Vassili Perov
 Vassili Grigórievitx PerovВаси́лий Григо́рьевич Перо́в |
|
|---|---|
Autoretrat
|
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | 2 de gener de 1834 Tobolsk, Imperi rus |
| Mort | 10 de juny de 1882 (als 48 anys) Kuzminki (actualment integrat a Moscou) |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Sepultura | Donskoe Cemetery |
| Nacionalitat | Imperi rus |
| Ciutadania | Imperi Rus |
| Alma mater | Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou (1853–) |
| Activitat professional | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Pintura |
| Gènere | pintura |
| Moviment | Realisme |
| Va influir a | Peredvíjniki |
 |
|
Vassili Grigórievitx Perov (en rus: Василий Григорьевич Перов), de cognom real Kridener - (en rus: Криденер), 2 de gener de 1834 - 10 de juny de 1882) va ser un pintor rus i un dels membres fundadors dels peredvíjniki, un moviment de pintors realistes russos.[1]
Vida i obra[modifica | modifica el codi]
Vassili Perov va néixer a Tobolsk, i era el fill il·legítim d'un procurador, el baró Grigori Kàrlovitx Kridener. Després de completar un curs a l'escola de l'uiezd d'Arzamàs, va ser traslladat a l'"Escola d'art Aleksandr Stupin", ubicada també a Arzamàs. En 1853 va ser admès a l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou, on va aprendre de diversos artistes de renom.
El 1856 fou guardonat amb una medalla de plata de menor importància pel seu esbós del cap d'un nen, presentat a l'Acadèmia Imperial de les Arts. Més tard, l'Acadèmia li va donar molts altres premis: el 1857 una medalla major de plata pel Comissari de policia rural investigant, una medalla d'or de menor importància per l'Escena en un sepulcre i el Fill d'un diak ascendit a primera rang, i en 1861 una important medalla d'or pel Sermó en un poble.
Va retornar ben d'hora a Moscou, i des del 1865 al 1871 Perov va crear les seves obres mestres La cua a la font, Un dinar al monestir, Últim viatge, Troica, Dilluns de Quaresma, Arribada d'una institutriu, Mestre de dibuix, Una escena en el ferrocarril , Última taverna a la porta de la ciutat, Ocellaire ', Pescador, i Caçadors en repòs.
En els seus quadres s'aprecia la seva democràcia, la seva proximitat al popular, a la vida quotidiana del poble, i també denota sincera compassió cap als humils. Per això, es pot comparar amb dos importants escriptors compatriotes i contemporanis seus: Nikolai Nekràssov i Fiódor Dostoievski, de qui va pintar un famós retrat.
En 1866 va rebre el títol d'acadèmic, i el 1871 el càrrec de professor a l'Escola d'Arts, Escultura i Arquitectura de Moscou. Va ser en aquest període que ell es va unir als peredvíjniki.
Perov va morir el 10 de juny (29 de maig segons el calendari julià) del 1882 al llogaret de Kuzminki (ara part de Moscou) a causa d'una tuberculosi. El seu cos va ser enterrat al Cementiri de Donskoi.
Obres selectes[modifica | modifica el codi]
-
Drapaire a París, 1864
-
Troica. Aprenents buscant aigua, 1866
-
L'ofegat, 1867
-
Al ferrocarril, 1868
-
L'ocellaire, 1870
-
Nens que dormen, 1870
-
Els caçadors en repòs, 1871
-
Aleksandr Ostrovski, 1871
-
Fiódor Dostoievski, 1872
-
La institutriu arribant a la casa del marxant
-
L'última taverna a les portes de la ciutat
-
Judici de Pugatxov, 1879
-
Primers cristians de Kíev, 1880
-
Crist al Mont de les Oliveres
-
Nikita Pustosviat. Controvèrsies en la confessió de la fe, 1881
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Abbott Gleason. A Companion to Russian History. John Wiley & Sons, 6 d'abril del 2009, p. 135–. ISBN 978-1-4443-0842-6 [Consulta: 8 desembre del 2012].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vassili Perov |
|
