Vallat

Vallat
	Escut de Vallat
	;
Localització
	40° 01′ 50″ N, 0° 20′ 13″ O / 40.0305°N,0.3369°O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	Castelló
Comarques	Alt Millars
Població
Total	51 (2020)
• Densitat	10,18 hab/km²
Gentilici	Vallatí, vallatina
Predomini lingüístic	Castellà
Geografia
Superfície	5,01 km²
Altitud	276 m
Limita amb	Argeleta ; Espadella ; Fanzara ; Toga
Partit judicial	Nules
Festa major	MdD d'Agost ; Agost
Organització política
• Alcalde	María José Colomer Aguilella
Identificador descriptiu
Codi postal	12230
Codi de municipi INE	12123
Codi ARGOS de municipis	12123
Altres
Lloc web	vallat.es

Església

Vallat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia[modifica]

El nucli urbà se situa al costat del riu Millars i es troba a una altura de 276 metres. El seu terme municipal és regat pel riu i en la seua proximitat es troba l'embassament de Vallat. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 430 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 40 per superfícies de cultius.

Limita amb els termes municipals de Toga, Argeleta, Fanzara i Espadella.

Història[modifica]

Els seus orígens són difícils de determinar per mancar de documentació fiable. S'han localitzat dades de l'època de dominació almohade en el segle xiii, fet que dóna a entendre el seu origen musulmà. La localitat que va ser reconquistada pel rei Jaume I en l'any 1231 formava part del senyoriu de Zayd Abu Zayd. En 1242 el poble va passar a formar part de la Baronia d'Arenós. En 1465 passa a formar part del duc de Vilafermosa, del que encara es conserven les ruïnes d'un palau. En 1609 van ser expulsats els moriscs, els quals componien una gran part de la població de Vallat, fet que va suposar un període de forta decadència. En 1837, després de la desamortització de Mendizábal, el municipi passa a ser propietat de particulars.

Posteriorment, en la dècada dels anys 60 del segle passat, va haver un espectacular augment de la població (més de 600 habitants), per la construcció de la nova central hidroelèctrica, per a decaure de nou en els anys 80 amb un total de 14 habitants.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010
32	34	39	43	46	57	51	62	69	79	76

Economia[modifica]

Cavanilles va descriure aquesta població com "poble curt, i de pocs fruits"; en l'actualitat l'agricultura presenta una superfície gairebé testimonial a Vallat. Antany existien algunes extensions de cultius de secà amatents en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. Avui el cultiu que més present en el municipi és el taronger i altres de regadiu, realitzant-se aquests entorn del riu Millars.

Els pocs habitants que posseïx la localitat dediquen els seus esforços a les tasques agrícoles i alguns altres a la indústria ceràmica situada en la veïna comarca de la Plana Baixa.

Monuments[modifica]

Església de Sant Joan Evangelista. Del segle xviii.

Edifici de planta de saló amb tres naus, creuer cobert per cúpula i presbiteri pla, amb poca decoració interior. Va ser construïda per gents de Vallat i està dedicada al patró del poble.

Casa Badia. Del segle XVII.

Casa consistorial. És un dels edificis existents més antics de la població, possiblement antiga mesquita i posterior església catòlica.

Castell de Ganalur.

Existeixen molt poques dades referents a aquest castell. Sabem que ja existia en els segles XIII i XIV perquè existeixen documents que així ho testifiquen. En el Llibre del Repartiment es deixa clara la seua existència, on s'indica la seua proximitat al castell de la Mola del Bou Negre, a Argeleta, i en el qual queda constància de l'ordre de destrucció del castrum et vila de Ganalur. És per aquesta raó que avui es troba arruïnat totalment i fins i tot és difícil trobar la seua ubicació exacta. Les seves ruïnes es troben en una lloma situada a l'oest de Vallat, en una zona molt pròxima a les demarcacions d'Argeleta i Toga. El castell hagué de defensar el límit de la baronia d'Arenós i pertanyia a l'almohade Zayd Abu Zayd, com la major part d'aquests territoris. Únicament s'observen diversos i espargits restes que van deure pertànyer a aquesta fortalesa.

Llocs d'interés[modifica]

Pou de la Roca del Molino. Piscines naturals als afores del poble.

Festes i celebracions[modifica]

Dia de la Santa Creu. El 3 de maig.
Festes patronals. En honor a la Mare de Déu d'Agost.
Sant Antoni. El 17 de gener.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallat

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.