Valentí Puig i Mas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaValentí Puig i Mas
Valenti-puig-foto.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'abril de 1949 (68 anys)
Palma
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació periodista i escriptor
Gènere poesia i novel·la
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Valentí Puig (Palma, 1949) és un escriptor mallorquí, autor d'una trentena de títols de tots els gèneres. Ha rebut alguns dels premis més destacats de la literatura catalana. Ha col·laborat com a columnista i crític literari en diversos diaris i revistes. També ha exercit de corresponsal i d'assessor editorial.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Filosofia i lletres per la UB, ha exercit de periodista i crític literari, però és sobretot conegut com a poeta, dietarista i narrador. També ha cultivat l'assaig i és articulista.

Com a periodista ha exercit sobretot d'articulista. Ha col·laborat en diversos mitjans, per exemple La Vanguardia,[1] Diario de Mallorca, i al setmanari El Temps, a més de fer de corresponsal a Londres per al diari ABC. Actualment és columnista d'El País i Economía Digital.

També ha treballat en el món editorial, i va exercir de director general d'Ensenyament i Cultura al Consell General Interinsular, precedent del Govern Balear. Entre 2011 i 2014 va formar part del CoNCA.

Obres[modifica | modifica el codi]

Bosc endins[modifica | modifica el codi]

Bosc endins fou el primer llibre que publicà, el 1982. L'origen del llibre és un quadern de notes que Puig començà el 1968, essent encara un estudiant. Les notes, que no estan datades, abasten els anys setanta: la seva etapa universitària a Barcelona, l'estada com a professor a Irlanda, les estades a la seva Mallorca natal i el retorn a Barcelona, on comença a treballar en el món editorial. Els temes tractats són diversos, però sobretot hi escriu sobre cultura, política internacional i política espanyola i catalana. Bosc endins demostra el gran talent de Puig com a prosista i ha sigut un dels seus llibres més reeixits. Matèria obscura és en certa manera una continuació d'aquest llibre, i abasta el període 1980-84. Els dos es reeditaren conjuntament a Porta incògnita.

La fe de nuestros padres[modifica | modifica el codi]

A La fe de nuestros padres Puig hi relata el seu retorn a la fe cristiana i advoca per la "necessitat de recuperar la fe i els valors universals de l'Església Catòlica" (com diu la contraportada del llibre). D'una banda evoca situacions que han marcat la seva evolució com a catòlic ("la seva memòria i cartografia sentimental — els paradisos afectius i sentimentals de la infància i la maduresa"), i de l'altra analitza el paper del cristianisme a l'Europa actual. Entre altres temes, l'autor dóna el seu punt de vista sobre el relativisme moral, el laïcisme, el paper de la fe com a nucli de la llibertat o la visió de la jerarquia eclesiàstica. En el vuitè i últim capítol (Todo recomienza), l'autor explica l'experiència de corresponsal a Roma pel diari ABC durant els últims dies de vida de Joan Pau II i el conclave que proclamà el cardenal Ratzinger nou pontífex, i analitza el paper del Papa en la construcció moral d'Europa.

L'home de l'abric[modifica | modifica el codi]

L'home de l'abric és un elogi de l'obra de Josep Pla. A partir d'episodis importants en la vida de Pla (la hiperinflació germànica d'entreguerres, la Gran Guerra, la República, la Guerra Civil) Puig en dissecciona l'obra i el pensament fent un ús extensiu de cites de la vasta producció planiana. Puig ens parla del Pla escriptor (concepció de la ficció, models literaris), del pensament polític (el conservadorisme, l'individualisme) o de la contribució a la construcció de la prosa en català.

Llistat complet d'obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1985 L'estiu madur (Quaderns Crema, Barcelona)
  • 2000 Blanc de blancs (Edicions 62 - Empúries, Barcelona)
  • 2004 Molta més tardor (Edicions 62 - Empúries, Barcelona)
  • 2007 Passions i afectes (Edicions 62, Barcelona)
  • 2010 Altes valls (Óssa Menor 316, Proa, Barcelona)
  • 2015 Dormir mil anys (Óssa Menor, Proa, Barcelona)

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

  • 1983 Dones que fumen (Quaderns Crema, Barcelona). Primera reimpressió: febrer del 1999
  • 1999 Maniobres privades (El Balancí 352, Edicions 62, Barcelona)
  • 2012 Tot contat (A tot vent 580, Proa, Barcelona). Aplega Dones que fumen, Maniobres privades i cinc contes posteriors

