions amb clima humit; cada vegada més escassa per causa dels herbicides, pot haver desaparegut d'algunes províncies.

Taxonomia[modifica]

Vaccaria hispanica fou descrita per (Mill.) Rauschert i publicat en Feddes Repertorium 73(1): 52. 1966.[2]

Citologia

Nombre de cromosomes de Vaccaria hispanica (Fam. Caryophyllaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=30[3]

Etimologia

Vaccaria: nom genèric que deriva del latin vacca, -ae = vaca; i arius, -ària, -arium = sufix que indica relació de semblança, parentiu, etc., que es refereix al fet que la planta es considerava apetitosa per a les vaques.

hispanica: epítet geogràfic llatí que al·ludeix a la seva localització a Hispània.

Sinonímia
  • Gypsophila vaccaria Sm.
  • Gypsophila vaccaria Clarke exTowns.
  • Lychnis vaccaria Scop.
  • Saponaria amplissima Mill.
  • Saponaria hispanica Mill.
  • Saponaria oxydonta (Boiss.) Boiss.
  • Saponaria pentagona Steud.
  • Saponaria perfoliata Gilib.
  • Saponaria rubra Lam.
  • Saponaria segetalis Neck.
  • Saponaria vaccaria L.
  • Saponaria vaccaria var. grandiflora Fisch. ExDC.
  • Silene vaccaria I.H.L.Krause
  • Vaccaria arvensis Link
  • Vaccaria grandiflora Jaub. & Spach
  • Vaccaria inclusa Ledeb.
  • Vaccaria oxydonta Boiss.
  • Vaccaria parviflora Moench
  • Vaccaria perfoliata Sweet
  • Vaccaria pyramidalis Prahl
  • Vaccaria pyramidata Medik.
  • Vaccaria pyramidata subsp. grandiflora Hayek
  • Vaccaria pyramidata var. grandiflora Cullen
  • Vaccaria segetalis Garcke exAsch.
  • Vaccaria sessilifolia Sweet
  • Vaccaria vaccaria (L.) Huth
  • Vaccaria vaccaria (L.) Britton
  • Vaccaria vulgaris Host[4]

Nom comú[modifica]

  • colera, colet, coleta de sembrat, cabonera de vaca, vacària

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vaccaria hispanica en Flora Vascular
  2. «Vaccaria hispanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 28 octubre 2013].
  3. Cromosomas somáticos de plantas espontáneas en la estepa de Aragón. II Lorenzo Andreu, A. & P. García Sanz (1950) Anales Estac. Exp. Aula Dei 2: 12-63
  4. Vaccaria hispanica en PlantList

Bibliografia[modifica]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees donis Plantis a Fleurs D'Afrique.
  2. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  3. Flora of Xina Editorial Committee. 2001. Flora of Xina (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1–656.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  7. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  8. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  9. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.