Vapor Colón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellColón
EpònimCristòfor Colom Modifica el valor a Wikidata
País de registre
   Espanya Modifica el valor a Wikidata
Historial
Avarament24 febrer 1849
Operador/s

  
1849 – 30 setembre 1882
PropietariArmada espanyola
Destídesballestament (1884)
Característiques tècniques
TipusVaixell de paletes Modifica el valor a Wikidata
ClasseClasse Colón
Desplaçament1.085 t
Eslora57,78 m
Mànega9,71 m Modifica el valor a Wikidata
Calat4,20 m
Propulsió
2 calderes
350 Cv. nominals
600 Cv. indicats
Potència350 CV Modifica el valor a Wikidata
Velocitat9 nusos
Autonomia360 t de carbó
Tripulació147
Capacitat147 Modifica el valor a Wikidata
Característiques militars
Armament
2 canons llisos de 200 mm
4 canons ratllats de 160 mm

El vapor Colón va ser un vaixell de vapor de l'Armada Espanyola amb buc de fusta i propulsat mitjançant rodes laterals, construït a Londres a mitjans de 1849, i que va prestar servei fins a 1882. El seu bessó, el Pizarro, es va enfonsar a l'oceà Atlàntic.

El seu buc, que era totalment de fusta, va ser construït el 1849 a les drassanes Loftus & Wigram de Londres amb un preu de 4.327 rals. Poc després d'entrar en servei, va ser destinat a la Divisió Naval que operava a Itàlia en suport del Papa. el 1850 se li va destinar a la flota de les Antilles, amb base a l'Havana on va arribar el dia 7 de setembre. Fins a 1855 va estar destinat a l'Havana o San Juan de Puerto Rico.

El 1855 va tornar a la Península i se li va destinar a tasques de correu entre les colònies del Carib i Espanya. Després de participar en la guerra contra el Marroc el 1860, se li va enviar de nou a Itàlia per protegir els interessos espanyols durant la caiguda del Regne de les Dues Sicílies a mans de Garibaldi.

Juntament amb el vapor de rodes León, va ser destinat de nou a aigües caribenyes. Va arribar a Sant Joan el 27 d'octubre de 1863, transportant al 2n Batalló d'infanteria de marina fins a Puerto Rico. El Colom va romandre al Carib fins que el 1866 va ser destinat a l'esquadra de l'Atlàntic sud amb base a Montevideo (Uruguai). Aquesta esquadra va ser creada per protegir el tràfic mercant espanyol amb Amèrica del Sud durant la Guerra hispanosudamericana contra Xile i el Perú,[1] i després va tornar a la península. El 1868, i quan viatjava a bord l'almirall Pavia, va ser capturat per la fragata blindada Vitória, que s'havia unit a la causa del general Joan Prim i Prats.[2]

Al comandament del capità de navili José Ruiz Higuera, va participar amb l'esquadra governamental, al comandament de l'almirall Miguel Lobo y Malagamba, a la batalla de Portmán contra l'esquadra cantonalista de 1873.[3]

Va prendre part en la Tercera Guerra Carlina amb l'esquadra comandada pel tinent de navili Victoriano Sánchez Barcáiztegui, que va morir a bord durant un atac de les bateries carlistes de Mutriku el 24 de maig de 1875.[4]

Va ser desarmat i donat de baixa el 1882.

Referències[modifica]

  1. Vicuña Mackenna, Benjamín. Historia de la guerra de Chile con España (de 1863 a 1866) (en castellà). Impr. "Victoria" de H. Izquierdo i ca., 1883, p. 470. 
  2. Coello Lillo, Juan Luis; Rodríguez González, Agustín Ramón. Buques de la Armada Española a través de la Fotografía (en castellà), 2001, p. 31. ISBN 978-84-95088-37-6. 
  3. Pérez Crespo, Antonio. El Cantón Murciano. Academia Alfonso X el Sabio, D.L. 1990, 1990. ISBN 0870219073. 
  4. Lledó Clarabuig, José. Buques de vapor de la Armada española: del vapor de ruedas a la fragata acorazada, 1834-1885 (en castellà). Agualarga, 1998, p. 62.