Vajji

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
El mahajanapada de Vajji o Vrijji 

Vajji (sànscrit Vṛji: sànscrit Vṛji) o Vrijji fou una confederació de clans establerts propers un de l'altra, incloent-hi els Licchavis, que va formar un dels setze mahājanapades de l'Índia Antiga. L'àrea que van governar constitueix la regió de Mithila al nord de Bihar i la seva capital era la ciutat de Vaishali.[1]

Tant el text budista Anguttara Nikaya com el text jainista Bhagavati Sutra (Saya xv Uddesa I) inclouen Vajji en les seves llistes dels solasa (setze) mahājanapades.[2] El nom d'aquest mahājanapada va ser derivat d'un dels seus clans governants, el Vṛjis. L'estat de Vajji fou una  república. Aquest clan és esmentat per Pāṇini, Chanakya i Xuanzang.[3]

El territori[modifica]

Stupa d'Ananda, amb un pilar d'Asoka, a Vaishali, la ciutat capital

El territori de Vajji estava localitzat al nord del Ganges, a Bihar i s'estenia fins a la regió de Madhesh.  A l'oest tenia el riu Gandaki que era probablement la frontera amb el mahajanapada deMallaraixtra  i possiblement també el  separava del de Kosala; a l'est, el seu territori probablement s'estenia fins a les selves al llarg de les conques dels rius Koshi i Mahananda; pel nord arribava fins a les muntanyes del Nepal. La capital d'aquest mahājanapada era Vaishali. Altres ciutats i poblacions importants foren Kundapura o Kundagrama (un suburbi de Vaishali), Bhoganagara i Hatthigama.[4]

Clans governants[modifica]

Vajji era un confederacy dels vuit clans (atthakula) dels que els Vrijjis, els Licchavis, els Jñatrikes i els Videhes eren el més importants. Manudeva fou un rei famós dels Licchavi que va desitjar a Amrapali després que la va veure ballant a Vaishali.[5] Les identitats d'els altres quatre clans no són segurs. Tanmateix, en un passatge del Sutrakritanga, els Ugres, els Bhoges, els Kauraves i els Aikshvakas estan associats amb els Jñatrikes i Licchavis com a súbdits del mateix governant i   membres de la mateixa assemblea.[6]

Administració[modifica]

L'estat fou conegut com la Vajji Sangha "Confederació Vajji”, consistit de diversos janapades, grames (pobles) i gosthes (grups). Persones eminents eren escollides de cada khanda (districte) com a representants al Vajji gana parishad o sigui el "Consell del poble de Vajji”. Aquests representants eren anomenats gana mukhyas. El president del consell portava el  títol de ganapramukha però sovint se'l esmentava com a rei tot i que el seu càrrec no era ni dinàstic ni hereditari. Els altres executius eren el mahabaladhrikrita (un ministre de seguretat interna), el binishchayamatya o cap de justícia, el dandadhikrita (altres justícies) etc.

La capital era Vaishali, una prospera ciutat (avui Basarh a Muzaffarpur). En la   introductòria del Ekapanna Jataka, Vaishali és descrita com rodejada d'una triple muralla amb tres portes amb torres de vigilància. Els principal gosthes (grups) eren els Licchavis, Malles i Śakyas. Al voltant del 600 aC, els Licchavis era deixebles de Mahavira i Gautama Buda. Durant la seva vida tant Mahavira com Gautama Buda van visitar Vaishali diverses vegades. El videhes tenien capital a Janakapura a Mithila. Els jnatrikes tenien capital a Kundapura o Kundagrama-Kollaga (un suburbi de Vaishali); Mahavira era membre d'aquest clan. Els licchavis eren kxatriyes i es governaven per un cos de 7.707 rages que al seu torn tenien uprages, senapatis i bhandagarikes (tresors); l'assemblea general (sabha) es reunia al santhagara; el poder executiu estava en mans de vuit aixtakules (probablement un membre per cada clan o kula); van formar una confederació amb 9 malles i 18 gana-rages de Kashi-Kosala; segons la tradició van atacar a Magadha on era rei Bimbisara (542-492 aC) però la guerra va acabar amb una aliança entre el rei de Magadha i el clan Licchavi; però més tard Ajataixatru (fill i successor de Bimbisara) va destruir la confederació.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] https://books.google.cat/books?id=efaOR_-YsIcC&pg=PA15&dq=vajji+mithila&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj3lua2-ZbQAhUnJ8AKHdbYBJIQ6AEIIDAB
  2. Raychaudhuri Hemchandra (1972), Political History of Ancient India, Calcutta: University of Calcutta, pp.85-6
  3. Raychaudhuri Hemchandra (1972), Political History of Ancient India, Calcutta: University of Calcutta, p.107
  4. Raychaudhuri Hemchandra (1972), Political History of Ancient India, Calcutta: University of Calcutta, pp.105, 107
  5. [enllaç sense format] http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2013-01-31/books/31281015_1_amrapali-nagarvadhu-woman-warrior
  6. Raychaudhuri Hemchandra (1972), Political History of Ancient India, Calcutta: University of Calcutta, pp.105-06