Vega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Bega.
Per a altres significats, vegeu «Vega (desambiguació)».
Infotaula d'estrellaVega
Wega in Leier.png
Nomenclatura
Flamsteed 3 Lyrae
Altres HD 172167; HR 7001
Constel·lació Lira
Ascensió recta (α) 18h 36m 56,34s
Declinació (δ) +38° 47' 1,3"
Magnitud aparent (V) 0,03m
Característiques astromètriques
Distància a la Terra 25,4 a.ll. 7,8 pc
Magnitud absoluta 0,58m
Paral·laxi 0,129"
Característiques físiques
Tipus espectral A0V
Lluminositat 50 LS
Radi 2,5 RS
Massa 3 MS
Codi de catàleg SAO 67174 (Catàleg SAO)
2MASS J18365633+3847012 (2MASS)
HD 172167 (Henry Draper Catalogue)
HIP 91262 (Catàleg Hipparcos)
HR 7001 (Catàleg Harvard Revisat, Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 18352+3844 (IRAS)
GJ 721 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 721.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
α Lyr (Nomenclatura de Bayer)
ADS 11510 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+38 1711 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 507896 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+38 3238 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J18369+3847A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 4636 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI+38 3238 1 (Catalog of Stellar Identifications)
CSV 101745 (Catalogue of suspected variable stars)
EUVE J1836+38.7 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 699 (FK5)
GC 25466 (Catàleg General de Boss)
GCRV 11085 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 91262 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 18336+3841 A (Index Catalogue of Visual Double Stars)
IRAS F18352+3844 (IRAS)
IRC +40322 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2999 (JP11)
LSPM J1836+3847 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 15486 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 4138 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 46746 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 11128 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 4293 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PLX 4293.00 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PMC 90-93 496 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 81558 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2208 (RAFGL)
ROT 2633 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
TD1 22883 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 3105-2070-1 (Tycho Catalogue)
UBV 15842 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 23118 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100172167 V (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
V* alf Lyr (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J18369+3846A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Zkh 277 (Q8342933)
Modifica dades a Wikidata

Vega (α Lyrae, alfa de Lira) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu. És un estel proper, a només 25 anys llum de distància del Sol i, juntament amb Arcturus i Sírius, un dels estels més brillants en la proximitat del Sol. Vega és un vèrtex del Triangle Estival. El seu nom prové del terme àrab waqi, que significa «allò que cau», a través de la frase النسر الواقع an-nasr al-wāqi‘, traduïda com a «l'àliga que cau en picat». En les representacions gràfiques de la constel·lació, Vega apareix com una joia incrustada al cos de la Lira.

Imatge de Vega presa pel telescopi espacial Spitzer

La seva classificació espectral és A0V (Sírius, una A1V, és lleugerament menys potent) i està dins de la seqüència principal, mentre té lloc la fusió d'hidrogen en heli al seu nucli. Donat que estels més potents usen el seu combustible de fusió més ràpidament que els petits, la vida de Vega és només de 1.000 milions d'anys, una desena part que la del Sol. Vega també és tres vegades més massiva que el Sol i crema amb una potència cinquanta vegades superior.

Vega té un disc de pols i gas al voltant, descobert pel satèl·lit IRAS a mitjans dels anys 1980. Això significa que hi ha planetes o planetes en formació. El disc protoplanetari és, com es pot endevinar pel seu nom, un precursor de la formació de planetes, però pot persistir molt de temps després de la formació dels planetes si no hi ha planetes gasosos gegants com Júpiter.

Cap a l'any 14000, Vega serà l'estrella que indicarà el nord, en lloc de l'estrella polar (Polaris), a causa de la precessió dels equinoccis.

Els astrònoms professionals han usat Vega per al calibratge d'escales fotomètriques de brillantor absoluta. Quan la magnitud de l'escala es va fixar, va resultar que Vega estava a prop de la magnitud zero. Així, es va decidir que la magnitud aparent de Vega seria, per definició, zero en totes les longituds d'ona. Actualment, ja no se segueix aquest patró i Vega ja no està calibrada com a punt de magnitud zero. Vega té un espectre electromagnètic relativament pla a la regió visible (longituds d'ona de 350-850 nanòmetres, que l'ull humà pot observar). El flux de Vega decau ràpidament a l'infraroig.