Valèria Messalina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Valèria Messal·lina)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaValèria Messalina
Messalinaandbritannicus.jpg
Nom original Valeria Messalina
Dades biogràfiques
Naixement 17 dC
Roma
Mort 48 dC (30/31 anys)
Gardens of Lucullus
Activitat professional
Ocupació Política
Època Imperi Romà
Dades familiars
Dinastia Dinastia Júlio-Clàudia i Gens Valèria
Cònjuge Claudi
Gai Sili
Fills
Pares Marc Valeri Messal·laDomícia Lèpida

IMDB: ch0039234
Modifica dades a Wikidata

Valèria Messalina[1] (Valeria Messallina) fou la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Appià i Domícia Lèpida.

Fou la segona esposa de l'emperador Claudi del que era cosina. Els historiadors la descriuen amb els pitjors defectes (Tàcit, Plini el Vell, Juvenal i especialment Dió Cassi) però cal considerar que en el regnat de Neró es van produir coses pitjors i que Agripina Menor (la mare de Neró i següent esposa de Claudi) va tractar d'embrutar la seva reputació.

Messalina va gaudir del suport de Polibi i Narcís, lliberts i ministres de Claudi. Aprofitant la seva influència sobre l'emperador va eliminar les dues Júlies, Júlia Livil·la filla de Germànic Cèsar, i Júlia Drusa filla de Drus el Jove (fill de Tiberi). També van ser objecte de les seves revenges Gai Appi Silà, que la va rebutjar com amant, Just Catoni, que la volia denunciar i ella es va avançar, Marc Vinici (casat amb Júlia Livil·la filla de Germànic Cèsar), i Valeri Asiàtic del que envejava a la seva amant Poppea.

La conspiració avortada d'Anni Vinicià i Camil Escribonià el 42 aC li va servir per desfer-se d'alguns enemics; els perseguits podien evitar la presó o l'assassinat entregant grans finques, grans quantitats de diners o càrrecs elevats a favor de la gent de Messalina, i després eren venuts a qualsevol que els podia pagar.

Messalina va rebre el títol d'augusta i el dret de precedència (ius consessus) a totes les assemblees; tenia com amant a Sabí, prefecte de la Gàl·lia degradat a gladiador, que fou lliurat de la mort a l'arena per Claudi a petició de Messalina mentre tot el poble, que n'estava al corrent, es burlava de l'emperador.

Quan va decidir eliminar a Polibi, que va morir, Narcís va tenir por per la seva pròpia sort. Ella mateixa li va donar els mitjans quan es va enamorar perdudament d'un jove i guapo romà de nom Gai Sili, al que va fer divorciar de la seva dona Júnia Silana; l'emperadriu es va separar del seu amant del moment, l'actor Mnester (any 47) i durant una absència de Claudi que era a Òstia, es va casar públicament amb Sili amb tots els ritus legals del connubium. Narcís va convèncer a Claudi que Messalina i Sili el volien enderrocar, i Claudi va ordenar la mort de la seva dona i el seu amant i de tots els implicats. El llibert de Claudi, Euode, fou l'encarregat de l'execució amb un tribú de la guàrdia.

Va deixar dos fills, Claudi Tiberi Germànic Britànic i Clàudia Octàvia.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valèria Messalina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Valèria Messalina». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 agost 2017].