Vallum Romanum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Mur d'Adrià
Tram del mur d'Adrià
Tram del mur d'Adrià

Tipus Cultural
Criteris iii
ID 570
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1992 (16a sessió)
Extensió 1999 (23a sessió)
  2007 (31a sessió)
Coordenades 55° 01′ 27″ N, 2° 17′ 33″ O / 55.02417,-2.29250Coord.: 55° 01′ 27″ N, 2° 17′ 33″ O / 55.02417,-2.29250
* Segons les regions de la UNESCO.

Vallum Romanum fou el nom genèric de les obres defensives romanes a l'illa de Britània, de les que queden força restes. S'aplica al mur d'Adrià i de vegades es dóna a les dues obres defensives romanes (mur d'Adrià i mur d'Antoní). Aquest murs estaven formats essencialment per una construcció de pedra i uns terraplens de terra, amb forts o torres de vigilància cada certa distància. Foren declarats per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Es creu que el seu origen foren els forts i estacions romanes establertes pel governador Gneu Juli Agrícola a partir de l'any 79. Agrícola va dominar part de la Caledònia després de la batalla del mont Graupius el 84, derrotant completament als pictes dirigits per Calgaco el 84 aC. Agrícola qui va establir les primeres estacions i forts i tot i que en els següents anys els pictes estaven derrotats i van restar tranquils, els romans es van retirar una mica al sud a les terres més segures al sud de Britània i van deixar només les estacions aïllades al nord.

El mur d'Adrià[modifica | modifica el codi]

Vers el 120 els pictes ja tornaven a estar en peu de guerra i van atacar les posicions romanes, i Adrià va visitar l'illa i va decidir fixar el límit defensiu en un punt determinat i va triar una zona que en part constituïa una defensa natural amb la vall del Tyne a l'est i una sèrie de turons fins al Solway Frith a l'oest. Deli Espartià descriu l'ordre d'Adrià de construir un mur, obra coneguda després com el "mur d'Adrià".[1] Les estacions del mur foren (nom antic i modern):

El mur va assegurar el domini romà i les terres romanes es van tornar a expandir vers el nord per la seguretat defensiva del mur. Vers el 140 els pictes tornaven a estar en guerra i atacaven les posicions romanes, i al sud del mur es van revoltar els Brigantis. La revolta fou suprimida pel governador Lolius Urbicus, que també va rebutjar als atacants del nord.

Mapa de situació del Vallum Romanum, amb els murs d'Antoní i Adrià

El mur d'Antoní[modifica | modifica el codi]

En temps d'Antoní Pius es va ordenar la construcció d'un nou mur, el més al nord, que es va començar el 142. Tenia uns 60 km (la meitat que el mur d'Adrià) i anava del Fiord de Forth a la desembocadura del Clyde. Fou construïda per les legions II Augusta, VI Victrix i part de la XXII Primigènia. L'aliança dels pictes i els escots que van començar a dominar la regió al nord i oest del mur, va posar en perill la dominació romana, que van acabar per retirar-se a la línia defensiva principal mes al sud, el mur d'Adrià. Vers el 154 els romans van patir un fort atac dels pictes; alguns dels forts com Rough Castle, Castlecary i Balmuildy, mostren els signes de la destrucció i dels foc. Monedes celebrant una victòria romana es van emetre vers el mateix any o 155, però la victòria seria més el fet de rebutjar als atacants que no de derrotar-los. Durant el govern de Juli Verus a Britània (157-158) es va tornar a lluitar, i altre cop amb Calpurni Agrícola (governador del 163 al 166). Segurament fou en aquesta època que el mur es va abandonar (entre 158 i 164).

Les invasions més importants van succeir entre el 190 i el 200, amb els pictes i escots dedicats al saqueig. Eutropi diu que Septimi Sever que fou a l'illa vers el 208 i fins al 211, per veure la situació, i va ordenar construir un mur (vallum) de mar a mar, però es refereix a una reocupació i restauració del mur d'Antoní que se sap que es va fer en aquesta època; per això el mur fou anomenat llavors "mur de Sever" (Vallum Severum). Fou abandonat altre cop al cap de pocs anys (la data exacta no se sap).

Mapa de situació dels llocs fortificats de mur d'Antoní

El mur d'Antoní va tenir els següents llocs fortificats (el nom modern es dóna quan l'antic no es coneix):[cal citació] Velvniate (fort), avui Carriden; Kinneil; Mumrills; Falkirk; Camelon; Watling Lodge; Rough Castle; Seabegs; Castlecary; Westerwood; Croy Hill; Bar Hill; Mollins; Auchendavy; Kirkintilloch; Glasgow Bridge; Cadder; Wilderness Plantation; Balmuildy; Summerston; Bearsden; Castle Hill; Cleddans; Duntocher i Old Kilpatrick.

A mes hi va haver alguns forts al sud del Fiord de Clyde (Clota Aestuarium), a Bishopton, Barochan Hill, Lurg Moor, Outerwards i Botis Insula (illa de Bute). Vora el Loch Lomond hi havia el fort de Drumquhassle.

La Cosmologia de Ravenna (segle VII) esmenta[cal citació] el antic nom de deu estacions o forts que no es poden identificar amb els noms moderns: Velunia, Volitanio, Pexa, Begesse, Colanica, Medio Nemeton, Subdobiadon, Litana, Cibra i Credigone

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallum Romanum
  1. Espartià, Deli. Historia Augusta (en llatí), p. cap.10-11.