Valèri Bernard

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaValèri Bernard
Valère Bernard 2 (Palais Longchamp, Marseille, Bouches-du-Rhône, France).jpg
Biografia
Naixement 10 febrer 1860
Marsella
Mort 6 octubre 1936 (76 anys)
Marsella
Lloc d'enterrament Cimetière Saint-Pierre Tradueix
Educat a Lycée Thiers Tradueix
Activitat
Ocupació Pintor, gravador, escriptor i poeta
Modifica dades a Wikidata

Valeri Bernard (en francès: Valère Bernard; Marsella, 10 de febrer de 1860 - Marsella, 6 d'octubre de 1936) va ser un poeta, novel·lista, pintor i gravador occità.[1][2]

Procedent d'una família d'Avignon, amb 15 anys es va inscriure a l'Escola de Belles Arts de Marsella, abans d'estudiar pintura a París amb Alexandre Cabanel i Pierre Puvis de Chavannes. A la capital francesa va tenir com a amics a Pau Arena, Raols Ginesta i Maurici Ferrer entre altres i va col·laborar a la Revue Félibréenne, que havia fundat Paul Marieton.[3]

Fou escollit major del Felibritge en 1894, i més endavant el seu president, des de 1909 a 1919.[4] Fou partidari d'un renaixement de la llengua occitana en totes les seves varietats lingüístiques[2] i va compondre, en un llenguatge que va desenvolupar per unificar els idiomes d'Oc i el català, la Légende d'Esclarmonde i més endavant, Lugar, conte magic, que es va publicar uns mesos abans de la seva mort a l'edat de 76 anys. Dins el corrent del realisme escriví, entre d'altres, les novel·les Bagatoni (1894) i Li bomians (1906-07), i també un recull de contes, La feruna (1930). De la seva obra poètica destaca els reculls Li baladas d'aram (1883), La paurilha (1899) i, sobretot, La legenda d'Esclarmonda (1936), ja citada.[1]

El 22 de gener de 1903 va ser triat per a la 32a cadira de l'Acadèmia de Marsella. Des de 1930 fins a la seva mort fou el president de la Societat d'Estudis Occitans.[1]

Valère Bernard està enterrat al cementiri de Saint-Pierre a Marsella.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Valeri Bernard». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 Marseille, Jacques (dir.); Berthier, Grégory (dir.). Dictionnaire de la Provence et de la Côte d'Azur. Paris: Larousse, 2002, p. 118-119. ISBN 2-03-575105-5 [Consulta: 26 desembre 2017]. 
  3. Vendelin, Carmen(ed.). Strategic Ambiguity: The Obscure, Nebulous, and Vague in Symbolist Prints. La Salle University Art Museum, 12013, p. 54. ISBN 978-0-9889999-0-9 [Consulta: 26 desembre 2017]. 
  4. Vitaglione, Daniel. The Literature of Provence: An Introduction. McFarland, 2000, p. 69. ISBN 978-0-7864-0843-6 [Consulta: 26 desembre 2017].