Vallat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaVallat
Escut de Vallat
Escut de Vallat
Carrer de Vallat.JPG
Vallat

Localització
Localització de Vallat respecte del País Valencià.png
40° 01′ 50″ N, 0° 20′ 13″ O / 40.0304593°N,0.3368715°O / 40.0304593; -0.3368715
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de Castelló
Comarcal'Alt Millars
Municipi 1
Població
Total 50 (2017)
• Densitat 9,98 hab/km²
Gentilici Vallatí, vallatina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 5,01 km²
Altitud 276 m
Limíta amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major
Organització política
• Alcalde María José Colomer Aguilella
Economia
Pressupost 230.635,43 (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 12230
Codi de municipi INE 12123
Codi ARGOS de municipis 12123
Altres

Lloc web www.vallat.es
Modifica les dades a Wikidata
Església

Vallat (en xurro, Vallá; en castellà i oficialment, Vallat) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia[modifica]

El nucli urbà se situa al costat del riu Millars i es troba a una altura de 276 metres. El seu terme municipal és regat pel riu i en la seua proximitat es troba l'embassament de Vallat. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 430 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 40 per superfícies de cultius.

Limita amb els termes municipals de Toga, Argeleta, Fanzara i Espadella.

Història[modifica]

Els seus orígens són difícils de determinar per mancar de documentació fiable. S'han localitzat dades de l'època de dominació almohade en el segle XIII, fet que dóna a entendre el seu origen musulmà. La localitat que va ser reconquistada pel rei Jaume I en l'any 1231 formava part del senyoriu de Zayd Abu Zayd. En 1242 el poble va passar a formar part de la Baronia d'Arenós. En 1465 passa a formar part del duc de Vilafermosa, del que encara es conserven les ruïnes d'un palau. En 1609 van ser expulsats els moriscs, els quals componien una gran part de la població de Vallat, fet que va suposar un període de forta decadència. En 1837, després de la desamortització de Mendizábal, el municipi passa a ser propietat de particulars.

Posteriorment, en la dècada dels anys 60 del segle passat, va haver un espectacular augment de la població (més de 600 habitants), per la construcció de la nova central hidroelèctrica, per a decaure de nou en els anys 80 amb un total de 14 habitants.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
32 34 39 43 46 57 51 62 69 79 76

Economia[modifica]

Cavanilles va descriure aquesta població com "poble curt, i de pocs fruits"; en l'actualitat l'agricultura presenta una superfície gairebé testimonial a Vallat. Antany existien algunes extensions de cultius de secà amatents en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. Avui el cultiu que més present en el municipi és el taronger i altres de regadiu, realitzant-se aquests entorn del riu Millars.

Els pocs habitants que posseïx la localitat dediquen els seus esforços a les tasques agrícoles i alguns altres a la indústria ceràmica situada en la veïna comarca de la Plana Baixa.

Monuments[modifica]

Edifici de planta de saló amb tres naus, creuer cobert per cúpula i presbiteri pla, amb poca decoració interior. Va ser construïda per gents de Vallat i està dedicada al patró del poble.

  • Casa Badia. Del segle XVII.

Casa consistorial. És un dels edificis existents més antics de la població, possiblement antiga mesquita i posterior església catòlica.

Existeixen molt poques dades referents a aquest castell. Sabem que ja existia en els segles XIII i XIV perquè existeixen documents que així ho testifiquen. En el Llibre del Repartiment es deixa clara la seua existència, on s'indica la seua proximitat al castell de la Mola del Bou Negre, a Argeleta, i en el qual queda constància de l'ordre de destrucció del castrum et vila de Ganalur. És per aquesta raó que avui es troba arruïnat totalment i fins i tot és difícil trobar la seua ubicació exacta. Les seves ruïnes es troben en una lloma situada a l'oest de Vallat, en una zona molt pròxima a les demarcacions d'Argeleta i Toga. El castell hagué de defensar el límit de la baronia d'Arenós i pertanyia a l'almohade Zayd Abu Zayd, com la major part d'aquests territoris. Únicament s'observen diversos i espargits restes que van deure pertànyer a aquesta fortalesa.

Llocs d'interés[modifica]

  • Pou de la Roca del Molino. Piscines naturals als afores del poble.

Festes i celebracions[modifica]

  • Dia de la Santa Creu. El 3 de maig.
  • Festes patronals. En honor a la Mare de Déu d'Agost.
  • Sant Antoni. El 17 de gener.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallat Modifica l'enllaç a Wikidata