Valter Hugo Mãe
  | |
| Nom original | (pt) Valter Hugo Lemos |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 setembre 1971 (52 anys) Saurimo |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta |
| Nom de ploma | Valter hugo mãe |
Premis
| |
| Lloc web | valterhugomae.com |
 | |
Valter Hugo Lemos, conegut literàriament com a Valter Hugo Mãe (Saurimo, Angola, 25 de setembre de 1971) és un escriptor, narrador, poeta, editor, artista plàstic, presentador de televisió i cantant portuguès.
Poeta i narrador, l'escriptor portuguès, que també s'ha dedicat a la música i les arts visuals, té més d'una trentena de títols publicats, entre novel·les, poesia i literatura infantil, i ha estat guardonat amb el Premi de poesia Almeida Garrett (1999), el Premi Literari José Saramago (2007) i el Premi Oceanos (2012), entre altres.[1][2][3]
Nascut a la ciutat angolesa abans anomenada Henrique de Carvalho, i actualment Saurimo, va passar la seva infància a Paços de Ferreira i el 1980 es va traslladar a Vila do Conde, on establí la seva residència. Es va llicenciar en Dret i va fer un postgrau en literatura portuguesa moderna i contemporània a la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto.[4][1][5][3]
El 1999 va cofundar, juntament amb Jorge Reis-Sá, Quasi Ediçoes, editora en què va publicar obres de Mário Soares, Caetano Veloso, Adriana Calcanhotto, Manoel de Barros, António Ramos Rosa, Cruzeiro Seixas, Ferreira Gullar, Adolfo Luxúria Canibal i molts altres.[6]
La seva obra ha estat traduïda a molts idiomes i mereix una recepció de prestigi a països com Brasil, Alemanya, Espanya, França o Croàcia. Entre les seves publicacions destaquen les novel·les Homens imprudentemente poéticos, A desumanização, O filho de mil homens, A máquina de fazer espanhóis (Gran Premi Portugal Telecom Millor Llibre de l'Any i Premi Portugal Telecom Millor Novel·la de l'Any), O apocalipse dos trabalhadores, O remorso de baltazar serapião (Premi Literari José Saramago) i O nosso reino. També ha escrit llibres per a totes les edats, entre els quals Contos de cães e maus lobos, O paraíso são os outros, As mais belas coisas do mundo i O rosto. La seva poesia es troba reunida al volum Publicação da mortalidade. Ha publicat la crónica Autobiografia Imaginária en el Jornal de Letras.[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Oliveira, Joana «Valter Hugo Mãe: “Se eu fosse impedido de voltar ao Brasil, nunca mais regressaria inteiro a Portugal”». El País, 05-07-2019 [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Ruan de Sousa, Gabriel «Valter Hugo Mãe: “A melhor coisa que os portugueses fizeram foi o Brasil”. O escritor, um dos expoentes da nova literatura portuguesa, quer escrever um livro que se passe no Brasil». Época - Globo, 07-08-2015 [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Cattani, Deborah «Valter Hugo Mãe é destaque na praça de autógrafos». Jornal do Comércio, 28-10-2012 [Consulta: 29 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Cipriano, Rita «Valter Hugo Mãe: a infância em Paços de Ferreira, as Caxinas e sobretudo a poesia». Observador, 21-11-2020 [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Fanjul, Sergio C. «Valter Hugo Mãe: "Me interesa la dimensión ética de la literatura"». El País, 28-05-2011 [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ «Valter Hugo Mãe dirige coleção de poesia que chega às livrarias na próxima semana». Observador, 15-02-2019 [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ «Valter Hugo Mãe - Portugal, 1971». Feltival Literatura Copenhague [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Capelo, Sara «Valter Hugo Mãe venceu Prémio Literário José Saramago 2007». Público, 26-10-2007 [Consulta: 29 desembre 2020].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Gonçalo M. Tavares Jerusalém |
Premi Literari José Saramago 2007 |
Succeït per: João Tordo As Três Vidas |