Variant Frankenstein–Dràcula

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Variant Frankenstein–Dràcula
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
e5 negres peó
c4 blanques alfil
e4 negres cavall
c3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.e4 e5 2.Cc3 Cf6 3.Ac4 Cxe4
ECOC27
Origen del nomFrankenstein
Dràcula
ClassificacióObertura vienesa
Chessgames.comFitxa

La variant Frankenstein–Dràcula és una obertura d'escacs, sovint considerada una variant de l'obertura vienesa —tot i que pot assolir-se també a partir de l'obertura de l'alfil. Es caracteritza per les seves múltiples complicacions, si bé en un joc acurat és factible per ambdós jugadors.

El nom de la variant va ser proposat per Tim Harding al seu llibre de 1976 sobre l'obertura vienesa, al qual hi deia que la set de sang de la variant era tal que «en una partida entre Dràcula i Frankenstein no estaria fora de lloc».

La línia es veu molt infreqüentment en el joc del màxim nivell, principalment perquè l'obertura vienesa es juga poc a aquest nivell. Ivanchuk la va fer servir contra Anand a Roquebrune el 1992 en una partida que va acabar en taules. Aleksei Xírov l'ha jugada també en una exhibició de simultànies amb negres al Canadà, el 2011.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Jugades comentades[modifica]

1. e4 e5 2. Cc3 Cf6 3. Ac4

Els moviments que condueixen a la variant. Un altre camí comú d'assolir la posició és 1.e4 e5 2.Ac4 (obertura de l'alfil) Cf6 3.Cc3.

3... Cxe4

Aquest és el moviment que defineix la variant Frankenstein–Dràcula. Naturalment, les blanques no poden guanyar material immediatament, ja que 4.Cxe4 permetria 4...d5.

4. Dh5

4.Cxe4 d5 no dóna problemes a les negres. 4.Axf7+?! Rxf7 5.Cxe4 es considera bo per les negres, si eviten 5...Cc6 (5...d5) 6.Df3+ Rg8?? 7.Cg5! amb victòria blanca (7...Dxg5 8.Dd5#). 4.Dh5 amenaça Dxf7#, un cop típic de les blanques en aquesta línia.

4... Cd6

Sorprenentment, aquesta lletja jugada és l'única bona resposta a les dues amenaces blanques contra f7 i e5; 4...Cg5 es trobaria amb 5.d4 Ce6 6.dxe5 amb avantatge. També és possible 6.d5, quan 6...g6?? perd per 7.dxe6!, com a Böök–Heidenheimo, 1925.[1] En canvi, 6.d5 Cd4 duu a joc complicat, com a Kis–Csato, Campionat d'Hongria per equips de 1993.[2]

5. Ab3

El GM suec Ulf Andersson recomana 5.Dxe5+ De7 6.Dxe7+ Axe7 7.Ae2!, dient que les blanques tenen cert avantatge. (Vegeu la columna de Tim Harding de 1998 citada més avall.)

5... Cc6

5...Ae7 (retornant el peó) és una alternativa més tranquil·la, per exemple. 6.Cf3 Cc6 7.Cxe5 0-0 8.Cd5 Cxe5 9.Dxe5 Te8 10.0-0 Af8 11.Df4.

6. Cb5 g6 7. Df3 f5

David Bronstein va guanyar un cop una partida amb 7...f6!? 8.Cxc7+ Dxc7 9.Dxf6 b6 10.Dxh8 Ab7 11.Dxh7 0-0-0, però ningú més no ha seguit aquest camí.[3]

8. Dd5 De7

8...Df6 també s'ha jugat i probablement és millor.

9. Cxc7+ Rd8 10. Cxa8

Les negres gairebé sempre continuen amb 10... b6, preparant Ab7 per atrapar el cavall (vegeu el diagrama). Les negres són de moment amb torre de menys, però segurament guanyaran un cavall, i quedaran només amb la qualitat de menys. A canvi, les negres tenen atac.
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 blanques cavall
c8 negres alfil
d8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres dama
h7 negres peó
b6 negres peó
c6 negres cavall
d6 negres cavall
g6 negres peó
d5 blanques dama
e5 negres peó
f5 negres peó
b3 blanques alfil
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
e1 blanques rei
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 10...b6 (ECO C27)

Estratègies de competició[modifica]

A canvi del seu material, les negres tenen un bon centre de peons i els seus alfils estan ben situats a les grans diagonals. Han d'intentar justificar el seu sacrifici tot evitant un canvi de dames, i intentant de fer mat a les blanques. Les blanques han de posar a recer el seu rei (normalment enrocant al flanc de dama i la seva dama, que de moment no té massa caselles, mantenint el seu material extra i eventualment passant a l'atac contra el rei negre varat al centre del tauler. Que les negres tinguin o no suficient compensació és una qüestió d'opinions. Una possible continuació és 11. d3 Ab7 12. h4 (amenaçant de guanyar la dama negra amb Ag5) 12... f4 13. Df3 Cd4 (13...Ah6 14.Ad2 també és possible) 14. Dg4 (una recomanació de 1969 d'Anthony Santasiere, amenaçant de canviar dames amb Dg5), quan les negres poden triar entre 14...Ah6, 14...Ag7, i 14...Axa8. (vegeu la columna de Harding de 1998 citada més avall).

Partida notable[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. «Partida Böök–Heidenheimo, 1925» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 1r maig 2013].
  2. «Partida Kis–Csato, Campionat d'Hongria per equips de 1993» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 1r maig 2013].
  3. «Mukhin–Bronstein, URSS 1959» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 1r maig 2013].

Enllaços externs[modifica]