Valentinita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralValentinita
Pyrite-Valentinite-rare-09-34b.jpg
Cristalls de valentinita amb pirita de la mina San José, Oruro, Província de Cercado, Departament d'Oruro, Bolívia
Fórmula química Sb2O3
Epònim Basilius Valentinus
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 04.CB.55
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CB.55
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.01
Dana 4.3.11.1
Heys 7.13.4
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics, a vegades aplanats o formant agregats de cristalls en forma estrellada; lamel·lar, columnar, granular, massiu
Estructura cristal·lina a = 4.91 Å, b = 12.46 Å, c = 5.42 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbica (2/m 2/m 2/m) dipiramidal
Color blanc, gris, gris groguenc o vermellós
Exfoliació {110} perfecta i {010} imperfecta
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor adamantina, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 5,76
Densitat 5,6 a 5,8
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 2.180 nβ = 2.350 nγ = 2.350
Birefringència δ = 0,170
Angle 2V molt petit
Dispersió òptica extrema
Impureses comunes As
Més informació
Estatus IMA aprovat, aprovat, nom preferit i mineral heretat (G)
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La valentinita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta l'any 1845 en una mina d'Allemond a la regió Roine-Alps (França), rebent el seu nom de l'alquimista alemany Basilius Valentinus (1394?), qui va descobrir les propietats de l'antimoni.

Característiques[modifica]

La valentinita és un òxid simple d'antimoni. A més dels elements de la seva fórmula, Sb2O3, sol portar com a impuresa arsènic. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics, de vegades aplanats, o agregats de cristalls en forma estrellada. També s'hi pot trobar de manera lamel·lar, columnar, granular o massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la valentinita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma com a producte de l'alteració de diversos minerals de l'antimoni a la zona d'oxidació de jaciments d'antimoni hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estibina, antimoni natiu, estibiconita, cervantita, quermesita o tetraedrita. Pot ser extret a les mines com a mena d'aquest important metall. S'ha descrit en tots els continents exeptuant l'Antàrtida; a Catalunya s'ha descrit a la Vall de Ribes i a les Mines de la Collada Verda (Ripollès).[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valentinita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Valentinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].