Vaterländischer Künstlerverein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Vals de Diabelli, tema de les variacions.

Vaterländischer Künstlerverein és el nom d'un projecte musical col·laboratiu constituït per vuitanta-tres variacions per a piano a partir d'un tema original d'Anton Diabelli. Aquestes variacions van ser compostes per cinquanta-un compositors que vivien a Àustria o hi tenien alguna relació. L'antologia es va publicar en dues parts el 1823 i 1824, i en ella estan incloses les trenta-tres Variacions Diabelli, Op. 120 de Ludwig van Beethoven, així com variacions úniques d'altres cinquanta compositors, com Carl Czerny, Franz Schubert, Johann Nepomuk Hummel, Ignaz Moscheles, Friedrich Kalkbrenner, Franz Liszt i d'altres menys coneguts, com un fill de Wolfgang Amadeus Mozart. Liszt tenia tan sols dotze anys en el moment de la publicació.

Primera part: Beethoven[modifica]

El conjunt de les trenta-tres Variacions Diabelli, Op. 120 de Ludwig van Beethoven és considerat com una de les obres mestres de la música per a piano, i se situa també per sobre de la resta de composicions del Vaterländischer Künstlerverein; per això sovint s'interpreten i enregistren.[1][2][3]

Segona part[modifica]

Entre els compositors d'aquesta segona part hi ha alguns noms que segueixen sent molt coneguts avui dia, però molts altres d'ells han passat a l'oblit. La numeració de les variacions segueix un estricte ordre alfabètic, segons les convencions de la data de publicació de l'obra. La llista és la següent:

Núm. Compositor Anys Compàs (*) Tonalitat (*) Tempo (*) Núm. de compassos[nota 1] Observacions
Tema Anton Diabelli 1781-1858 3/4 do M Vivace 64
1. Ignaz Assmayer 1790-1862 3/4 do M Moderato 64
2. Carl Maria von Bocklet 1801-1881 2/4 do M Vivace 64 [nota 2]
3. Leopold Eustachius Czapek 1792-1840 3/8 do M Vivace molto legato 64 [nota 3]
4. Carl Czerny 1791-1857 3/4 do M 64
5. Joseph Czerny 1785-1842 3/4 do M 64 [nota 4]
6. Moritz Graf von Dietrichstein 1775-1864 3/4 do M Tempo vivo del Thema 64
7. Joseph Drechsler 1782-1852 3/4 do M Adagio– Allegro 167 "Quasi overture" [nota 5]
8. Emanuel Aloys Förster 1748-1823 3/4 do M Allegro 294 "Capriccio" [nota 6]
9. Franz Jakob Freystädtler 1761-1841 9/8 do M [nota 7]
10. Johann Gänsbacher 1778-1844 3/4 do M 64 [nota 8]
11. Joseph Gelinek 1758-1825 3/4 do M Presto 128 [nota 9]
12. Anton Halm 1789-1872 3/4 do M Dolce 64
13. Joachim Hoffmann 1788-1856 3/4 do M Vivo 80 "Fugato"
14. Johann Horzalka 1798-1860[4] 3/4 la♭ M Adagio 34
15. Joseph Huglmann 1768-1839 3/4 la♭ M Allegro 64 [nota 10]
16. Johann Nepomuk Hummel 1778-1837 3/4 do M 64
17. Anselm Hüttenbrenner 1794-1868 3/4 do M Allegro 63 [nota 11]
18. Friedrich Kalkbrenner 1785-1849 3/4 do M Allegro non troppo 64 [nota 12]
19. Friedrich August Kanne 1778-1833 3/4 do M 64
20. Joseph Kerzkowsky 1791-? 3/4 fa M Moderato con espressione 64 [nota 13]
21. Conradin Kreutzer 1780-1849 3/4 do M Vivace 64
22. Eduard Baron von Lannoy 1787-1853 3/4 do M 64 [nota 14]
23. Maximilian Joseph Leidesdorf 1787-1840 3/4 do M 64 [nota 15]
24. Franz Liszt 1811-1886 2/4 do m Allegro [nota 16]
25. Joseph Mayseder 1789-1863 3/4 do M Allegro 64 [nota 17]
26. Ignaz Moscheles 1794-1870 3/4 do M 64
27. Ignaz Franz Edler von Mosel 1772-1844 3/4 do M 64
28. Franz Xaver Wolfgang Mozart 1791-1844 3/4 do M Amb fuoco 64 [nota 18]
29. Joseph Panny 1796-1838 6/8 la m Allegro con brio 68
30. Hieronymus Payer 1787-1845 3/4 do M 64
31. Johann Peter Pixis 1788-1874 3/4 do M 64
32. Wenzel Plachy 1785-1858 3/4 do M Con fuoco 64 Organista bohemi.
33. Gottfried Rieger 1764-1855 3/4 do M Allegro ma no troppo 64 [nota 19]
34. Philipp J Riotte 1776-1856 3/4 fa m – fa M Allegro 92
35. Franz Roser 1779-1830 6/8 la♭ M 32 [nota 20]
36. Johann B Schenk 1753-1836 3/4 do M Moderato 120 "Caprice"
37. Franz Schoberlechner 1797-1843 3/4 do M 64
38. Franz Schubert 1797-1828 3/4 do m 64 [nota 21]
39. Simon Sechter 1788-1867 3/4 do M 64 [nota 22]
40. «S.RD» 1788-1831 3/4 do M Allegro 136 "Fuga" [nota 23][5]
41. Maximilian Stadler 1748-1833 3/4 do M 64 [nota 24]
42. Joseph von Szalay 1800-1860 3/4 do M 64 [nota 25]
43. Václav Tomášek 1774-1850 3/4 do M Tempo giusto 64 [nota 26]
44. Michael Umlauf 1781-1842 3/4 do M Presto 64
45. Bedřich Diviš Weber 1766-1842 3/4 do M Con fuoco 64 [nota 27]
46. Franz Weber 1805-1876 3/4 do M Brillante 64
47. Carl Angelus von Winkhler 1796-1845 4/4 do M Allegro amb fuoco 64 [nota 28]
48. Franz Weiss 1778-1830 3/4 do M 64 [nota 29]
49. Jan August Vitásek 1770-1839 3/4 do M Un poco moderato 64 [nota 30]
50. Jan Václav Voříšek 1791-1825 3/4 do M 64 [nota 31]
Coda Carl Czerny 1791-1857 3/4 Diverses (acaba en do M) Vivace 199

