Vas campaniforme, 1800 - 1500 aC

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquest vas està format per 43 fragments trobats durant tres campanyes d'excavacions al conjunt històric d’Olèrdola, durant els anys vuitanta. En concret, es van descobrir a la zona anomenada intervallum (entre la muralla romana i la preibèrica), fora de context i per tant desconeixem quin ús tenien: domèstic o funerari?

El vas és esfèric i té una forma acampanada i sinuosa, amb coll curt. L’exterior és de tons marrons (tant clars com foscs) i l’interior és gris. Mesura 184 mm d’alçada, amb una boca de 130 mm de diàmetre i 170 mm de diàmetre màxim, amb un gruix entre 5 i 9 mm.

Presenta una decoració incisa feta amb la tècnica de punt i ratlla (boquique) i amb la tècnica d’incisió simple (en els traços curts). Té diversos motius; de la part superior a la inferior: una línia horitzontal amb un conjunt de traçats curts verticals, dos cinturons amb línies incises separats per un altre sense incisions, una ziga-zaga acompanyada de traços diagonals, dos motius reticulars separats per una banda de quatre traços horitzontals amb línies obliqües, cinc línies incises amb la tècnica de boquique i, a la part inferior, una sèrie de triangles inversos amb traçats diagonals seguint la mateixa tècnica. Per la seva forma i decoració, s’associa al complex campaniforme del grup regional Salomó.

Aquest tipus de vasos es defineixen justament per aquesta decoració geomètrica incisa, i caracteritzen el que s’anomena el fenomen campaniforme, comprès entre el calcolític i l’edat del bronze (de mitjans del II mil·lenni aC a l’inici del III mil·lenni aC). Però per què s'anomenen així? Doncs pel fet que els vasos recorden una campana invertida, tot i que les formes i mides varien segons la utilitat del recipient. El seu origen és incert; es discuteix entre Portugal i l’Europa central. Però, sigui com sigui, el fenomen campaniforme es va expandir per altres àrees com els Països Baixos, la França mediterrània i atlàntica, la península Ibèrica i les illes Britàniques.

Referències[modifica]

  • BATISTA, R. i ROVIRA, J. 1985, Nous vasos amb decoració campaniforme a Catalunya: la Riba i Olèrdola, Empúries 47, Diputació de Barcelona, Barcelona, 227-228.
  • MESTRES, J. 2008, La ceràmica a mà prehistòrica. Calcolític i edat del bronze, in Molist, N. (ed.), La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d'Olèrdola 2, Barcelona, 287-289.
  • MESTRES, J., MOLIST, N. i FARRÉ, J. 2011, L’ocupació durant el Calcolític i l’Edat de Bronze a Sant Miquel d’Olèrdola, in A. Blasco, M., Edo i M.J. Villalba (coord.), La cova de Can Sadurní i la Prehistòria de Garraf, Recull de 30 anys d’investigació, Edar, Arqueología y Patrimonio, Milà (Itàlia), 441-453.

Enllaços externs[modifica]