Valença de Tost

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaValença de Tost
Biografia
Naixement segle XI
Mort segle XII
Escut dels comtes de Pallars.svg  Vescomtessa de Pallars Jussà
1056 – ?
Altres
Títol Comte
Cònjuge Ramon V de Pallars Jussà
Fills

l'infant Arnau Ramon I
l'infant Pere Ramon I
l'infant Bernat Ramon I

la infanta Loreto
Pares Arnau Mir de Tost
Arsenda d'Àger
Germans Letgarda de Tost
Modifica les dades a Wikidata

Valença de Tost (Pallars Jussà, segle XI - segle XI) fou una comtessa catalana.[1]

Biografia[modifica]

Valença de Tost, filla d’Arnau Mir de Tost i d’Arsenda d'Àger, apareix per primer cop a la documentació l’any 1055 amb motiu del seu matrimoni amb el comte Ramon V de Pallars Jussà. No sabem res, doncs, de l’etapa anterior de la seva vida. Aquest matrimoni dóna lloc a la redacció de cinc documents diferents. Els tres primers, datats el 2 de setembre de 1055, constitueixen la dot i les garanties addicionals a aquesta que li constitueix el comte. Valença rep la dècima marital i a més Ramon V empenyora els pobles i castells de Llimiana, Mur, Areny i Montaissell a favor de la seva esposa i dels pares d’aquesta, Arnau Mir de Tost i Arsenda. També els ven Llimiana, Mur i Orcau, castells que un any més tard, curiosament, donarà a la seva dona Valença. En efecte, el 26 d’octubre de 1056, Ramon V de Pallars Jussà signa dos documents mitjançant els quals dóna a la seva esposa una sèrie de castells, fent ús de la prerrogativa prevista per la llei goda que permetia fer donacions a l’esposa, si es desitjava, un cop transcorregut el primer any de matrimoni.[1]

Valença aportava a aquest matrimoni molt més que diners, en un moment en què el comtat de Pallars Jussà es trobava ofegat per les ofensives i agressions d’Artal I de Pallars Sobirà des del nord i del comtat d’Urgell des del sud. Aquesta unió significava per Ramon V de Pallars Jussà la pau i el control sobre els territoris governats per Arnau Mir de Tost: la vall d’Àger i la conca de Tremp.[1]

Valença apareix al costat del seu marit signant documents de gestió i administració del territori i, sobretot, en les fundacions i donacions pietoses que es van fer durant el seu govern, entre les quals destaca la fundació de la canònica de Mur, dotada molt generosament i fundada per desterrar adequadament la ignorància.[1]

Orígens familiars[modifica]

Era filla d'Arnau Mir de Tost i Arsenda d'Àger. Per part de pare, pertanyia a la casa de Tost, nobles vinculats al Castell de Tost.[2]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Miró de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Arnau Mir de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Sança
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Valença de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Bernat de Fluvià?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Arsenda d'Àger
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

La seva germana Letgarda de Tost es casà l'any 1067[3] amb Ponç I de Cabrera, vescomte de Girona.

Núpcies i descendents[modifica]

El 1056 es casà[4] amb Ramon V de Pallars Jussà,[5] fill del comte Ramon IV de Pallars Jussà i d'Ermessenda. D'aquesta unió nasqueren:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Valença de Tost». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. P.C. «Notes marginals (Tost)». A: Rafael Dalmau. Els castells catalans. Barcelona: Dalmau, 1979. ISBN 84-232-0158-9. 
  3. Mestre i Campí, Jesús; Salrach, J.M. & Termes J.. Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, juny de 1993. ISBN 84-297-3521-6. 
  4. «Valença de Tost». Diccionari Biogràfic de Dones.
  5. Vinyoles, Teresa. Història de les dones a la Catalaunya medieval (en català). Lleida: Eumo Editorial/Pagès Editors, 2005.