Vall Fosca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaVall Fosca
Cascada Flamisell.JPG
El naixement del riu Flamisell, prop del municipi de la Torre de Cabdella
Tipologia vall
Ubicació
País Catalunya
Comarca Pallars Jussà  42° 25′ 26″ N, 0° 59′ 00″ E / 42.42388889°N,0.98333333°E / 42.42388889; 0.98333333
Serralada Pirineus


www.vallfosca.net
Modifica dades a Wikidata

La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà. Sovint és anomenada també ribera de Flamisell i vall de Cabdella. Actualment el Vall Fosca és una marca turística que representa el municipi de la Torre de Cabdella.

És constituïda pel terme municipal de la Torre de Capdella. Històricament, però, eren tres els municipis existents en l'actual de la Torre de Cabdella: Mont-ros, la Pobleta de Bellveí i el mateix de la Torre de Cabdella, però d'una extensió menor que l'actual.

Històricament lligada a l'Alta Ribagorça per la seva pertinença, en part, a la baronia d'Erill, amb el decurs dels segles, va anar establint la major part de les seves relacions de tot tipus amb les poblacions pallareses de la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Talarn i Tremp, allunyant-se així de la influència ribagorçana. Aquest fet és el que motivà la seva adscripció al Pallars Jussà en el moment de l'establiment de la divisió comarcal de Catalunya.

La Vall Fosca és una vall pirinenca de formació glacial, per on discorre el riu Flamisell i situada a la part nord de la comarca del Pallars Jussà. Rep el nom de Fosca pels forts pendents de les muntanyes que la formen, que propicien que el sol es pongui d'hora i la llum escassegi aviat.

Està constituïda, a la part nord, per més de vint estanys sota pics de més de 2.500 m d'altitud.

Hi ha tres petites valls: Riqüerna, Filià i barranc d'Estany Gento. Al poble de la Torre de Cabdella, s'uneixen aquests tres barrancs i formen el riu Flamisell, que discorre pel municipi de Senterada cap a la Pobla de Segur, on hi ha l'aiguabarreig amb el Noguera Pallaresa.

El 1914, s'hi va construir una central hidroelèctrica que fou la primera de l'estat espanyol.

El poble més alt de la vall és Cabdella, a 1.420 metres d'altitud i que tanca el conjunt de nuclis rurals que conformen la Vall Fosca: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castellestaó, Beranui, la Plana de Mont-ros, Astell, Obeix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-ros, Molinos, la Torre de Capdella, Aiguabella, Espui i la Central de Cabdella.

La vall de Cabdella és dels llocs que surten esmentats en les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segle XIX. Deia, en el tros dedicat a la vall de Capdella:

«

Tota la Vall de Cabdella
i a la Coma de Mont-ros,
allà al Solà de Bellera
Payrot no hi té gran repòs.
I passa cap a l'Arèn,
la digo, digo, digo,
i passa cap a l'Arèn
allí està amb la demés gent.

»
— Payrot, Cobles

Més modernament, ha estat Jaume Arnella qui ha fet un nou romanço dedicat a la Vall Fosca. En la seva part inicial diu:

«

Déu vos guard els de la terra,
Déu vos guard els vilatans,
benvinguts a la Vall Fosca
turistes i estiuejants.

M'han dit que fes un romanço
que tota la vall cantés,
que agradés als de la terra
i també als forasters.

Ja és una feina galdosa,
ben galdosa, com hi ha món,
perquè diguis el que diguis,
no es pot contentar a tothom.

D'aquí en diuen la Vall Fosca
perquè està molt enclotat;
quan a altres llocs el sol brilla
pels d'aquí ja s'ha amagat.

»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

Qui vulgui seguir aquest romanç, pot llegir la continuació a Senterada o a la Pobleta de Bellveí.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Galanó, Sergi. Itineraris a peu per la Vall Fosca. 15 excursions. Cossetània, 2008. 
  • Fernàndez, Lluís. La Vall Fosca (en vídeo i DVD). 


Coord.: 42° 25′ 26″ N, 0° 59′ 0″ E / 42.42389°N,0.98333°E / 42.42389; 0.98333