Vaga de zel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una vaga de zel és un compliment tan estricte de les regles que es frena o impossibilita el funcionament de les coses.[1][2] l'actuació organitzada (amb excés de zel) dels treballadors d'una o més empreses del mateix o diferents sectors productius que consisteix en el compliment estricte de la normativa laboral, de salut i higiene i amb rigorosa aplicació de les disposicions dels convenis laborals, causant una paralització de l'activitat empresarial com a conseqüència d'aquest comportament.[2][3]

L'efecte d'alentiment productiu es produeix en portar a l'extrem la interpretació, en alguns casos literal, de les normes jurídiques que regulen l'activitat, provocant temps morts en el procés i una caiguda de la productivitat. A Andorra el 2014 el govern va proposar una llei que considera la vaga del zel com un abús, que no serà prohibit, però que els empleadors podran denunciar, i escaurà al treballador de demostrar que ha sigut molt diligent, però sense cometre cap il·legalitat.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «vaga 1.4 vaga de zel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Rosanasi Martí, Josep Maria. Introducció i Conceptes Generals. Esquemes d'anàlisi. Editorial Universitat Oberta de Catalunya, p. 14. ISBN 978-84-8429-371-2. 
  3. Martí i Castell, Joan. «Hi ha vagues i vagues». A: De la preceptiva de la llengua catalana: reflexions i notes 2000-2002. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 149. ISBN 9788472836365. 
  4. «La vaga de zel es considera un "abús" en el projecte de llei presentat pel Govern». Ara Andorra, 29 octubre del 2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]