Vall de Núria (estació d'esquí)

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaVall de Núria
Estació d'esquí de Vall de Núria.JPG
TipusEstació d'esquí Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficavall de Núria Modifica el valor a Wikidata
Localització
PaísCatalunya
Regió/prov.Ripollès
ComarcaQueralbs
 42° 23′ 50″ N, 2° 09′ 21″ E / 42.397333°N,2.155806°E / 42.397333; 2.155806Coord.: 42° 23′ 50″ N, 2° 09′ 21″ E / 42.397333°N,2.155806°E / 42.397333; 2.155806
SerraladaPirineus
Esquí alpí
Capacitat4.560
Remuntador4
Tapis roulant sign inv v2.svg=3  Icona gondola skilift.svg=1  Italian traffic signs - icona seggiovia.svg=1  Italian traffic signs - icona skilift.svg=2  Snow cannon icona.svg=90
Superfície4,4
Pistes11 (7,6 km) :  2   3   3   3 
Activitat
Visitants anuals38.196 (2018) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvalldenuria.cat Modifica el valor a Wikidata

Vall de Núria és una estació d'esquí alpí situada a la vall del mateix nom i és gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (UN Turisme i Muntanya), com el cremallera d'accés al Santuari.[1]

Història[modifica]

El projecte de l'estació de la Vall de Nuria neix en el primer terç del segle XX per donar resposta a les necessitats d'accés al Santuari de Núria i el naixement dels primers moviments excursionistes, de senderisme i esqui.[1]

El tren cremallera es va començar a construir el 1926 i el 1931 es va inaugurar. El 1953 s'edificaria l'estació d'esquí.

A partir de les inundacions del 1982 Ferrocarrils de la Generalitat intervé l'empresa i el 1984 entra a formar part de la seva xarxa.

Descripció[modifica]

L'estació disposa d'un total d'onze pistes d'esquí alpí (tres verdes, tres blaves, tres vermelles i dues negres) així com tres pistes per a trineus, un circuit de raquetes, un snow-park, un Border Cross i un Parc Lúdic. Amb un total de 7,6 km esquiables. Actualment disposa de 88 canons de neu artificial en suplement de la innivació natural.[2]

Pistes[modifica]

Les pistes d'esquí que es troben a Vall de Núria són les següents:

  • Mulleres (vermella), 1035 m de longitud. Desnivell: 288 m
  • Pala Boja (negra), 241 m de longitud. Desnivell: 100 m
  • Pala Bèstia (negra), 783 m de longitud. Desnivell: 288 m
  • Soleia (vermella), 650 m de longitud. Desnivell: 194 m
  • Les Creus (blava), 1752 m de longitud. Desnivell: 288 m
  • Del Bac (vermella), 805 m de longitud. Desnivell: 179 m
  • Coma del Clot (blava), 750 m de longitud. Desnivell: 170 m
  • Funicular (blava), 744 m de longitud. Desnivell: 150 m
  • Eina (verda), 354 m de longitud. Desnivell: 46 m
  • Finestrelles(verda), 400 m de longitud. Desnivell: 35 m
  • Roc Malé (verda), 100 m de longitud. Desnivell: 5 m

Pel que fa a remuntadors, l'estació disposa del telecadira de la Pala (anomenat pels esquiadors Jordi Monjo) de quatre places de pinça fixa, que vertebra l'estació (anant de la seva cota més baixa, 1.964 m, a la més alta, 2.252); el telecabina de la Coma del Clot, un telecabina polsat que permet l'accés a l'alberg del Pic de l'Àliga i dos telesquís que cobreixen a la zona de debutants. La cinta de Roc Malé, que dona accés a la pista d'aprenentatge del mateix nom, i la pista de debutants d'ús exclusiu de l'escola d'esquí. Per als més menuts hi ha la zona del Parc Lúdic on es troba la cinta marmota que dona accés a la pista de trineus i tubby's.

L'estació compta amb la distinció Q de qualitat turística que atorga l'Instituto para la Calidad Turística Española que garanteix la qualitat dels serveis de cara al consumidor.[3][4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall de Núria
  1. 1,0 1,1 Hernández Mogollón, José Manuel; Mondejar Jiménez, Juan Antonio; Ortega Rosell, Francisco Javier; Pérez Calderón, Esteban. Ferrocarril, turismo y sostenibilidad (en castellà). Septem Ediciones, 2014-09-30, p. 46. ISBN 978-84-15279-46-4. 
  2. Broch i Guimerà, Manel; Gregori i Pons, Francesc Xavier. La vall de Núria Balandrau-Taga-Puigllançada. Excursions amb esquís. L'Abadia de Montserrat, 1999-01-14. ISBN 978-84-8415-023-7. 
  3. Hernández Mogollón, José Manuel; Mondéjar Jiménez, Juan Antonio; Ortega Rosell, Francisco Javier; Pérez Calderón, Esteban. Ferrocarril, turismo y sostenibilidad (en castellà). Septem Ediciones, 2014-09-30, p. 48-49. ISBN 978-84-15279-46-4. 
  4. «Medi Ambient Qualitat i Turisme familiar» (en castellà). turismefgc.cat. [Consulta: 6 novembre 2021].