Valeria Golino
![]() |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
Valeria Golino (Nàpols, 22 d'octubre de 1965) és una actriu i directora italiana de cinema. Ha guanyat, entre d'altres, els premis David di Donatello i Nastro d'Argento i la Copa Volpi per la millor interpretació femenina al Festival Internacional de Cinema de Venècia.
És filla d'un germanista italià i una pintora grega, i una de les seves àvies era francoegípcia. Quan els seus pares es van separar va créixer entre Atenes i Sorrento (Itàlia), i a onze anys va fer una estada de sis mesos a Chicago, on va aprendre anglès. Tot i que de petita volia ser cardiòloga, amb catorze anys va començar a fer de model a Atenes, Milà, Londres i Los Angeles, i va deixar l'institut després de fer la primera pel·lícula.
Entre les pel·lícules en què ha actuat hi ha títols com Rain Man (1988), Big Top Pee-wee (1988), Estrany vincle de sang (1991), Hot Shots! (1991), Amnèsia perillosa (1994), Leaving Las Vegas (1995), Four Rooms (1995), Coses que diries només de mirar-la (2000), Frida (2002), Assumptes pendents (2004), La noia del llac (La ragazza del lago, 2007) i Caos tranquil (2008). Ha dirigit Miele (2013) i el curt Armandino e il Madre (2010).
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valeria Golino |