Varaztirots Bagratuni II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVaraztirots Bagratuni II
Biografia
Naixement 590 (Gregorià)
Mort 645 (Gregorià) (54/55 anys)
Activitat
Ocupació Governant
Altres
Títol Marzban of Armenia Tradueix i prince of Armenia Tradueix
Família Bagratuni
Fills Sembat II Bagratuni
Pare Sembat Bagratuni
Modifica les dades a Wikidata

Varaztirots Bagratuni II (en armeni Վարազ-Տիրոց Բ Բագրատունի; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, marzban d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.

Biografia[modifica]

Varaztirots era el fill de Sembat Bagratuni IV, que fou marzban dHircània i després d'Armènia entre 597 i una data que oscila segons els autors entre el 607 i la seva mort el 616. A partir del 624, l'emperador romà Heracli va llançar una ofensiva d'envergadura contra Pèrsia i va conquerir Armènia l'any 627.[1][2] El 628, el rei sassànide Kobad II va nomenar a Varaztirots II com a marzban d'Armènia, però va acabar per apropar-se als romans. El nakharar Mejej Gnuni, general dels exèrcits armenoromans nomenat per Heracli, el va cobrir de calomnies, però l'emperador no es va deixar enredar. No obstant això, Varaztirots es va implicar en les intrigues de la cort romana i va prendre part a una conspiració dels fils de l'emperador que pretenien enderrocar al seu pare. Heracli va abortar el complot, va destituir Varaztirots de les seves funcions i el va exiliar a Àfrica.[3] Fou cridat a demanda de Teodor Reshtuni, però tanmateix se li va assignar residència a Constantinoble; es va evadir i es va poder refugiar a Armènia.

Pèrsia, esgotada per la guerra contra l'Imperi Romà d'Orient, no tenia ja capacitat per resistir l'avanç de l'islam i va sucumbir el 642. El mateix any, una incursió àrab va capturar Dvin, la capital d'Armènia oriental (la resta estava en mans romanes), la va saquejar i se'n van emportar nombrosos captius. El marzban (de l'Armènia romana) Teodor Reshtuni, va lluitar difícilment contra els àrabs i va refusar lliurar al fugitiu Varaztirots a l'emperador. Ben al contrari, coneixent les seves capacitats per gestionar la situació, li va oferir el govern d'Armènia.[4] Per conciliar-se la noblesa armènia, l'emperador Constant II va acceptar, va concedir el 645 el seu perdó a Varaztirots i el va nomenar marzban,[5] títol que transforma en « príncep d'Armènia ». Però Varaztirots va morir abans d'entrar en funcions, i l'emperador va nomenar llavors al seu lloc a Teodor Reshtuni.

Segons la historiadora Parvaneh Pourshariati, Varaztirots II, que exercia comandements en els exèrcits sassànides contra els invasors àrabs en el moment de les batalles de Jalula (637) i de Nihavand (642), va morir en el combat de Waj Rudh que està datat el 642/643.[6]

Sembat Bagratuni V, el fill de Varaztirots, va heretar els altres títols del seu pare, i es va casar amb una filla de Manel Arsakuni, descendent probable dels reis arsàcides d'Armènia i parent probable de l'emperador Constant II. És possible que Varaztirots II tingués un germà de nom Varaz-Sahak, que fou el pare d'un nakharar de nom Sembat citat el 643

Notes i referències[modifica]

  1. Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs.
  2. René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 261-272.
  3. René Grousset, op. cit., p. 283-286.
  4. René Grousset, op. cit., p. 298-299.
  5. René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. 
  6. (anglès) Parvaneh Poushariati, Decline and fall of the Sasanian Empire, I. B. Taurus, Londres et New York, 2011 ISBN 9781845116453, p. 469.