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1986 Complot (El Balancí 187, Edicions 62, Barcelona)
  • 1987 Somni Delta (Editorial Planeta, Barcelona)
  • 1997 Primera fuga (El Balancí 301, Edicions 62, Barcelona)
  • 2006 La gran rutina (El Balancí 546, Edicions 62, Barcelona)
  • 2012 Barcelona cau (A tot vent 565, Proa, Barcelona)
  • 2014 La vida és estranya (A tot vent 621, Proa, Barcelona)
  • 2017 El bar de l'AVE (A tot vent 663, Proa, Barcelona)[2]

Dietaris[modifica | modifica el codi]

  • 1982 Bosc endins (Quaderns Crema, Barcelona)
  • 1991 Matèria obscura (Cara i creu 57, Edicions 62, Barcelona)
  • 2001 Cent dies del mil·lenni (No ficció 5, Edicions 62, Barcelona)
  • 2003 Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura, Destino, Barcelona)
  • 2011 Rates al jardí (Edicions 62, Barcelona)
  • 2015 Dones que dormen: dietaris 1986-1990 (A tot vent, Proa, Barcelona)

Crítica i assaig[modifica | modifica el codi]

  • 1993 Annus horribilis (Cara i creu 62, Edicions 62, Barcelona)
  • 1994 Lady Hamilton (Mujeres Apasionadas, Planeta, Barcelona)
  • 1994 Progres (Les edicions de Bitzoc, Palma)
  • 1998 L'home de l'abric (L'Àncora 114, Destino, Barcelona)
  • 1998 Cuando sea rey, consejos a un futuro monarca (Col·lecció Documento, Planeta, Barcelona)
  • 1999 Els geòmetres i la novel·la (Edicions 62, Barcelona)
  • 2000 Diccionari Pla de literatura, selecció de Valentí Puig (Destino, Barcelona)
  • 2004 L'os de Cuvier: Cap a on va la cultura catalana (L'Àncora 174, Destino, Barcelona)
  • 2004 Por un futuro imperfecto: Los retos políticos del siglo XXI (imago mundi 59, Destino, Barcelona)
  • 2007 La fe de nuestros padres (Atalaya 296, Ediciones Península, Barcelona). Segona edició: febrer del 2008
  • 2008 Moderantismo (Atalaya 330, Ediciones Península, Barcelona)
  • 2012 Lo que va de siglo (conferència; Ediciones Encuentro, Madrid)
  • 2013 Los años irresponsables: Lo que va de siglo (Atalaya 478, Ediciones Península, Barcelona)
  • 2014 A la carta, selecció i pròleg de Valentí Puig (Elba Editorial, Barcelona)

Articles[modifica | modifica el codi]

  • 1990 Vicis del temps, recull d'articles apareguts a la revista El Temps (Eliseu Climent/3i4, València. Pròleg d'Eliseu Climent)
  • 1997 Una literatura particular, recull de col·laboracions publicades al suplement setmanal en català d'El País (El País/Aguilar)

Viatges[modifica | modifica el codi]

  • 1986 Veure Mallorca, Menorca i Eivissa, fotografies de Francesc Català Roca (Destino, Barcelona)
  • 1987 Dublín, amb il·lustracions d'Alexandre Ferrer (Destino, Barcelona)
  • 1989 Palma, amb il·lustracions d'Alexandre Ferrer (Destino, Barcelona)

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Bona part de l'obra narrativa de Puig ha estat traduïda al castellà, sovint amb traducció del mateix autor, i editada per Anagrama (Mujeres que fuman, 1984; Complot, 1987), Alfaguara (Primera Fuga, 1999; Maniobras privadas, 2002), Península (Cien días del milenio, 2001), Planeta (Sueño Delta, 1988), Destino (El hombre del abrigo, 1998, traducció de Carlos Milla Soler) i Trieste (En el bosque, 1985, traducció de José Carlos Cercas). La guia Veure Mallorca, Menorca i Eivissa fou traduïda a l'anglès (Seeing Majorca Minorca and Ibiza, Trad. de Verònica Teixidor de Ventós, Destino, Barcelona 1986) i al castellà (Ver Mallorca Menorca e Ibiza, ibid.). Una selecció de poemes de L'estiu madur traduïts al castellà per Mercedes Monmany s'inclogueren a l'antologia Después de la modernidad (de Julia Barella, editorial Anthropos, 1987); Capital de otoño: Antología 1985-2010 presenta un recull exhaustiu de traduccions dels poemes de Puig.

Premis[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El escritor Valentí Puig se incorpora como articulista en La Vanguardia. La Vanguardia, 2 d'octubre del 2010
  2. «Valentí Puig, un gran reserva» (en es). ELMUNDO.