Vés al contingut

Valerio Massimo Manfredi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaValerio Massimo Manfredi
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1943 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Castelfranco Emilia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Catòlica del Sagrat Cor
Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Milà Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, periodista, historiador, presentador de televisió, escriptor, arqueòleg, filòleg clàssic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat de París
Universitat Bocconi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webvaleriomassimomanfredi.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0542066 TMDB (persona): 1276775 Musicbrainz: 7ea551ca-47ff-4387-b9b6-81c1490fd99a Goodreads (autor): 33451 Modifica el valor a Wikidata

Valerio Massimo Manfredi (Castelfranco Emilia, província de Mòdena, 8 de març de 1943[1]) és un historiador, escriptor i arqueòleg italià conegut per les seves novel·les històriques sobre el món antic.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Piumazzo di Castelfranco Emilia, a la Província de Mòdena, i després de llicenciar-se en Lletres Clàssiques a la Universitat de Bolonya, es va convertir en arqueòleg a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, especialitzant-se en la topografia del Món Antic.[2]

A la mateixa Universitat Catòlica del Sagrat Cor va exercir la docència des del 1980 fins al 1986, per després passar a una carrera acadèmica a la Universitat de Venècia (1987) i posteriorment a la Loyola University Chicago, la Universitat de la Sorbona a París i la Universitat Bocconi a Milà. No obstant això, a causa dels seus nombrosos compromisos, tant nacionals com internacionals, ja no pot impartir classes a temps complet, però manté el rol de professor visitant.[3]

Entre la dècada de 1970 i la de 1980, va emprendre les expedicions "Anàbasi" per a la reconstrucció de l'itinerari de la retirada dels Deu Mil. Aquesta expedició va cobrir un total de 18.000 km, amb la realització de 2.000 fotografies. Va emprendre i liderar moltes altres expedicions, com ara: Lavinium, Forum Gallorum i Forte Urbano a Itàlia, Túcume (Perú), Har Karkom i altres localitzacions a l'estranger.[4]

També ha realitzat una sèrie de conferències i seminaris a la Universitat d'Oxford, la Universitat de Califòrnia, la Universitat Nacional de Canberra, la Universitat d'Antioquia, la Universitat de Bilbao, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Tenerife i moltes altres.[2]

Ha publicat molts assajos acadèmics i articles, i ha escrit diverses novel·les de gran èxit (que sumen un total d'uns 8 milions de còpies venudes a tot el món). També escriu en molts diaris i revistes com a periodista científic tant a Itàlia (per exemple, "Il Messaggero", "Panorama", "Archeo", "Focus") com a Espanya (edició espanyola de "Focus" i "El Mundo").[5]

La seva novel·la L'última legió va ser la base per a la pel·lícula del mateix títol, estrenada el 2007 i protagonitzada per Colin Firth, Ben Kingsley i altres; la seva Trilogia d'Alexandre ha estat comprada per Universal Pictures per a una altra adaptació cinematogràfica de la història d'Alexandre el Gran. També ha escrit els guions de Marco d'Aviano i Gilgamesh, i ha adaptat Memòries d'Adrià per a la pantalla gran. A més, ha presentat la sèrie de televisió Stargate – linea di confine durant tres temporades al canal italià LA7 i també presentarà Impero (Imperi) al mateix canal.

L'11 de febrer de 2021, Manfredi i la seva companya escriptora Antonella Prenner van ser trobats inconscients a la seva casa de Roma, després de patir un incident domèstic causat per una fuita accidental de gas. Van ser hospitalitzats a Grosseto; les seves condicions es van descriure com a crítiques.[6] Posteriorment van ser donats d'alta.

Obres

[modifica]

Novel·les

[modifica]
  • Palladion (1985)
  • Sparta] (Lo scudo di Talos, 1988)
  • The Oracle (L'oracolo, 1990)
  • Heroes, earlier titled Talisman of Troy (Le paludi di Hesperia, 1994)
  • The Tower (La torre della solitudine, 1996)
  • The Alexander Trilogy (Trilogia di Aléxandros, 1998)
    • Child of a Dream (Il figlio del sogno)
    • The Sands of Ammon (Le sabbie di Amon)
    • The Ends of the Earth (Il confine del mondo)
  • Pharaoh (Il faraone delle sabbie, 1998
  • Chimaira ("Chimera", 2001)
  • I cento cavalieri (Short story collection, 2002)
  • The Last Legion (L'ultima legione, 2002)
  • Tyrant (Il Tiranno, 2003)
  • The Island of the Dead (L'isola dei morti, 2003)
  • Empire of Dragons (L'impero dei draghi, 2005)
  • The Lost Army (L'armata perduta, 2007)
  • The Ides of March (Idi di marzo, 2008)
  • The Ancient Curse (L'antica maledizione, 2010)
  • A Winter's Night (Otel Bruni, 2011)
  • Odysseus: The Oath (Il mio nome è Nessuno. Il giuramento, 2013)
  • Odysseus: The Return (Il mio nome è Nessuno. Il ritorno, 2014)
  • Wolves of Rome (Teutoburgo, 2016)
  • Quinto comandamento (2018)
  • Antica madre (2019)
  • Quaranta giorni (2020)

Assaigs

[modifica]
  • Greek Sea (Mare Greco. Eroi ed esploratori del mondo antico, 1994)
  • The Celts in Italy (I Celti in Italia, 1999)
  • Akropolis (2000)
  • The Western Greeks (I Greci d'occidente, 2000)
  • The Etruscans in the Pó Valley (Gli Etruschi in Val Padana, 2003)
  • 2009 – La Tomba di Alessandro (2009)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Data naixement» (en anglès). [Consulta: 6 novembre 2020].
  2. 1 2 «Valerio Massimo Manfredi» (en italià). [Consulta: 7 gener 2012].
  3. ↑ Valerio Massimo Manfredi a ISFDB
  4. ↑ Enciclopedia Treccani (en Italià)
  5. ↑ Piper, his German publisher (in German)
  6. ↑ Lo scrittore Valerio Massimo Manfredi trovato esanime in casa a Roma: è grave
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valerio_Massimo_Manfredi&oldid=37804282»