Varronià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 363 (Gregorià)  |
| Mort | segle IV |
| Senador romà | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
| Família | |
| Pares | Jovià i Charito |
Varronià (en llatí: Varronianus) va ser un príncep imperial romà.
Era fill de l'emperador Jovià i de la seva esposa Charito, filla de Lucil·lià. Quan el seu pare va accedir al tron imperial, Varronià va rebre el títol de Nobilissimus, i l'any 364, va ser nomenat cònsol juntament amb el seu pare a Ancira.[1] Encara era un nen quan el seu pare va morir l'any 364, i no se'l va tenir en consideració per a la successió. Va ser elegit Valentinià I en el seu lloc.
És possible que Varronià fos el jove al que es refereix Joan Crisòstom en dues de les seves cartes i homilies (Homilies sobre els Filipencs i Carta a una jove vídua). Si és així, sembla que Varronià encara era viu l'any 380, però segurament temia per la seva vida, a causa de la seva descendència imperial. En algun moment, li van treure un dels ulls, probablement en un intent d'impedir-li reclamar el tron. En parlen Eutropi, Ammià Marcel·lí i Sòcrates Escolàstic.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Martindale, J. R; A. H. M. Jones. The Prosopography of the later Roman Empire, vol. I. Cambridge: Cambridge University Press, 1971, p. 946. ISBN 9780521072335.
- ↑ McGill, Scott (et al.). From the tetrarchs to the Theodosians : later Roman history and culture, 284-450 CE. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. 245. ISBN 9780521898218.