Vassili Txapàiev
  | |
| Nom original | (ru) Василий Иванович Чапаев |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ru) Василий Иванович Чепаев 28 gener 1887 (Julià) Budayka (Imperi Rus) |
| Mort | 5 setembre 1919 (32 anys) Lbishchensky uyezd (Imperi Rus) (en)  |
| Causa de mort | Ofegament |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Rus i República Socialista Federada Soviètica de Rússia |
| Branca militar | Exèrcit Roig |
| Rang militar | Feldwebel (en) Komdiv (en) |
| Comandant de (OBSOLET) | 2e division Nikolaïev (fr) i 25th Rifle Division (USSR, 1918-1942) (en) |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial, Buguruslan Operation (en) , Belebey Operation (en) , Ufa Operation (en) i Lbischensky Raid (en) |
| Família | |
| Fills | Aleksandr Chapayev (en) , Arkady Chapayev (en) |
Premis | |
 | |
Vassili Ivànovitx Txapàiev (rus: Васи́лий Ива́нович Чапа́ев o Txepàiev rus: Чепа́ев;[1] 9 de febrer [C.J. 28 de gener] de 1887 – 5 de setembre de 1919) fou un famós soldat rus i comandant de l'Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa.
Biografia[modifica]
Txapàiev va néixer en una pobra família camperola en un poble anomenat Budaika, ara part de Txeboksari. Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar com a sotsoficial i va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi tres vegades. El setembre del 1917, es va unir al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (bolxevics). Al desembre va ser triat comandant del 138è Regiment d'Infanteria pel vot dels soldats del regiment. Posteriorment va comandar la segona divisió de Nikolàiev i la 25a divisió de fusellers.
El 5 de setembre de 1919, les forces centrals de la divisió prop de Lbísxensk (rebatejada com a Txapàiev el 1939 en el seu honor) van ser emboscades per forces de l'exèrcit blanc. Segons fonts oficials, Txapàiev va tractar d'escapar nedant a través del riu Ural, però mai se'l va tornar a veure viu. "El 1919, Txapàiev quedà ferit per un tret i s'ofegà al riu Ural".[2] El seu cos mai no va ser recuperat, però la ciutat on va morir posteriorment va canviar el seu nom a Txapàiev, i s'hi va establir un museu el 1927.
Vida privada[modifica]
Poc després de tornar del servei militar, el 1908, Txapàiev va anunciar a la família que anava a casar-se. Pelagueia Métlina, la filla del sacerdot de Balàkovo, fou la dona triada per Vassili. El pare estava descontent amb l'elecció, perquè que la mimada filla del sacerdot no era bona com a dona d'un fuster, i li va oferir altres candidates. També estaven en contra d'aquesta matrimoni el pares de la núvia. Però Vassili va insistir en la seva decisió i al juliol de 1909 els joves es van casar. L'agost de 1910, va néixer el primer fill, Aleksandr (1910-1985), i el 1912, la filla, Klàvdia (1912-1999). Vassili va obrir el seu propi taller per a la reparació de l'inventari rural, i després va treballar al taller d'ícones de pintura del seu sogre. A la primavera de 1913 va intentar establir-se amb la seva família a Simbirsk, i després es va instal·lar a la ciutat de Melekess (ara Dimitrovgrad, óblast d'Uliànovsk). Aquí va néixer el seu fill Arkadi (1914-1939).[3]
Tot i que no hi va haver cap divorci oficial, el 1917, Txapàiev va començar a viure amb la vídua del seu difunt soldat Piotr Kamexkértsev. Curiosament, el seu nom també era Pelagueia. Txapàiev va adoptar els dos fills. En l'actualitat, l'únic parent que queda viu és la seva rebesneta, Vassilissa Txapàieva, filla de Ievguénia Txapàieva i Víktor Petxerin.[2]
A la cultura russa[modifica]
.jpg)
Després de la creació de la Unió Soviètica, Txapàiev va ser immortalitzat per la propaganda soviètica com a heroi de la Guerra Civil Russa. El 1923, un escriptor rus, Dmitri Fúrmanov, que va servir com a comissari en la divisió de Txapàiev, va escriure una popular novel·la anomenada Txapàiev. Més tard, el 1934, es va dur al cinema amb el títol de Txapàiev pels germans Vassíliev. La pel·lícula es va fer molt popular a la Unió Soviètica. L'actor i cantant alemany Ernst Busch també va gravar la cançó Tschapajews Tod (La mort de Txapàiev), que parla de la seva mort a l'Ural.
Més recentment, es va convertir en un dels personatges centrals de la novel·la Txapàiev i pustotà (Txapàiev i el buit) de l'escriptor rus contemporani Víktor Pelevin
El novembre de 1998, Red Comrades Save the Galaxy,[4] un joc d'aventures gràfiques de punt i clic, va ser desenvolupat per SKIF i publicat per Buka Entertainment (ara 1C Company). El protagonista del joc, "Vasily Ivanovich Chapaev", està inspirat en Txapàiev.
Txapàiev, juntament amb el seu ajudant Petka (Пе́тька), es va convertir en un personatge recurrent als acudits russos.
Bibliografia[modifica]
- Aptekar, Pàvel Aleksàndrovitx. Чапаев (en rus). Moscou: Molodaia gvàrdiia, 2017, p. 292. ISBN 978-5-235-03983-4.
Referències[modifica]
- ↑ Daniïl Ivanov. «Происхождение фамилии Чапаев» (en rus). chapaev.ru. Arxivat de l'original el 2011-08-25. [Consulta: 5 febrer 2010].
- ↑ 2,0 2,1 Valeria Korchagina. «Following in Chapayev's Footsteps» (en anglès). The Moscow Times, 02-03-2001. Arxivat de l'original el 1 de febrer del 2014. [Consulta: 17 gener 2014].
- ↑ Aptekar, 2017, p. 21-24.
- ↑ Títol en rus: Петька и Василий Иванович спасают галактику Petka i Vassili Ivànovitx spassàiut galàktiku ("Petka i Vassili Ivànovitx salven la galàxia")
Vegeu també[modifica]
- Txapàiev, llibre de Dmitri Fúrmanov
- Txapàiev, pel·lícula del 1934
- Txapàiev, un joc de taula que duu el seu nom
- Txapàievsk
- Creuer classe Txapàiev, un grup de creuers construït per a la Marina soviètica
- Txapàiev i el buit
- Batalló Txapàiev, part de la XIII Brigada Internacional a la Guerra Civil espanyola
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vassili Txapàiev |
- (anglès) Txapàiev la novel·la un detallat resum a SovLit.net
- (rus) Василий Иванович Чапаев: Biografia en rus.
- (rus) "ГУЛЯЛ ПО УРАЛУ ЧАПАЕВ-ГЕРОЙ..."
- (anglès) Vassili Txapàiev a RussiaPedia
- (rus) Acudits sobre Txapàiev a anekdot.ru