Vaterländischer Künstlerverein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Vals de Diabelli, tema de les variacions.

Vaterländischer Künstlerverein és el nom d'un projecte musical col·laboratiu constituït per vuitanta-tres variacions per a piano a partir d'un tema original d'Anton Diabelli. Aquestes variacions van ser compostes per cinquanta-un compositors que vivien a Àustria o hi tenien alguna relació. L'antologia es va publicar en dues parts el 1823 i 1824, i en ella estan incloses les trenta-tres Variacions Diabelli, Op. 120 de Ludwig van Beethoven, així com variacions úniques d'altres cinquanta compositors, com Carl Czerny, Franz Schubert, Johann Nepomuk Hummel, Ignaz Moscheles, Friedrich Kalkbrenner, Franz Liszt i d'altres menys coneguts, com un fill de Wolfgang Amadeus Mozart. Liszt tenia tan sols dotze anys en el moment de la publicació.

Primera part: Beethoven[modifica]

El conjunt de les trenta-tres Variacions Diabelli, Op. 120 de Ludwig van Beethoven és considerat com una de les obres mestres de la música per a piano, i se situa també per sobre de la resta de composicions del Vaterländischer Künstlerverein; per això sovint s'interpreten i enregistren.[1][2][3]

Segona part[modifica]

Entre els compositors d'aquesta segona part hi ha alguns noms que segueixen sent molt coneguts avui dia, però molts altres d'ells han passat a l'oblit. La numeració de les variacions segueix un estricte ordre alfabètic, segons les convencions de la data de publicació de l'obra. La llista és la següent:

Núm. Compositor Anys Compàs (*) Tonalitat (*) Tempo (*) Núm. de compassos[nota 1] Observacions
Tema Anton Diabelli 1781-1858 3/4 do M Vivace 64
1. Ignaz Assmayer 1790-1862 3/4 do M Moderato 64
2. Carl Maria von Bocklet 1801-1881 2/4 do M Vivace 64 [nota 2]
3. Leopold Eustachius Czapek 1792-1840 3/8 do M Vivace molto legato 64 [nota 3]
4. Carl Czerny 1791-1857 3/4 do M 64
5. Joseph Czerny 1785-1842 3/4 do M 64 [nota 4]
6. Moritz Graf von Dietrichstein 1775-1864 3/4 do M Tempo vivo del Thema 64
7. Joseph Drechsler 1782-1852 3/4 do M AdagioAllegro 167 "Quasi overture" [nota 5]
8. Emanuel Aloys Förster 1748-1823 3/4 do M Allegro 294 "Capriccio" [nota 6]
9. Franz Jakob Freystädtler 1761-1841 9/8 do M [nota 7]
10. Johann Gänsbacher 1778-1844 3/4 do M 64 [nota 8]
11. Joseph Gelinek 1758-1825 3/4 do M Presto 128 [nota 9]
12. Anton Halm 1789-1872 3/4 do M Dolce 64
13. Joachim Hoffmann 1788-1856 3/4 do M Vivo 80 "Fugato"
14. Johann Horzalka 1798-1860[4] 3/4 la♭ M Adagio 34
15. Joseph Huglmann 1768-1839 3/4 la♭ M Allegro 64 [nota 10]
16. Johann Nepomuk Hummel 1778-1837 3/4 do M 64
17. Anselm Hüttenbrenner 1794-1868 3/4 do M Allegro 63 [nota 11]
18. Friedrich Kalkbrenner 1785-1849 3/4 do M Allegro non troppo 64 [nota 12]
19. Friedrich August Kanne 1778-1833 3/4 do M 64
20. Joseph Kerzkowsky 1791-? 3/4 fa M Moderato con espressione 64 [nota 13]
21. Conradin Kreutzer 1780-1849 3/4 do M Vivace 64
22. Eduard Baron von Lannoy 1787-1853 3/4 do M 64 [nota 14]
23. Maximilian Joseph Leidesdorf 1787-1840 3/4 do M 64 [nota 15]
24. Franz Liszt 1811-1886 2/4 do m Allegro [nota 16]
25. Joseph Mayseder 1789-1863 3/4 do M Allegro 64 [nota 17]
26. Ignaz Moscheles 1794-1870 3/4 do M 64
27. Ignaz Franz Edler von Mosel 1772-1844 3/4 do M 64
28. Franz Xaver Wolfgang Mozart 1791-1844 3/4 do M Amb fuoco 64 [nota 18]
29. Joseph Panny 1796-1838 6/8 la m Allegro con brio 68
30. Hieronymus Payer 1787-1845 3/4 do M 64
31. Johann Peter Pixis 1788-1874 3/4 do M 64
32. Wenzel Plachy 1785-1858 3/4 do M Con fuoco 64 Organista bohemi.
33. Gottfried Rieger 1764-1855 3/4 do M Allegro ma no troppo 64 [nota 19]
34. Philipp J Riotte 1776-1856 3/4 fa m – fa M Allegro 92
35. Franz Roser 1779-1830 6/8 la♭ M 32 [nota 20]
36. Johann B Schenk 1753-1836 3/4 do M Moderato 120 "Caprice"
37. Franz Schoberlechner 1797-1843 3/4 do M 64
38. Franz Schubert 1797-1828 3/4 do m 64 [nota 21]
39. Simon Sechter 1788-1867 3/4 do M 64 [nota 22]
40. «S.RD» 1788-1831 3/4 do M Allegro 136 "Fuga" [nota 23][5]
41. Maximilian Stadler 1748-1833 3/4 do M 64 [nota 24]
42. Joseph von Szalay 1800-1860 3/4 do M 64 [nota 25]
43. Václav Tomášek 1774-1850 3/4 do M Tempo giusto 64 [nota 26]
44. Michael Umlauf 1781-1842 3/4 do M Presto 64
45. Bedřich Diviš Weber 1766-1842 3/4 do M Con fuoco 64 [nota 27]
46. Franz Weber 1805-1876 3/4 do M Brillante 64
47. Carl Angelus von Winkhler 1796-1845 4/4 do M Allegro amb fuoco 64 [nota 28]
48. Franz Weiss 1778-1830 3/4 do M 64 [nota 29]
49. Jan August Vitásek 1770-1839 3/4 do M Un poco moderato 64 [nota 30]
50. Jan Václav Voříšek 1791-1825 3/4 do M 64 [nota 31]
Coda Carl Czerny 1791-1857 3/4 Diverses (acaba en do M) Vivace 199

