Variscita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralVariscita
Variscite.jpg
Variscita de la pedrera La Floquerie, Pannecé, Loire-Atlantique, França
Fórmula químicaAlPO4·2H2O
EpònimVogtland (en) Tradueix modifica
Localitat tipusPedrera Meßbach, Meßbach, Plauen, Vogtland, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.CD.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.CD.10 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VII/C.09 modifica
Dana40.4.1.1
Heys19.7.5
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 9,822Å; b = 8,561Å; c = 9,63Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorverd clar a verd maragda, verd blavós, verd groguenc, gris blavós, incolor a blanc; pot presentar ombres clares de marró o groc, rarament vermell. Incolor a verd clar en llum transmesa.
Macleson {201}, rare.*
Exfoliaciódistingible/bona en {010}; dolenta en {001}
Fracturaconcoidal, desigual
Duresa3,5 a 4,5
Lluïssorde vítria a cerosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,57 a 2,61 g/cm3 (mesurada); 2,59 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,563 nβ = 1,588 nγ = 1,594
Birefringènciaδ = 0,031
Angle 2Vmesurat: 50°, calculat: 50°
Dispersió òpticar < v perceptible*
Impureses comunesFe, As
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1967 s.p. modifica
Any d'aprovació1837
Referències[1]

La variscita és un mineral que pertany i dóna nom al grup variscita de minerals, de la classe dels fosfats.[2] Va ser descrita per primer cop el 1837 pel geòleg August Breithaupt, i el seu nom prové de la varietat local de Variscia, el nom llatí de Vogtland, a Alemanya. Durant un temps se l'anomenà Utahlita als Estats Units d'Amèrica per la seva abundància a l'estat de Utah.

Característiques[modifica]

La variscita és un mineral relativament rar de fórmula AlPO4·2H2O, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic, generalment criptocristal·lina. Es confon a vegades amb la turquesa, tanmateix, la variscita és més verdosa, típicament verd poma amb una lluïssor cèria. És semidura, lleugera, no exfoliable, però es trenca amb fractura concoidal en superfícies molt llises; translúcida amb lluïssor entre vítria i cèria. Els cristalls pseudo-tetragonal-bipiramidals es poden confondre amb wardita. És infusible, però perd el color durant l'escalfament; només es fa soluble si prèviament ha estat escalfada. És dirmorfa de la metavariscita, i forma una sèrie de solució sòlida amb l'strengita.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la variscita pertany a "08.CD: Fosfats sense anions addicionals, amb H2O, només amb cations de mida mitjana, amb proporció RO4:H2O = 1:2" juntament amb els següents minerals: kolbeckita, metavariscita, fosfosiderita, mansfieldita, escorodita, strengita, yanomamita, parascorodita, ludlamita, sterlinghillita i rollandita.

Usos[modifica]

Exemplar de variscita exposat al parc arqueològic de les Mines de Gavà

Com a pedra fina, i és popular pel seu ús ornamental, previ allisat i polit, a vegades comercialitzat com a turquesa. Recentment, la variscita ha augmentat la seva apreciació com a gemma semipreciosa mercès a les seves tonalitats de color. Les persones del Neolític la feien servir per fer collarets, polseres... El jaciment de les Mines de Gavà és un exemple d'aprofitament d'aquest mineral en temps prehistòrics.[4]

Formació i jaciments[modifica]

És un producte de concentració superficial de gels percolats derivats de l’alteració de roques ígnies riques en feldespats. La variscita és un mineral secundari format per la deposició directa d'aigua que conté fosfats i que ha reaccionat amb roques riques d'alumini en un ambient pròxim a la superfície. Es troba en forma de nòduls de gra fi, masses microcristal·lines de color verd clar, amb els contorns arrodonits i alterats de color groc; farcint cavitats, i en incrustacions. La variscita sovint conté venes blanques de crandalita, un mineral de fosfat d'alumini i calci.

Variscita de les mines prehistòriques de Gavà[modifica]

Existeixen diversos fets que determinen que l'objecte d'explotació de les mines prehistòriques de Gavà era essencialment la variscita:

  • Els sistema d'explotació, amb un sistema de càmeres i pilars, o realços, es realitza exclusivament sobre filons o nivells de variscita.
  • Les galeries d'explotació passen en molts punts en nivells rics de chert i òxids de ferro, que haguessin pogut ser aprofitats secundàriament, sense mostres de cap treball d'explotació sobre aquests.
  • Inexistència de chert entre les indústries lítiques manufacturades en altres jaciments contemporanis a l'explotació minera que no sigui a Gavà.[5]

Grup variscita[modifica]

El grup variscita està format per cinc arsenats i fosfats ortoròmbics. Els membres del grup són isoestructurals. Els fosfats d'aquest grup són dimorfs amb els membres del grup de metavariscita, que en són monoclínics.[2] La fórmula dels integrants d'aquest grup és A(XO4)·2H2O on A = Fe3+, Al; X = P, As.

Espècie Fórmula
Escorodita Fe3+AsO4·2H2O
Mansfieldita AlAsO4·2H2O
Strengita FePO4·2H2O
Variscita AlPO4·2H2O
Yanomamita InAsO4·2H2O

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Variscite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Variscite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 febrer 2015].
  3. «Strengite-Variscite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 febrer 2015].
  4. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1a ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 43-44. ISBN 9788415695042. 
  5. Bosch et al., Josep «APROXIMACIÓN ARQUEOLÓGICA Y GEOLÓGICA AL PROCESO DE TRABAJO MINERO DURANTE EL NEOLÍTICO EN GAVÀ –SECTOR SIERRA DE LAS FERRERES- (BARCELONA)». Sociedades prehistóricas, recursos abioticos y territorio, Actas de la III reunión de trabajo dobre aprovisionamiento de recursos abioticos en la prehistoria..

Bibliografia[modifica]

  • Del Valle-González A, Rodríguez-García M, Niño-Sacristán MP, Martín-Gil J i Cendón-Conde JF. "Correlaciones químico estructurales en variscitas españolas". InfoCalcita, 2002, pp 12-21
  • Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo.
  • Guia d'identificació de minerals (països catalans i d'altres). Editorial Parcir.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Variscita