Vegetació dels Països Catalans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Roureda a la Font del Racó (Barcelona)

La vegetació dels Països Catalans comprèn la cobertura vegetal, tant l'espontània com la conreada, d'aquest territori que ocupa una superfície d'uns 70.000 km². Hi domina el clima mediterrani amb més o menys continentalització i localment els climes de muntanya. Actualment la vegetació basada en la flora mediterrània constitueix l'element autòcton principal en una gran part del territori. Respecte a la vegetació conreada, hi ha un cert equilibri entre les espècies herbàcies i les llenyoses.

Fisiografia[modifica]

Als Països Catalans es troben aquests territoris, relacionats segons la seva vegetació:

Eivissa, Pineda a la Cala Sant Vicenç

Sòls[modifica]

Els sòls determinen en moltes espècies vegetals la possibilitat de viure-hi. La textura, l'estructura o el grau d'humitat són factors limitants o al contrari imprescindibles. Els terrenys amb guix acostumen a presentar una flora específica. En particular la reacció química d'acidesa o alcalinitat es comporta com una barrera impossible de franquejar per les plantes, ja que tal acidesa o alcalinitat és una característica pràcticament permanent del sòls. Les plantes es classifiquen en acidòfiles (també anomenades calcífugues)que no suporten l'excés de calci i calcícoles. També n'hi ha d'indiferents edàfiques.

Els substractes silicis,que resulten més o menys àcids, predominen a la Zona Axial dels Pirineus i entre el Gironès i el Baix Empordà d'una banda i el Baix Llobregat de l'altra. Clapes més petites amb terrenys de reacció àcida apareixen escampades, per exemple el massís de Penyagolosa al País Valencià i a la part septentrional de Menorca.

En la immensa majoria del territori hi predominen els sòls amb abundant carbonat de calç i per tant de reacció més o menys alcalina.

Els materials argilosos i margosos són els que predominen a la major part dels Països Catalans.

Zones de vegetació[modifica]

A la natura hi pot haver un ensolapament dels tipus de vegetació, per exemple una alzina (a l'esquerra) i un roure martinenc que creixen junts a Castelltallat

S'entén com a clímax o comunitat climàcica la vegetació que correspon a un lloc que no ha patit una pertorbació, que és una altra manera de referir-se a la vegetació natural estable o a la vegetació potencial que es podria desenvolupar sobre un determinat terreny. En canvi la vegetació actual està composta d'aquesta vegetació climàcica, les seves fases de degradació i la vegetació conreada.

La totalitat dels Països Catalans presenten una vegetació que es troba íntegrament dins el regne fitogeogràfic holàrtic i dins la seva part paleàrtica.

Referències[modifica]

  • Flora dels Països Catalans, Volum I. Oriol de Bolòs i Josep Vigo Editorial Barcino. Barcelona 1984.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]