Notes[modifica]

  1. Número de compassos amb repeticions incloses.
  2. Nascut a Praga, íntim amic de Schubert, va rebre recomanacions de Beethoven. Schubert li dedicà la Sonata per a piano núm. 17, D 850.
  3. Leopold Eustachius Czapek (o Čapek). De Bohèmia; era amic de Chopin.
  4. Sense cap parentiu amb Carl Czerny
  5. Adagio (13 compassos) – Allegro (154 compassos)
  6. Va morir el novembre de 1823; la seva variació, publicada pòstumament, fou la seva darrera composició. És la més llarga de totes.
  7. Alumne de Wolfgang Amadeus Mozart
  8. Amic de Carl Maria von Weber i Giacomo Meyerbeer.
  9. Joseph Gelinek o "Abbé Gelinek"
  10. Joseph Huglmann o Hügelmann
  11. Va tenir amistat amb Beethoven i Schubert i va posseir el manuscrit de la Simfonia inacabada de Schubert durant molts anys.
  12. Alemany de naixement, va viure a Londres i a París.
  13. No se l'ha identificat; es creu que podria ser el violinista polonès Joachim Kaczkowski.
  14. Era un aristòcrata i músic afeccionat.
  15. Com Diabelli, també era editor de música.
  16. Vegeu la Variació sobre un vals de Diabelli, S. 147. Liszt només tenia set anys quan Diabelli va enviar la seva invitació, i en el moment de la publicació només tenia dotze anys. És probable que, a causa de la joventut, Diabelli no l'hagués inclòs entre els seus convidats, però Carl Czerny, llavors professor de Liszt, aconseguí incorporar-lo posteriorment.>
  17. Violinista, membre del Schuppanzigh-Quartett. El mateix Paganini va fer elogis com a violinista.
  18. Un fill de Wolfgang Amadeus Mozart. Se'l cita en la publicació com a «Wolfgang Amadeus Mozart fils». Encara que va escriure dues variacions, només se'n va publicar una; la segona va aparèixer en edicions posteriors com a Variació 28a.
  19. Director d'orquestra a Brno. Va escriure dues variacions: la segona va ser rebutjada al principi però finalment es va incloure en edicions posteriors com a Variació 33a.
  20. Franz Roser o Franz de Paula Roser. Era un director teatral.
  21. La seva variació està llistada com a D. 718 al catàleg alemany de les obres de Schubert.
  22. "Incitatio (or Imitatio) quasi Cànon a 3 voci".
  23. Rudolf von Habsburg-Lothringen. Publicat anònimament com a «S.RD», que són les sigles de Serenissimus Rudolfus Dux, un dels títols de Rudolf. Ell era un compositor aficionat, alumne de Beethoven. Beethoven li va dedicar el seu Trio per a piano núm. 7, la seva Sonata Hammerklavier i el seu Concert per a piano núm. 5
  24. Compositor austríac, musicòleg i pianista: amic de Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert; completà moltes obres inacabades de Mozart.
  25. Joseph von Szalay (o De Szalay). Hi ha notícies d'ell per primera vegada com a pianista precoç amb nou anys; va ser alumne de Förster, Hummel i Antonio Salieri.
  26. "Polonaise". Pel que fa al nom, apareix com a «Wenzel Johann Tomaschek»
  27. El seu nom apareix com a «Friedrich Dionysius Weber»
  28. Compositor aficionat de la ciutat hongaresa de Pest.
  29. Violinista, membre del Quartet de corda Ignaz Schuppanzigh
  30. El seu nom apareix com a «Johann Nepomuk August Wittasek»
  31. El seu nom sembla que era «Johann Hugo Worzischek»

Referències[modifica]

  1. Tovey 1944, p. 124
  2. Kinderman, William, Beethoven, Oxford University Press, 1995, p. 211.
  3. Schoenberg, Arnold, Structural Functions of Harmony, W. W. Norton & Company, ISBN 0393004783, 9780393004786, 1969, p. 91.
  4. Classical-music.com
  5. «Paul F. Zweifel». Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 16 abril 2018].

Fonts[modifica]

  • Eric Blom (ed.), Grove Dictionary of Music and Musicians, 5ª ed. (1954), Vol. VIII, pp. 690–692