Vapor Buxeda Vell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sabadell (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Sant Pau, 117 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 27736 | |||
| Lloc web | museus.sabadell.cat… | |||
El Vapor Buxeda Vell (conegut popularment com a Vapor Buxeda o Can Buxeda Vell) era una fàbrica tèxtil de Sabadell, del que es conserva la xemeneia i la sala de calderes, catalogades com a bé cultural d'interès local.[1]
Història[modifica]
A finals de la dècada del 1840, els germans Miquel i Domènec Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer del Jardí de Sabadell. Eren originaris de Camprodon i tenien la botiga a Barcelona, on també residien.[2]
Entre 1852 i 1854 construïren un vapor al carrer de Sant Pau, dedicat a la fabricació de teixits de llana i de cotó i de filats d'estam i de llana.[3] També llogaven parts de la nau i de la força motriu a altres fabricants.[4][2]
La fàbrica dels germans Buxeda incloïa un safareig per a rentar la llana, màquines de triar, filatura, tissatge, ordidores, embonadores i, fins i tot, l'aprofitament de les deixalles de llana. Cap al 1861-1862, hi tenien 51 telers grans, 4 tondoses, 6 cardes, 2 batans i 1 750 pues mogudes per una màquina de vapor de 30 CV. El capital invertit era de 268.200 rals (13.410 duros).[5][2]
L'any 1879, l'empresa de Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs, introductors de l'electricitat a Catalunya, instal·laren uns arcs voltaics a la sala de filatura,[2] essent el primer establiment industrial de Sabadell que tingué enllumenat elèctric, produït per la seva màquina de vapor.[6] Dos anys més tard, s'estendria a la de tissatge, i el 1887, els llums d'arc voltaic serien substituïts per bombetes incandescents.[2] Miquel Buxeda, entusiasta del nou sistema, fou un dels fundadors de la Societat Espanyola d'Electricitat. El director de les instal·lacions a Sabadell seria l'enginyer gironí Narcís Xifra.[2]
A la mort de Domènec Buxeda el 1882, l'empresa quedà en mans del seu germà Miquel, que s'especialitzà en draps destinats a vestits de novetat per a home.[2] A la seva mort el 1886, la fàbrica donava feina a 350 persones i la producció anual era de 5.000 a 6.000 peces de 30 m, o sigui uns 150.000 m.[2]
La fàbrica continuà uns anys més sota la raó social Viuda i Fills de Miquel Buxeda, i el 1905 va ser traspassada a Francesc Mutlló, que l'explotaria sota la denominació de La Mercantil Sabadellense.[2] Aquell mateix any s'hi va construir la sala de la màquina de vapor semifixa Wolf, dissenyada per l'arquitecte Francesc Izard i Bas.[4]
Actualment el propietari és l'Ajuntament de Sabadell, que l'ha rehabilitat reconvertit en el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, el qual, al seu torn, depèn del Museu d'Història de Sabadell.[7]
Descripció[modifica]
El vapor limitava amb els actuals carrers d'Alemanya, de Sant Pau i de Cervantes, i cobria una extensió de més de 9.000 m². L'entrada principal es trobava al carrer de Sant Pau, 117,[8] però és al carrer de Cervantes, 68.
Estava format per diverses naus estretes i llargues amb cobertes a dues vessants, que deixaven entre elles els típics patis de drapaires.[1] La sala de calderes és la més ben conservada de Catalunya[9] és una gran nau amb pilars de ferro fos i façanes d'obra vista, amb pilastres embegudes i finestres d'arc escarser. Al seu costat hi ha una esvelta xemeneia de 30 m de secció circular.[1][3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vapor Buxeda Vell - Xemeneia - Sala calderes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Cabana, 1992.
- ↑ 3,0 3,1 Bofarull, Anna M. «L'impuls industrial català». Sàpiens, 79, maig 2009, pàg. 56. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 4,0 4,1 Enrich, Roser «El Vapor Buxeda Vell, testimoni museístic del Sabadell tèxtil». Vallesos, 22, Hivern-primavera 2021/2022, pàg. 104-105.
- ↑ Giménez y Guited, Francisco. Guía fabril e industrial de España, 1862, p. 50.
- ↑ «Sabadell. Recuerdos de una ruta por el pasado textil». Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial (blog). chimevapor, 22-11-2009.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 102. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Vapor Buxeda». Arquitectura industrial a Sabadell. Síntesi del treball de recerca (blog), 11-02-2008.
- ↑ Moreno Rico, Xavier «Els Vapors» (paper). Sabadell Pas a Pas. Ajuntament de Sabadell, 3, 3, 1994. DL B29473/94.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «Els germans Buxeda. Llaners i vaporistes, a Sabadell». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor Buxeda Vell |
- Vapor Buxeda Vell - Lloc web oficial
- «Vapor Buxeda Vell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
