Vallclara

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVallclara
Vallclara.jpg

Localització
Localització de Vallclara respecte de la Conca de Barberà.svg
41° 22′ 39″ N, 0° 58′ 57″ E / 41.3774766°N,0.982585°E / 41.3774766; 0.982585
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Conca de Barberà
Capital Vallclara
Entitats de població 1
Població
Total 110 (2016)
• Densitat 8,09 hab/km²
Gentilici Vallclarenc, vallclarenca
Geografia
Superfície 13,6 km²
Altitud 625 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Rosendo Roig Nadal
Indicatius
Codi postal 43439
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43158
Codi IDESCAT 431589
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vallclara és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. És un poble situat a la banda sud-occidental de la Conca de Barberà, a la vall del barranc de Vallclara, sobre el riu de Milans. El nucli és a 600 metres d'altitud i es desenvolupa a redós de l'antic castell i s'estén al llarg de la carretera de Vimbodí a Vilanova de Prades.[1] El nucli antic de Vallclara està protegit com a bé cultural d'interès local.[1]

Nucli antic[modifica]

Infotaula d'edifici
Vallclara
Vallclara.jpg
Dades bàsiques
Tipus municipi de Catalunya
Característiques
Superfície 13,6 km²
Altitud 625 m
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Conca de Barberà
Localització Al voltant del c. Major. Vallclara (Conca de Barberà)

41° 22′ 39″ N, 0° 58′ 57″ E / 41.3774766°N,0.982585°E / 41.3774766; 0.982585
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 13153
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El nucli antic de Vallclara està protegit com a bé cultural d'interès local. De l'antic castell sols en resta la portada. Es conserven construccions dels segles XVII i XVIII, encara que molt refetes, i l'església de Sant Joan Baptista, de principis del XIX.[1]

Història[modifica]

Encara que no existeix cap document històric que ho sustenti, es creu que el nom procedeix d'una desviació de Bíclarum. Joan de Bíclarum va ser el fundador d'un monestir visigót que més tard va passar a les mans del monestir de Poblet. Aquesta teoria és refusada categòricament per Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1923 - Poblet, 2004) que fou monjo de Poblet, i il·lustre historiador i escriptor.

La primera referència documental de Vallclara és de l'any 1152. Quan el comte Ramon Berenguer IV confirmà als homes de Tàrrega la donació de Vinaixa, hom esmenta Vallem Claram. El llinatge dels Vallclara, tal vegada senyors o castlans del castell, és conegut des de l'any 1195 quan en Guerau de Vallclara, amb el seu germà Bernat de Conesa, autoritzaren una ampliació del dret de recollir aigua per als molins de la Guàrdia dels Prats. El 1234 apareix un altre Guerau de Vallclara com a marmessor del testament de Ramon de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera. El 1260 Guerau de Vallclara fou beneficiat amb una tercera part de la lleuda corresponent al mercat setmanal de la vila de Conesa. El 1264 és documentat un Arnau de Vallclara com un dels castlans de Conesa.

El 1220, el castell i lloc de Vallclara fou cedit per Pere Sassala al monestir de Poblet. La comunitat gaudí d'aquesta propietat al llarg de tot el segle XIII i a l'inici del segle XIV sense entrebancs, fins que el 1349 Berenguer de Jorba reclamà uns certs drets sobre aquest lloc. Aquesta reclamació fou seguida d'uns incidents violents per part dels homes de Berenguer de Jorba, els quals incendiaren la granja de Riudabella que pertanyia al monestir. Arran d'aquest fet intervingué el rei Pere III i ordenà al veguer de Montblanc que retingués el terme i el castell de Vallclara sota el seu poder. Finalment, Berenguer de Jorba vengué els seus drets sobre Vallclara al monestir de Poblet pel preu de 80.000 sous. Per la seva part, Ramon de Sanahuja reclamà drets sobre Vallclara però foren desestimats pel rei Pere III..[1]

Història: Senyoria de Vallclara de 1130 a 1349[modifica]

Data inicial Senyors Obtenció del dret
1130 ? (ant.) GUILLEM DALMAU DE CERVERA SOLESTÉN Conquesta als sarrains ?.
1133 ? (post.) LAURETA DALMAU DE CERVERA GUILLEM DE PUJALT Herència del seu pare Guillem Dalmau, 1133.
1150 ? GUERAU DE JORBA SAURINA DE TORROJA Herència de la seva mare Laureta.
1187 GUERAULA DE JORBA PERE II DE PUIGVERD Herència del seu pare Guerau, 18-02-1185
06-10-1204 BERENGUER DE PUIGVERD ELVIRA D'URGELL Herència del Pare Pere
04-06-1216 PERE SASALA (al seu cavaller GERALT DE VALLCLARA?) Donació de Berenguer
GERALT DE VALLCLARA Donació de Pere Sasala ?
10-10-1240 GUILLEM DE RIVER BERNARDA Compra a Geralt per 2600 Ducats d'or
06-08-1258 GUILLEM DE VALLCLARA BERNARDA Herència del seu pare Guillem
07-08-1295 BERENGUER DE JORBA Compra a Guillem per 3500 Morabatins Alfonsins d'or
03-12-1349 Monestir de Poblet Compra a Berenguer per 80000 sous barcelonesos.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 31 95 295 411 433 448 375 386
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
332 295 244 209 172 129 80 95 100 112
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
112 105 117 111 114 108 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Vallclara, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 53 66,25
ERC Oriol Junqueras 19 23,75
PPC Alicia Sánchez-Camacho 2 2,5
ICV-EUiA Joan Herrera 1 1,25
C's Albert Rivera 1 1,25
Vots en blanc 0 0
Altres 4 2,5
Total 80 82,47

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Centre històric de Vallclara». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallclara Modifica l'enllaç a Wikidata