Vés al contingut

Valpurga de Heidenheim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaValpurga, o
Walburga

Pintura del final del s. XVIII a Eichstätt
Biografia
Naixementc. 710 Modifica el valor a Wikidata
Crediton (Reialme de Wessex) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 779 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Heidenheim (Regne dels Francs) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKloster St. Walburg (Eichstätt
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióWimborne Minster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhegumen Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMonges benedictines
verge, abadessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies luteranes Església Anglicana
Canonització1 de maig de 870 , Roma nomenat per Adrià II
Festivitat25 de febrer; en alguns llocs, l'1 de maig
IconografiaCom a abadessa benedictina, amb bàcul, i una gerra; amb corona
Patrona deEichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen
Família
ParesRicard el Pelegrí (discutit) Modifica el valor a Wikidata  i Wuna of Wessex (discutit) Modifica el valor a Wikidata
GermansWunibald de Heidenheim
Willibald d'Eichstätt Modifica el valor a Wikidata

Valpurga o Walburga de Heidenheim (Devonshire, Wessex, ca. 710 - Heidenheim, Baden-Württemberg, 777 o 779) fou una monja anglosaxona, abadessa a Heidenheim. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Biografia

[modifica]

Havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era filla de sant Ricard el Pelegrí, germana dels sants Winebald i Willibald d'Eichstätt i cosina de Bonifaci de Magúncia. De petita fou educada a l'abadia benedictina de Winborne Abbey (Dorset), i hi passà 26 anys com a monja. El 722, els seus pare i germans van marxar cap a Roma, morint el pare de camí.

Walburga es reuní amb Willibald i Winebald i els tres anaren a Francònia per trobar-hi Bonifaci. Fou monja al monestir doble de Heidenheim am Hahnenkamm, prop d'Eichstätt, que havia fundat el seu germà Willibald. En fou la successora com a abadessa en 751. Hi va morir el 777 o 779 i fou sebollida a l'abadia de Heidenheim.

Escrigué les vides llatines de Winibald i Willibald, de qui narra els viatges a Palestina. Per això és considerada com a la primera dona escriptora coneguda tant d'Anglaterra com d'Alemanya.

Veneració

[modifica]

Les seves restes foren portades a Eichstätt l'1 de maig de 870, per ordre del bisbe, el mateix dia que la canonitzà a Roma el papa Adrià II.

Segons la tradició, de la seva tomba a Eichstätt, en una cavitat a la roca, regalimava un líquid amb poders guaridors que atraia els pelegrins.

Antigues vides i hagiografies amb miracles són els Miracula S. Walburgae Manheimensis de Wolfhard von Herrieden (895/96) i la Vita secunda del segle x, potser obra d'Aselbod, bisbe d'Utrecht. Al segle xiv, la Vita S. Walburgae de Phillipp von Rathsamhaüsen, bisbe d'Eichstätt.

Walpurga és especialment venerada als països germànics; és patrona d'Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen i altres ciutats.

La Nit de Valpurga

[modifica]
Article principal: Nit de Walpurgis

La seva festivitat era antigament celebrada l'1 de maig, aniversari de la seva translació. La nit d'abans era coneguda als països germànics com a Walpurgisnacth o Nit de Walburga i les tradicions populars deien que era la nit que les bruixes deixaven els seus amagatalls per reunir-se i dansar a la llum de la luna al mont Bocker.