Valdemar de Brandenburg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaValdemar de Brandenburg
Waldemar Markgraf Unger.JPG
Nom original Waldemar von Brandenburg
Dades biogràfiques
Naixement 1281 (Gregorià)
Mort 14 d'agost de 1319 (37/38 anys)
Mieszkowice
Ètnia Alemanys
Dades familiars
Dinastia Casa d'Ascània
Pares Conrad de BrandenburgConstance of Greater Poland
Germans
Modifica dades a Wikidata

Valdemar o Waldemar de Brandenburg dit el Gran -en alemany: Waldemar der Große- (~1280 - 14 d'agost de 1319, Bärwalde) va ser marcgravi de Brandenburg de la branca de Brandenburg-Stendal, l'últim de la casa d'Ascània. Era fill del marcgravi Conrad de Brandenburg de la branca de Brandenburg-Stendal i de Constança, filla de Przemysl I de Gran Polònia. Va governar junt amb el seu cosí Enric II de Brandenburg.

Biografia[modifica]

Valdemar va ser co-regent des de la mort del seu pare vers 1304, i va assolir el 1309 la tutoria del seu cosí Enric II marcgravi de Brandenburg-Stendal.

Pel tractat de Soldin (1309) Waldemar va renunciar a les seves pretensions a Pomerèlia i Danzig a favor de l'Orde Teutònic per a un pagament de 10.000 marcs de plata. Les castellanies de Stolpe i Schlawe van quedar per Brandenburg. A aquestos districte però, foren cedits, juntament amb Rügenwalde, al duc Wartislaw IV de Pomerània-Wolgast el 1317.

El 1316 va donar suport a Stralsund contra Dinamarca i això va provocar una gran coalició formada per Dinamarca, Suècia, Polònia, Mecklenburg i la Casa de Welf contra ell. Va mantenir la seva posició, però al final va haver de rendir Stargard-Neubrandenburg a Mecklemburg. El 1319 Waldemar va adquirir Zuellichau i Schwiebus de Brandenburg.

Waldemar va ser gairebé l'últim membre governant de la línia dels Ascanis de Brandenburg. El 1309 es va casar amb Agnès de Brandenburg (1296-1334), filla del marcgravi Herman III. Aquest matrimoni no va tenir fills.

Amb la mort de Waldemar el 1319, Enric II el va succeir però va morir el 1320 i amb ell va acabar la casa Ascània, i Brandenburg va passar a l'Imperi. El 1323 l'emperador Lluís IV de Wittelsbach el va cedir al seu fill Lluís V de Wittelsbach.

El 1348, un impostor anomenat "Fals Waldemar" va al·legar que era Waldemar, tornat de peregrinació a Terra Santa, després que algú havia estat enterrat en el seu lloc. Ràpidament va guanyar suport a causa de les ciutats, i a causa de les rivalitats polítiques, de l'Emperador que el va arribar a investir i el va reconèixer durant dos anys; després "l'últim Ascani" va passar-se la resta de la vida a la cort a Dessau.

Bibliografia[modifica]