Valpurga de Heidenheim

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasanta Valpurga, o
Walburga
Hl Walburga.jpg
Pintura del final del s. XVIII a Eichstätt
Biografia
Naixement Wealdburg, Walburga
ca. 710
Regne de Wessex (Anglaterra)
Mort 25 de febrer de 777 o 779
Heidenheim (Baden-Württemberg)
Lloc d'enterrament Kloster St. Walburg (Eichstätt
  Abadessa 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Wimborne Minster Tradueix
Activitat
Ocupació Hegumen
Orde religiós Monges benedictines
verge, abadessa
Celebració Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies luteranes Església Anglicana
Canonització 1 de maig de 870 , Roma nomenat per Adrià II
Festivitat 25 de febrer; en alguns llocs, l'1 de maig
Esdeveniment significatiu Abadessa de Heidenheim
Iconografia Com a abadessa benedictina, amb bàcul, i una gerra; amb corona
Patrona de Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen
Altres
Títol Princesa
Pares Ricard el PelegríWuna of Wessex Tradueix
Germans Wunibald de Heidenheim i Willibald d'Eichstätt
Modifica les dades a Wikidata

Valpurga o Walburga de Heidenheim (Devonshire, Wessex, ca. 710 - Heidenheim, Baden-Württemberg, 777 o 779) fou una monja anglosaxona, abadessa a Heidenheim. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era filla de sant Ricard el Pelegrí, germana dels sants Winebald i Willibald d'Eichstätt i cosina de Bonifaci de Magúncia. De petita fou educada a l'abadia benedictina de Winborne Abbey (Dorset), i hi passà 26 anys com a monja. El 722, els seus pare i germans van marxar cap a Roma, morint el pare de camí.

Walburga es reuní amb Willibald i Winebald i els tres anaren a Francònia per trobar-hi Bonifaci. Fou monja al monestir doble de Heidenheim am Hahnenkamm, prop d'Eichstätt, que havia fundat el seu germà Willibald. En fou la successora com a abadessa en 751. Hi va morir el 777 o 779 i fou sebollida a l'abadia de Heidenheim.

Escrigué les vides llatines de Winibald i Willibald, de qui narra els viatges a Palestina. Per això és considerada com a la primera dona escriptora coneguda tant d'Anglaterra com d'Alemanya.

Veneració[modifica]

Les seves restes foren portades a Eichstätt l'1 de maig de 870, per ordre del bisbe, el mateix dia que la canonitzà a Roma el papa Adrià II.

Segons la tradició, de la seva tomba a Eichstätt, en una cavitat a la roca, regalimava un líquid amb poders guaridors que atraia els pelegrins.

Antigues vides i hagiografies amb miracles són els Miracula S. Walburgae Manheimensis de Wolfhard von Herrieden (895/96) i la Vita secunda del segle X, potser obra d'Aselbod, bisbe d'Utrecht. Al segle xiv, la Vita S. Walburgae de Phillipp von Rathsamhaüsen, bisbe d'Eichstätt.

Walpurga és especialment venerada als països germànics; és patrona d'Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen i altres ciutats.

La Nit de Valpurga[modifica]

Article principal: Nit de Walpurgis

La seva festivitat era antigament celebrada l'1 de maig, aniversari de la seva translació. La nit d'abans era coneguda als països germànics com a Walpurgisnacth o Nit de Walburga i les tradicions populars deien que era la nit que les bruixes deixaven els seus amagatalls per reunir-se i dansar a la llum de la luna al mont Bocker.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valpurga de Heidenheim Modifica l'enllaç a Wikidata