Valèria Khomiakova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaValèria Khomiakova
Валерия Дмитриевна Хомякова (cropped).jpg
Biografia
Naixement 1914
Moscou, Imperi Rus
Mort 6 d'octubre de 1942
província de Saràtov, Unió Soviètica
Educació Universitat de Tecnologia Química Dmitri Mendeléiev de Rússia
Activitat
Ocupació Aviadora
Període d'activitat ? - 1942
Lleialtat Unió Soviètica Unió Soviètica
Branca militar Força aèria soviètica Força Aèria Soviètica
Rang militar Tinent
Unitat militar 586è Regiment de Caça
Conflicte

Segona Guerra Mundial

Premis
Modifica les dades a Wikidata

Valèria Dmítrievna Khomiakova, en rus: Валерия Дмитриевна Хомякова, (Moscou, 1914 - Província de Saràtov, 6 d'octubre de 1942) fou una militar soviètica, pilot de la Força Aèria Soviètica abans i durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia[modifica]

Abans de la Guerra[modifica]

Nascuda l'any 1914 a Moscou en una família d'enginyers químics, fou una pilot acrobàtica de renom juntament amb Raïssa Beliàieva i Ievguénia Prokhorova. Van fer diverses demostracions d'acrobàcies aèries davant de milers de persones al camp d'aviació de Touchino de la capital russa.[1]

Durant la Guerra[modifica]

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, es va integrar a la Força Aèria Soviètica, concretament al 586è Regiment de Caces, part integrant del Grup d'Aviació núm. 122. La nit del 24 de setembre de 1942 fou abatuda per un bombarder Ju-88 sobre Saràtov. Uns dies més tard, el 6 d'octubre, en circumstàncies poc clares. Després de la seva primera victòria en combat aeri, la primera del 586è Regiment de caça, se la va enviar el 29 de setembre a Moscou per rebre els honors. Tant punt va tornar, als pocs dies, esgotada pel viatge, va ser assignada immediatament a la guàrdia nocturna.

Ielena Karakorskaia i Iekaterina Polulina van fer constar la impossibilitat de poder navegar en aquelles condicions. Tot i així, el 5 d'octubre de 1942 la major Tamara Kazarinova va ordenar el vol i, sense ajuda de la il·luminació adequada, es va estavellar i va morir. Oficialment es va informar de la defunció com a mort en combat i ningú se'n va preocupar. Això no obstant, tothom sabia que es tractava d'una mort per manca de diligència de la major Kazarinova i fou després d'aquest tràgic succés que el general Mikhaïl Gromadin va decidir rellevar-la del càrrec i va ordenar al tinent Aleksandr Ossipenko que obrís una investigació sobre la seva mort. Poc després, Ossipenko transferí la major Kazarinova dins del seu personal i cap investigació es va acabar obrint.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]