Valiant Is the Word for Carrie
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Wesley Ruggles  |
| Protagonistes | |
| Producció | Wesley Ruggles |
| Dissenyador de producció | Hans Dreier |
| Guió | Claude Binyon |
| Música | Friedrich Hollaender |
| Fotografia | Leo Tover |
| Muntatge | Otho Lovering |
| Productora | Paramount Pictures |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1936 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
    | |
Valiant Is the Word for Carrie és una pel·lícula de la Paramount, dirigida per Wesley Ruggles, i protagonitzada per Gladys George, Arline Judge i John Howard.[1] Basada en la novel·la homònima de Barry Benefield,[2] es va estrenar el 2 d'octubre de 1936.[3] Gladys George va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretació en aquesta pel·lícula.[4]
Argument
[modifica]Carrie Snyder viu a l'extraradi de la ciutat de Crebillon, a Louisiana, on els residents la menyspreen pel seu passat com a prostituta. Es fa amiga del petit Paul Darnley, la mare del qual està postrada al llit, però en assabentar-se el pare li dona una pallissa i li prohibeix tornar-la a veure. Amb tot, Paul continua veient la Carrie i confia en ella com una mare. Finalment, la gent del poble expulsa Carrie i ella es veu obligada a abandonar Paul pel seu propi bé.
Uns anys més tard, Carrie llegeix que els pares d'en Paul han mort i que ell ha estat adoptat pel seu oncle. Tanmateix, d'un taxista de Crebillon s'assabenta que Paul és infeliç a casa del seu oncle i que ha estat vivint sol en una casa flotant. Carrie va a veure Paul per endur-se’l a la ciutat i descobreix que ell ha acollit Lady, una nena de sis anys que va rescatar d'un accident de tren. Lady anava de camí cap a casa dels seus nous pares adoptius, que l'havien guanyat en un concurs, i anticipant el pitjor, es va negar a tornar al tren.
Carrie adopta extraoficialment els dos nens i els porta a la ciutat, on inverteix en un negoci de neteja. Amb els anys, el negoci de la Carrie prospera, i quan en Paul es gradua a la universitat, ja té una cadena de netejadores per tot Nova York. Paul torna a casa i aconsegueix una feina prometedora en una agència literària, però una nit, la felicitat de la família es veu entelada quan Paul empeny accidentalment un home al metro i mor. Superat pel remordiment, Paul promet mantenir la germana de l'home, Lili Eipper, i la porta a casa de Carrie. Lady percep Lili com una manipuladora i es posa gelosa, ja que ha estat enamorada de Paul des que era petita. Paul està tan atrapat per la Lili que no s'acomiada de Lady quan ella marxa a la universitat. Quan Lady arriba a casa un cap de setmana d'hivern, decideix que mai aconseguirà Paul que està enamorat de Lili i es casa amargament amb el seu company d'escola, Mat Burdon.
Carrie està decidida a corregir els errors que Lili ha causat a la seva llar i va a veure-la, sabent que Lili està enamorada d'un metge que va ser el seu còmplice en un crim. Lili jura que farà qualsevol cosa per treure el seu amant de la presó, fins i tot arruïnar la vida de Paul, però accepta renunciar a Paul si Carrie li dona 50.000 dòlars per ajudar el metge a escapar. Carrie hi està d'acord, però alguna cosa va malament la nit de la fugida. Lili és assassinada i Carrie és arrestada. Tot i que els seus amics li prometen aconseguir-li el millor advocat, Carrie decideix romandre a la presó, per por que un judici tregui a la llum el seu sòrdid passat i arruïni l'opinió que els seus fills tenen d'ella. Quan Paul i Lady visiten Carrie a la presó, els tres "fugitius" de Crébillon es retroben.
Repartiment
[modifica]- Gladys George (Carrie Snyder)
- Arline Judge (Lady)
- John Howard (Paul Darnley)
- Dudley Digges (Dennis Ringrose)
- Harry Carey (Phil Yonne)
- Isabel Jewell (Lilli Eipper)
- Jackie Moran (Paul Darnley)
- Charlene Wyatt (Lady de nena)
- John Wray (George Darnley)
- William Collier, Sr. (Ed Moresby)
- Hattie McDaniel (Ellen Belle)
- Lew Payton (Lon Olds)
- Maude Eburne (Maggie Devlin)
- Grady Sutton (Mat Burdon)
- Janet Young (Mrs. Darnley)
- Adrienne D'Ambricourt (Madame Odette Desolles)
- Helen Lowell (Mrs. Wadsworth)
- Bernard Suss (Franz Eipper)
- George "Gabby" Hayes (home barbut)
- Irving Bacon (dependent a la botiga)
- Olive Hatch (noia)
- Nick Lukats (noi
- Don Zelaya (Nick Dorapopolos)
Referències
[modifica]- ↑ «“Valiant Is the Word for Carrie”». The Film Daily 70, 69, 21-09-1936, pàg. 3.
- ↑ Goble, Alan. The Complete Index to Literary Sources in Film (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-09-08, p. 1001. ISBN 978-3-11-095194-3.
- ↑ «Valiant Is the Word for Carrie» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ «The 9th Academy Awards | 1937» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 22 març 2023].