Vallirana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVallirana
Escut de Vallirana
Escut de Vallirana
Vallirana boira.JPG
Vista del carrer major de Vallirana

Localització
Localització de Vallirana respecte del Baix Llobregat.svg
41° 23′ 16″ N, 1° 55′ 55″ E / 41.3877623°N,1.9320806°E / 41.3877623; 1.9320806
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat
Entitats de població 23
Població
Total 14.676 (2016)
• Densitat 614,06 hab/km²
Gentilici Valliranenc, valliranenca
Geografia
Superfície 23,9 km²
Altitud 177 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Eva María Martínez Morales
Indicatius
Codi postal 08759
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08295
Codi IDESCAT 082956
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vallirana és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Pertany a un extrem de la Serra d'Ordal i està situat al vessant interior del Massís del Garraf, entre els municipis de Subirats i Cervelló.

El creixement d'aquest poble durant l'última dècada ha fet que s'anés convertint en zona eminentment residencial. Actualment té més de 14.000 habitants, i a això cal afegir tots els habitatges de segona residència que s'apleguen a les nombroses urbanitzacions del terme, i que actualment ocupen gairebé les tres quartes parts del municipi.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
les Casetes 371
el Lledoner 838
la Llibra Casanova 278
Mas de les Fonts 278
Polígon industrial de Can Prunera 38
Selva Negra 824
Can Batlle 674
Can Julià 381
Can Rovira 412
Vallirana 4.646
Interclub Residencial 12
el Mas Rovira 237
el Mirador 352
els Pinars 211
Pla del Pèlec 268
la Solana 1.750
Vall del Sol 725
Vallirana Parc 928
les Bassioles 451
Penya Forcada 61
la Pinetella 313
la Soleia II 81
la Soleia I 280
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 11 118 218 1.288 1.544 1.517 1.466 1.307
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.300 1.334 1.314 1.282 1.635 2.632 4.375 6.179 6.620 7.383
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.407 8.914 9.004 10.493 11.678 12.928 13.752 14.200 14.549 14.612
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[1]

Història[modifica | modifica el codi]

A Cova Bonica es van trobar les restes de sis individus, els seus objectes i animals, que van servir per establir que els primers ramaders i agricultors del neolític van arribar a la Península fa 7.400 anys.[2] La història coneguda de Vallirana es remunta a quan l'any 904 s'esmenta el topònim en un document fent referència a una zona agrícola, destinada a vinya principalment, dependent del senyor de Cervelló.

La major part de les 11 masies agrícoles del cens de l'any 1533 configuren els actuals barris-urbanitzacions: Pere de la Llibra, Joan Campderròs, Bertomeu Bogunyà, Joan Blanquer, Antoni Rovira, Matheu Muntaner, Antoni Julià, Antoni Presas, Nicolau Campenar, Bernat Romagosa i Jaume Batlle.

La construcció de la carretera del Port de l'Ordal el segle xviii canvià la fesomia del municipi, i passà a generar un nucli de població entorn de la nova carretera.

L'economia de Vallirana després de la fil·loxera va canviar cap a la mineria, i posteriorment el tèxtil. Actualment, després del tancament de la fàbrica de xocolata, motivat per un incendi, existeixen diverses fàbriques de rams diversos, com metal·lúrgia, química i fusta. El negoci més potent del municipi, però, és l'explotació de les pedreres, per a la generació d'àrids o ciments.

Actualment, Vallirana és una vila descentralitzada en urbanitzacions, que si bé en el seu origen eren segones residencies, gradualment s'estan convertint en primeres. Està ben connectada amb Barcelona per autopista directa (B-20 + B-23), amb les platges de Castelldefels (A-2 + C31), i per l'interior connecta per la vella N-340 amb el Penedès.

La construcció de la variant de Vallirana, que travessarà soterrada tot el poble, la convertirà en una vila privilegiada sense el trànsit actual, al coincidir actualment la N-340 amb el carrer Major que travessa el centre del poble.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Tarazona Mari PSUC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Tarazona Mari Independents 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Alemany i Rigol CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Alemany i Rigol CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Alemany i Rigol CIU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep Alemany i Rigol CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Josep Alemany i Rigol CIU 14/06/2003 --
2007 - 2011 Josep Alemany i Rigol CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Eva Maria Martínez Morales PSC 11/06/2011 --
Des de 2015 Eva Maria Martínez Morales PSC 13/06/2015 --

Administració[modifica | modifica el codi]

Durant tota la dècada dels anys 70, des de 1971 i fins a l'any 1979, l’últim alcalde de l’època franquista a Vallirana va ser un polític, Joan Farreras i Raventós. Amb l'arribada de la democràcia, les primeres eleccions municipals a Vallirana van donar la victòria al PSUC i va esdevenir alcalde Vicenç Tarazona. Tarazona i el PSUC van estar governant Vallirana fins a l'any 1987. L'any 1987, Vallirana va optar pel canvi que representava Convergència i Unió, liderada pel democristià Josep Alemany i Rigol i i CiU va aconseguir l'alcaldia amb una sòlida majoria absoluta que va ser revalidada successivament l'any 1991, 1995, 1999 i 2003. L'any 2007 van formar equip de govern CIU i PP després que CiU perdés la majoria absoluta. L'any 2011, després de 24 anys de govern de CiU i d'alcaldia d'en Josep Alemany i Rigol, va esdevenir alcaldessa de Vallirana Eva Martínez, del PSC, amb un govern tripartit format per PSC, ICV i ERC. Actualment, després de les eleccions del maig de 2015, l'alcaldessa és Eva Martínez amb un govern del PSC amb majoria absoluta.

Els resultats de les eleccions del passat 24 de maig van ser: PSC 10 regidors, ERC 2 regidors, CiU 2 regidors, Vallirana sí pot 1 regidor, Ciutadans 1 regidor i Junts x Vallirana 1 regidor.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Festa Major de Sant Mateu el 21 de setembre.
  • Festa de Sant Sebastià. Commemoració d'un compromís adquirit pels avantpassats en el vot de poble, en agraïment al Sant per haver deslliurat a la població d'una terrible epidèmia de còlera. Se celebra cada 20 de gener des de l'any 1855.
  • Caminada Popular del Centre Excursionista. Es fa el tercer diumenge de novembre des de l'any 1981.
  • Festa dels Tres Tombs. Es fa el segon diumenge de febrer des de l'any 1988, si bé aquesta ja se celebrava a començaments del segle xx.

Entitats culturals i esportives[modifica | modifica el codi]

Personalitats relacionades amb Vallirana[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès turístic[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: llista de monuments de Vallirana
  • Capelles de Sant Francesc, de 1558, i de Sant Silvestre, de l'any 904.
  • Centre d'Interpretació del Patrimoni a la Masia Molí de Can Batlle.[3]
  • Cova Bonica.
  • Figuera del Mas Vell del Lledoner.
  • Masies: Can Bogunyà, Can Campderròs, Can Julià, Can Muntaner, Can Prunera, Mas de les Fonts, Mas Lledoner i Masía i celler Can Rovira.
  • Molinots de la Llibra.
  • Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana.[4]
  • Museu d'Història Religiosa de Vallirana.
  • Pont del Lledoner.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El 1787 es desagrega de Cervelló.
  2. «Troben restes dels primers humans del neolític al Baix Llobregat». Ara, 09-05-2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  3. Masia molí Can Batlle
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallirana Modifica l'enllaç a Wikidata