Notes[modifica]

  1. ↑ Número de compassos amb repeticions incloses.
  2. ↑ Nascut a Praga, íntim amic de Schubert, va rebre recomanacions de Beethoven. Schubert li dedicà la Sonata per a piano núm. 17, D 850.
  3. ↑ Leopold Eustachius Czapek (o Čapek). De Bohèmia; era amic de Chopin.
  4. ↑ Sense cap parentiu amb Carl Czerny
  5. ↑ Adagio (13 compassos) – Allegro (154 compassos)
  6. ↑ Va morir el novembre de 1823; la seva variació, publicada pòstumament, fou la seva darrera composició. És la més llarga de totes.
  7. ↑ Alumne de Wolfgang Amadeus Mozart
  8. ↑ Amic de Carl Maria von Weber i Giacomo Meyerbeer.
  9. ↑ Joseph Gelinek o "Abbé Gelinek"
  10. ↑ Joseph Huglmann o Hügelmann
  11. ↑ Va tenir amistat amb Beethoven i Schubert i va posseir el manuscrit de la Simfonia inacabada de Schubert durant molts anys.
  12. ↑ Alemany de naixement, va viure a Londres i a París.
  13. ↑ No se l'ha identificat; es creu que podria ser el violinista polonès Joachim Kaczkowski.
  14. ↑ Era un aristòcrata i músic afeccionat.
  15. ↑ Com Diabelli, també era editor de música.
  16. ↑ Vegeu la Variació sobre un vals de Diabelli, S. 147. Liszt només tenia set anys quan Diabelli va enviar la seva invitació, i en el moment de la publicació només tenia dotze anys. És probable que, a causa de la joventut, Diabelli no l'hagués inclòs entre els seus convidats, però Carl Czerny, llavors professor de Liszt, aconseguí incorporar-lo posteriorment.>
  17. ↑ Violinista, membre del Schuppanzigh-Quartett. El mateix Paganini va fer elogis com a violinista.
  18. ↑ Un fill de Wolfgang Amadeus Mozart. Se'l cita en la publicació com a «Wolfgang Amadeus Mozart fils». Encara que va escriure dues variacions, només se'n va publicar una; la segona va aparèixer en edicions posteriors com a Variació 28a.
  19. ↑ Director d'orquestra a Brno. Va escriure dues variacions: la segona va ser rebutjada al principi però finalment es va incloure en edicions posteriors com a Variació 33a.
  20. ↑ Franz Roser o Franz de Paula Roser. Era un director teatral.
  21. ↑ La seva variació està llistada com a D. 718 al catàleg alemany de les obres de Schubert.
  22. ↑ "Incitatio (or Imitatio) quasi Cànon a 3 voci".
  23. ↑ Rudolf von Habsburg-Lothringen. Publicat anònimament com a «S.RD», que són les sigles de Serenissimus Rudolfus Dux, un dels títols de Rudolf. Ell era un compositor aficionat, alumne de Beethoven. Beethoven li va dedicar el seu Trio per a piano núm. 7, la seva Sonata Hammerklavier i el seu Concert per a piano núm. 5
  24. ↑ Compositor austríac, musicòleg i pianista: amic de Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert; completà moltes obres inacabades de Mozart.
  25. ↑ Joseph von Szalay (o De Szalay). Hi ha notícies d'ell per primera vegada com a pianista precoç amb nou anys; va ser alumne de Förster, Hummel i Antonio Salieri.
  26. ↑ "Polonaise". Pel que fa al nom, apareix com a «Wenzel Johann Tomaschek»
  27. ↑ El seu nom apareix com a «Friedrich Dionysius Weber»
  28. ↑ Compositor aficionat de la ciutat hongaresa de Pest.
  29. ↑ Violinista, membre del Quartet de corda Ignaz Schuppanzigh
  30. ↑ El seu nom apareix com a «Johann Nepomuk August Wittasek»
  31. ↑ El seu nom sembla que era «Johann Hugo Worzischek»

Referències[modifica]

  1. ↑ Tovey 1944, p. 124
  2. ↑ Kinderman, William, Beethoven, Oxford University Press, 1995, p. 211.
  3. ↑ Schoenberg, Arnold, Structural Functions of Harmony, W. W. Norton & Company, ISBN 0393004783, 9780393004786, 1969, p. 91.
  4. ↑ Classical-music.com
  5. ↑ «Paul F. Zweifel». Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 16 abril 2018].

Fonts[modifica]

  • Eric Blom (ed.), Grove Dictionary of Music and Musicians, 5ª ed. (1954), Vol. VIII, pp. 690–692
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vaterländischer_Künstlerverein&oldid=31617675»