Veikko Väänänen

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:59, 19 oct 2016 amb l'última edició de ReginaManresa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVeikko Väänänen
Veikko-Vaananen-1938.jpg
Biografia
Naixement28 novembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Mikkeli (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1997 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLlatinista, professor d'universitat i romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitutum Romanum Finlandiae (1968–1969)
Institutum Romanum Finlandiae (1959–1962)
Universitat de Hèlsinki (1951–1971)
Universitat de Hèlsinki (1938–1951) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Veikko Ilmari Väänänen (Mikkeli, 28 de novembre de 1905 - Hèlsinki, 1 de juny de 1997) fou un llatinista i romanista finès.

Vida

Veikko Väänänen va estudiar filologia a la Universitat d'Hèlsinki. El 1937 va defensar la seva tesi de doctorat Le latin vulgaire des inscriptions pompéiennes. Aquest treball, reeditat i amb ampliacions, ha esdevingut una obra de referència clàssica en els estudis de llatí vulgar.
El 1938 Väänänen va ser nomenat professor de Filologia Clàssica a la Universitat d'Hèlsinki i després, 1951, passà a ser professor de Filologia Romànica fins a la seva jubilació el 1971. Després de la jubilació continuà prenent part molt activa en els congressos tant de llatinistes com de romanistes.
Durant dos períodes (1959-1962 i 1968-1969) fou director de l'Institut Finès de Roma (Institutum Romanum Finlandiae), cosa que li va permetre renovar la recerca sobre les inscripcions in situ i publicar dos llibres més amb els resultats de la recerca.
A més de nombrosos articles sobre el llatí vulgar, el protoromànic i temes diversos de sintaxi i protohistòria de les llengües romàniques, també publicà estudis sobre Gautier de Coinci.
Fou professor visitant de les Universitats de Louisiana i d’Estrasburg. Les universitats de Tolosa i de Bucarest li van atorgar el títol de doctor honoris causa. Des de 1974 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Obra

A més de la ja esmentada Le latin vulgaire des inscriptions pompéiennes, la seva Introduction au latin vulgaire ha estat durant molt de temps el manual clàssic de llatí vulgar, i traduïda a diverses llengües. Recollim només publicacions en forma de llibre i no les nombroses en forma d’article.

Sobre llatí vulgar i temes afins

  • "Il est venu comme ambassadeur", "il agit en soldat": en locutions analogues en latin, français, italien et espagnol: essai de syntaxe historique et comparée, Hèlsinki: Suomalaisen Tiedeakatemian Toimituksia, 1951
  • Introduction au latin vulgaire, París: Klincksieck, 1963 (amb nombroses reedicions i traducció a l’italià i l’espanyol: Introducción al latín vulgar, Madrid: Gredos, 2003; conté també una antologia de textos)
  • Étude sur le texte et la langue des tablettes Albertini, 1965
  • Graffiti del Palatino, raccolti ed editi sotto la direzione di Veikko Väänänen, 1966
  • Le latin vulgaire des inscriptions pompéiennes, Berlin: Akademie, 1966 (3a edició) [aquest treball constituí la tesi doctoral el 1937]
  • Recherches et récréations latino-romanes, Nàpols: Bibliopolis, 1981 (recull d’articles, amb una bibliografia de l’autor: p. 449-458)
  • Le iscrizioni della necropoli dell'Autoparco vaticano, edite sotto la direzione di Veikko Väänänen; edizione e commenti a cura di Paavo Castrén, Anne Helttula, Ritva Pahtakari, Reijo Pitkäranta, Margareta Steinby, Veikko Väänänen e Vesa Väätäjä. Roma: Instituto Romano Finlandiae, 1973
  • Le Journal-épître d'Égérie, Itinerarium Egeriae: étude linguistique, Hèlsinki: Suomalainen Tiedeakatemia, 1987

Sobre textos literaris del francès antic

  • Glosses marginales des Miracles de Gautier de Coinci, Hèlsinki: Annales Academiae Scientiarum Finnicae, 1945
  • (Editor) Du segretain moine. Fabliau anonyme du XIIIe siècle. Edition critique d'après tous les manuscrits connus, Hèlsinki: Annales Academiae Scientiarum Finnicae, 1949.
  • (Editor) “D'une fame de Laon qui estoit jugié a ardoir que Nostre Dame delivra”: Miracle versifie par Gautier de Coinci. Hèlsinki: Société de Littérature Finnoise, 1951

Bibliografia

  • Latín vulgar y tardío: homenaje a Veikko Väänänen (1905–1997), Madrid: Ediciones Clásicas, 2000

Enllaços externs