Vall d'Aussau
(oc) Vath d'Aussau  | |||||
| |||||
| Tipus | comarca d'Occitània vall | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Bearn | ||||
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Atlàntics (França) | ||||
| |||||
| Banyat per | Gave d'Aussau | ||||
| Serralada | Pirineus | ||||
| Limita amb | Coll del Portalet | ||||
La vall d'Aussau (en occità Vath d'Aussau i en francés Vallée d'Ossau) és una vall del cantó nord dels Pirineus, que forma part del Bearn, i administrativament, del departament francés dels Pirineus Atlàntics i de la regió d'Aquitània.
Parçan occitan
[modifica]Segons la proposta de divisió administrativa d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, la Vall d'Aussau és un parçan o comarca d'Occitània ubicada a la regió de la Gascunya, subregió del Bearn.[1][2][3]
Oficialment, les comunes de la Vall d'Aspa estan adscrites administrativament i situades al sud-est del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió administrativa de Nova Aquitània.
Geografia
[modifica]La vall d'Aussau és una de les tres grans valls de la muntanya del Bearn, conjuntament amb la d'Aspa i la de Varetons. És una vall de tipus glaciar i s'estén, de sud a nord, des del Coll del Portalet, fronterer amb l'Aragó, fins a la població de Revenac, a quinze quilòmetres de Pau. El curs d'aigua que marca la vall s'anomena Gave d'Aussau, branca matriu de la Gave d'Auloron. Aquest riu s'inicia a sota el pic de Migdia d'Aussau (en occità Meideia d'Aussau i en francés Midi d'Ossau) a 2.884 metres d'altitud, que és el punt culminant de la contrada.
Toponímia
[modifica]El topònim Aussau apareix en el nom del poble Oscidates i Osquidates Montani i Campestres.[4] Després es testifica en les formes Valis Ursaliensis (1127,[5] reforma del Bearn[6]), Orsalenses i Orsal (respectivament 1154[5] i 1170,[5] títols de Barcelona),[7] Arcidiagonat d'Ossau (1249,[5] notarials d'Auloron)[8] i Ursi-Saltus (1270,[5] títols d'Aussau).[9]
El seu nom gascó és Vath d'Aussau. Els noms medievals valis ursaliensis o Orsal suggereixen que la regió pren el nom de l'os (llatí ursus + sufix adjectival -al / -au).[10] Més probablement, el topònim Aussau deriva de l'acrònim urs, que es pot trobar a Orsa (afluent de la Garona) o Ossa (afluent de la Gave de Pau).[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ «Las encontradas d’Occitània» (en occità). Jornalet, 12-06-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Lo trabalh de recuperacion de las encontradas d’Occitània contunha» (en occità). Jornalet, 30-10-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «País» (en occità). Jornalet. [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Plini el Vell, Història natural, Llibrere IV.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Raymond, Paul. Dictionnaire topographique Béarn, Pays basque (en francès). Louis Rabier, 2015. ISBN 978-2366740196.
- ↑ Reforma del Bearn, Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics, col. «manuscrits del segle XVI al segle XVIII».
- ↑ Títols publicats a l'apartat de proves de l'Histoire de Béarn de Pierre de Marca.
- ↑ Notarials d'Auloron - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics.
- ↑ Títols de la Vall d'Aussau - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics.
- ↑ Astor, 2002, p. 557.
- ↑ Grosclaude, 1991, p. 380.
- ↑ Fénié, Bénédicte; Fénié, Jean-Jacques. Dictionnaire des pays et provinces de France (en francès). Sud-Ouest, 2000. ISBN 2-87901-367-4.
Bibliografia
[modifica]- Astor, Jacques. Dictionnaire des noms de famille et des noms de lieux du midi de la France (en francès). Millau: Éditions du Beffroi, 2002. ISBN 2-908123-59-2.
- Grosclaude, Miquèu. Dictionnaire toponymique des communes du Béarn (en francès). Pau: Escòla Gaston Febus, 1991. ISBN 9782350680057.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
